Dos activistes animalistes responen a l’article publicat per Carles Ruiz, de l’Associació dels Tres Tombs de Molins de Rei, titulat ‘Tres Tombs, poca broma!’.
El senyor Carles Ruiz va escriure un molt desafortunat article parlant del moviment animalista, i des de ¿Serás su voz?, organització pels Drets Animals, volem contestar-li.
Una de les coses que va dir és que els qui defensem els animals som uns urbanites que desconeixem la naturalesa dels animals i els humanitzem. Bé, li recordem al senyor Carles Ruiz que els humans som animals, i que la pràctica totalitat de la resta d’espècies amb qui compartim el planeta són plenament conscients de si mateixes i de tot allò que els succeeix (Declaració sobre la consciència de Cambridge, 2013). A més, l’etologia moderna ens ensenya que els animals pensen i raonen, tenen sentiments i personalitat, tal com mostren els estudis ‘Thinking Pigs’ de Marino (2015) , ‘Decisions in absence of human language’, de Watanabe (2011) o ‘Rational Rats’ de Clayton i Dickinson (2006), entre molts d’altres que et podem citar per si volguessis llegir-los i conèixer millor els animals. A més, tenen conductes morals, estudiades pel biòleg evolutiu Marc Bekoff i la filòsofa Jessica Pierce en el llibre recentment publicat ‘Wild Justice. The moral life of animals’. Hi ha un consens científic que els animals i els humans, essencialment, no som gaire diferents, si exceptuem la nostra capacitat per articular un llenguatge amb conceptes abstractes i realitzar algoritmes. No és que nosaltres sobrevalorem els animals, és que tu els minusvalores, considerant-los poc més que eines per satisfer capricis humans, com ara fer-los treballar durant hores per a una festa de la qual només en gaudiu alguns, però no pas els animals que obligueu a participar-hi. Realment creus que l’essència d’un cavall és transportar persones i fer d’adornament a una festa?
Que els carruatges dels Tres Tombs pesin o no pesin és secundari. Simplement, un cavall (ni cap altre animal) no ha de ser explotat per satisfer cap caprici humà. Tota utilització dels animals per a qüestions humanes és il·legítim, perquè consisteix en obligar a un individu a realitzar unes tasques en les quals no hi té cap interès. Tot això, a banda dels cavalls que ja han mort en aquest tipus d’activitats.
Ens és igual que els Tres Tombs formin part de les arrels del poble de Catalunya i que siguin una tradició molt antiga. L’apel·lació a la tradició és una fal·làcia tan habitual com ridícula. Pel mateix motiu, s’haurien de mantenir salvatjades com ara el Toro de la Vega.
També apel·la al servei que els animals han fet a la humanitat. Sí, i tant. I els esclaus eren la base econòmica de l’antiguitat, durant la qual es van posar les bases de la cultura europea. Això justifica l’esclavatge?
Em sap greu per tu, Carles. Però nosaltres seguirem lluitant per abolir els Tres Tombs (i totes les pràctiques que impliquin explotació animal). La llibertat i els drets dels animals són més importants que els capricis d’alguns humans, animals humans. Seguiràs escoltant la nostra veu.
Marc Barqué és responsable de comunicació de ¿Serás su voz?
Benvolgut senyor Carles Ruiz:
Diu vostè que “hem presenciat com un moviment autoanomenat animalista ha crescut ràpidament a les ciutats”. Suposo que al dir hem es refