Molins Camina ha rebutjat la proposta del PDeCAT per entrar al govern municipal amb la CUP i ERC. La regidora de la formació que uneix Podem amb altres partits en l’àmbit municipal, Ana Aroca, explica a Viu Molins de Rei els motius que l’han dut a rebutjar la proposta. “Convergència és un dels responsables de la crisi”, recorda. Aroca intueix que el que falta de legislatura, després del trencament del pacte de govern entre CDC i PSC, “no serà molt activa”. “Durant la Guerra Civil a Molins de Rei es continuaven fent plens municipals”, recorda quan se li pregunta sobre la suspensió del plenari per motius de política nacional.
Ana Aroca protagonitza la segona entrevista de la sèrie d’aquest diari amb motiu del final de la sociovergència.

L’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), li ha ofert entrar el govern municipal?
Sorprenentment, sí. Ho va fer públic. La setmana passada em va trucar personalment i, entre altres coses, em va oferir aquesta possibilitat. En aquell moment li vaig contestar que, òbviament, no era una qüestió que depengués només de mi. Ho vam sotmetre a assemblea diumenge passat i va sortir que no, que Molins Camina no entraria en un equip de govern amb Convergència perquè les nostres línies vermelles continuen sent les mateixes que el 2015.
Quins motius han portat Molins Camina a rebutjar la proposta de Convergència?
Ho vam dir durant tota la campanya electoral, i fer el contrari ara seria enganyar a la gent que ens va votar. Per nosaltres seria molt difícil o gairebé impossible participar en un govern amb els partits polítics que nosaltres pensàvem que eren responsables de l’enorme crisi econòmica que estava patint el nostre país i que encara estem vivint. Consideràvem que Convergència Democràtica de Catalunya era un d’aquests partits responsables. No podem oblidar que durant el govern del senyor Artur Mas a Catalunya es va fer la major onada de retallades de prestacions públiques. Per tant, nosaltres creiem que part de la responsabilitat és d’aquest partit.
Amb quins partits es veuria formant part del govern municipal de Molins de Rei?
Òbviament, ara hem entrat en una coalició per les eleccions del 21 de desembre amb partits de l’esquerra. Però en tot cas, les nostres línies vermelles són les mateixes. No podem governar amb Convergència, però tampoc amb el PSC. Ni amb Ciutadans ni amb el PP perquè són partits que estan a les antípodes del nostre ideari polític.
Creu que Joan Ramon Casals ha fet bé trencant el pacte amb el PSC?
Fa temps que sobre les decisions del senyor Casals prefereixo no opinar. El pacte amb el PSC em semblava com a mínim estrany i el que podria arribar ara em semblarà potser encara més estrany. Són decisions que a mi, personalment, ni m’agraden ni em deixen d’agradar. En tot cas, l’alcalde seguirà sent ell i per nosaltres seguirà governant, principalment, Convergència, i l’oposició l’haurem de fer al senyor alcalde. No és una decisió que hagi pres només ell, també l’han pres en molts altres municipis. I en altres no, tot s’ha de dir: també hi ha municipis on la sociovergència està sobrevivint al procés. És una decisió que, segons diuen, ha pres l’assemblea del PDeCAT i per tant és totalment respectable.

Al 2015 hi havia un partit que us cridava a fer una confluència en l’àmbit municipal, Iniciativa. Ha millorat la relació amb els ecosocialistes durant aquests dos anys de legislatura?
La relació amb Iniciativa s’ha anat polint. Especialment perquè hem hagut d’afrontar junts una sèrie de convocatòries electorals d’altres administracions no municipals. Mai hem tingut una relació dolenta. Sempre hem pogut fer campanya junts i seure a parlar. Ara mateix tenim previst constituir una petita assemblea a nivell local de Catalunya En Comú – Podem per preparar les eleccions del 21 de desembre. La qüestió municipal sempre ha quedat una mica al marge i crec que ara mateix tenim posicions enfrontades sobre quan hem de començar a parlar d’aquesta qüestió.
En quina situació queda l’Ajuntament de Molins de Rei després del trencament del pacte entre CDC i PSC que ha governat en els últims sis anys?
[pullquote]La meva impressió és que el que queda de legislatura no serà especialment activa pel que fa a polítiques[/pullquote]
La situació és la que queda reflectida a les comissions informatives d’aquest mes: només hi ha dos punts a dictaminar per al ple municipal. Per tant, serà un ple molt curt. El que hi ha ara mateix és una inactivitat important. Que no hi hagi punts a debatre en un ple parla molt de la poca activitat que hi ha. És cert que s’està en un procés de formar un nou govern municipal i també entenem que aquest marge és comprensible, però no sabem què passarà en un futur. Entenem que d’aquí a poc temps hi haurà un nou anunci de govern i un nou cartipàs. A partir d’aquí es veurà què es fa. La meva impressió és que el que queda de legislatura no serà especialment activa pel que fa a polítiques.
Per què creu que el que queda de legislatura no serà especialment activa?
Fer servir el discurs processista com a element cohesionador de tres partits que no tenen res a veure farà difícil la governabilitat i poder arribar a acords de polítiques de govern. A la Generalitat de Catalunya funciona millor perquè l’únic que els ha mantingut durant el que ha durat l’última legislatura ha estat el procés. No s’ha fet res més, hi ha hagut poca acció política a la Generalitat fora del context del procés. Si això ho trasllades a l’acció política municipal, que no té res a veure amb la del Parlament, trobo que serà difícil que tres forces que, a més, tampoc és que hagin tingut la millor relació durant aquesta legislatura a Molins de Rei, trobin molts punts en comú per posar-los en pràctica.
Quin paper espera tenir Molins Camina en el que falta de legislatura?
El paper que hem tingut fins ara: ser un element molt crític, principalment amb el partit de l’alcalde Joan Ramon Casals. És un objectiu que ens vam marcar des del principi. Fer una oposició seriosa, de fiscalització i de control del govern municipal. Aquest és el paper que continuarem fent tot i que hi hagi altres partits dins del govern. Molts dels regidors que entraran al govern em coneixen bé i saben que farem aquest paper.
Passi el que passi, el que està clar és que la sociovergència ha mort. Quin balanç en fa?
Hem estat molt crítics amb aquest govern. Una de les coses que hem dit és que han actuat amb molta prepotència. Ara fa una mica de gràcia veure que per una qüestió que no és municipal acaben trencant i es fan altres tipus d’unions. Aquesta prepotència no l’hem patit nosaltres, sinó també altres partits poden acabar entrant al govern. Fa reflexionar sobre què passa a la política, que es veuen coses que són difícils d’entendre. Per nosaltres la sociovergència ha escoltat molt poc a la resta de partits. Han tingut la seva majoria absoluta i estaven molt còmodes, com també ho estaven a la legislatura anterior tot i que necessitaven un vot més a la sala de plens i el tenien mig aconseguit amb el PP. Hem parlat moltes vegades del corró sociovergent i l’hem notat en moltes coses. S’ha parlat molt poc amb l’oposició, s’han acceptat els mínims dels mínims a les propostes de l’oposició als pressupostos, a les ordenances, al Pla d’Acció Municipal i en tantes altres coses.

S’ha superat l’equador de la legislatura i vostè és una regidora que s’ha estrenat. Ser regidora és com s’ho esperava?
Ser regidora és molt més de tot del que m’esperava. És molt més positiu, però també és molt més negatiu, és estressant, té un cost personal molt important i això molta gent no ho sap. Però per una altra banda també és apassionant. He après moltíssim, no sabia que tenia aquesta capacitat d’aprendre tantes coses i enriquir els meus coneixements i la meva manera de veure les coses, però té un cost molt important. Crec que la gent quan s’anima ha de tenir clar que no és gens fàcil. Pots fer-ho fàcil, si vols. També hem vist certes actituds de persones que també han entrat noves, i fins i tot algunes que han repetit, que potser no tenen un cost personal tant elevat. M’imagino que deu canviar molt estar a l’oposició que estar al govern. A l’oposició tens un puntet de frustració important pel fet de no poder fer el que voldries sinó que, com a molt, pots controlar i fiscalitzar. L’alegria no pot ser completa. Al govern pots desenvolupar el teu ideari, el teu programa i la sensació ha de ser molt diferent.
Què creu que ha aportat Molins Camina a l’Ajuntament de Molins de Rei?
Frescor. Una nova manera d’entendre la política municipal i de controlar al govern. La sensació que he tingut és que ens hauríem de remuntar a l’època d’aquella CUP tant lluitadora amb l’Àlex Maymó, etc; que estaven sempre allà preguntant, fiscalitzant, opinant… Ara, a vegades, som els únics que votem en contra. Això diu molt del que aporta Molins Camina a l’Ajuntament. Lluitar una mica més per les coses i no deixar-se arrossegar, que de vegades és fàcil, per l’acció del govern.
Abans ha dit que l’activitat municipal està aturada. També l’hem vist criticant públicament la suspensió de plens municipals per situacions de política nacional. Per què fa aquesta crítica?
[pullquote]Durant la Guerra Civil a Molins de Rei es continuaven fent plens municipals[/pullquote]
La política municipal no es va aturar ni durant la Guerra Civil. Durant la guerra a Molins de Rei es continuaven fent plens municipals. Entenem que la millor manera de posar en valor les institucions és fer-les servir i no paralitzar-les. Hem arribat a un punt on el procés o la qüestió nacional és excusa per fer gairebé tot: paralitzar els plens, suspendre comissions informatives… Ara es demanava no posar els llums de Nadal però s’han trobat, òbviament, amb l’oposició del comerç i al final es farà una aturada de 10 minuts cada dos dies. Cada cosa té la seva manera i el seu recorregut, s’ha de respectar. No podem paralitzar coses tant importants com aturar les beques menjador per la qüestió del procés perquè sinó pleguem, ens creuem de braços i esperem a que passi alguna cosa. Continuarem sent crítics amb això. Jo puc entendre els motius que hi ha al darrera però crec que els cursos han de ser diferents. És una mica el que ha passat amb el trencament del pacte de govern. S’està portant una qüestió de fora del municipi a l’acció política municipal. Al final estan intentant homogeneïtzar les diferents problemàtiques que pugui tenir un municipi a favor d’un discurs únic que no tindrà aquesta aplicació al poble.
Revisant l’hemeroteca, tornava a llegir un article del seu company de partit Miguel Ángel Pozo on posava sobre la taula la situació de l’habitatge. Segons vostè quins problemes pateix Molins de Rei en relació amb aquest àmbit?
El problema principal, i enorme, és el tema dels preus. No només per compra sinó també per lloguer. A més, fins ara Molins de Rei ha tingut molt poc marge pel que fa a política municipal d’habitatge real. Ara se’ns anunciava que el nou barri de Les Guardioles solucionaria aquest problema d’inacció en polítiques d’habitatge però el que ens trobem és que la primera promoció és de venda de pisos i amb uns preus elevadíssims. S’està expulsant a la gent del poble. Si el que volem és fer un altre Sant Cugat del Vallès s’ha de dir i que cadascú exposi que el que pensa en aquest sentit. Hem d’evitar que Molins de Rei tingui una altra bombolla inmobiliaria, que és el que estem vivint. Pot tenir conseqüències molt perilloses.
Segons vostès aquest és el panorama, però quines solucions proposa Molins Camina?
[pullquote]Molins de Rei necessita que la gent que no té tants recursos pugui accedir a l’habitatge i ara mateix no ho pot fer[/pullquote]
Molins de Rei necessita que la gent que no té tants recursos pugui accedir a l’habitatge i ara mateix no ho pot fer. Ni mitjançant la compra ni via lloguer. S’ha de lluitar per canviar-ho. Una de les demandes que hi havia amb les Guardioles era potenciar el lloguer social perquè l’Ajuntament no té immobles en propietat. No els té, però tampoc els ha volgut comprar. Hi ha oberta la via per la llei 14/2015 per la qual l’Ajuntament té un dret preferent de tanteig en la compra de pisos que venen de desnonaments, de subhastes, etc .però tampoc han accedit a cap pis per aquesta via. Ho estem deixant tot a les Guardioles i ara mateix tampoc estan sent solució, ni ho seran a curt i a mig termini. El primer que hauria de fer l’Ajuntament és invertir molt més pressupost a partides a polítiques d’habitatge perquè si no, no es pot desenvolupar res.
També llegia un article seu on criticava les formes de contractació de l’Ajuntament. Què canviaria en aquest aspecte?
El que nosaltres hem denunciat molt és que contractes del més importants, dels més grans de volum i import econòmic, els que afecten a més treballadors i a més àmbits, s’aprovaven com a qüestions sobrevingudes. No pot ser. Aquests processos s’han d’estudiar amb molt deteniment i si entren com a punts sobrevinguts als plens municipals no podem accedir als informes amb prou temps com per poder valorar. S’està atemptant contra el nostre dret a formar-nos una opinió com a regidors. Dit això, es va aconseguir que Molins de Rei tingués una comissió política per valorar com s’estan prestant els serveis municipals i obrir un debat sobre què fer a partir d’ara amb els serveis que estan externalitzats i els contractes estan propers a vèncer, entre altres coses però aquesta comissió està aturada. No s’ha fet res, no s’ha avançat gaire. Al final ens estem trobant amb noves licitacions com havia passat fins ara: uns plecs, una externalització i cap tipus de debat. El problema que veiem és que s’està improvisant una mica, o potser no improvisant, potser és millor dir que van una mica ‘a salto de mata’. Avui no tens res, a l’informativa t’expliquen per sobre el contracte i, de sobte dos dies abans del ple, tens uns plecs de 200 pàgines per mirar-te sense els informes pertinents. Creiem que una qüestió tant important, i que esdevindrà més important i s’haurà d’anar amb més cura amb l’entrada en vigor de la nova llei de Contractes, és prou seriosa com per donar-li aquest tractament. Esperem que amb el nou govern això canviï.

Va a les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya per Catalunya en Comú. Encara que sigui un lloc simbòlic sense opcions d’entrar de diputada, per què ha donat aquest pas?
Em van proposar anar més amunt a les llistes i vaig trobar que no era el meu moment personal perquè jo estic molt centrada ara mateix a l’Ajuntament. Llavors em van comentar si volia anar del famós ‘relleno’ de llista i vaig estar molt afalagada de que comptin amb mi. Òbviament, per mi és la llista que hauria de guanyar i Xavi Domènech hauria de ser president de la Generalitat. Principalment perquè ni som els del 155 ni som els de la DUI, som els que volem tornar a donar una mica de sentit a Catalunya i a les seves classes populars, que estan molt molt oblidades per tothom en un context en el que està tot massa polaritzat entre els defensors del procés i els que estan totalment en contra. Ningú parla de drets socials a Catalunya ni de les classes populars. La crisis encara la tenim entre nosaltres. Les dades d’ocupació encara no són gens positives i per tant creiem que aquesta gent mereix algú que els governi.
Es veu encapçalant una altra candidatura municipal a les pròximes eleccions?
Ui, queda molt per això. (somriu) No dependrà de mi, serà una assemblea que ho haurà de decidir. També s’haurà de veure de quina manera es concorrerà i jo ara mateix diria que estic esgotada i no em veig però haurem d’esperar una mica també per saber com aniran les coses. El maig del 2019 encara està una mica lluny. Mentrestant, jo continuaré fent com fins ara per intentar millorar d’alguna manera la nostra vila. De les properes eleccions ja en parlarem.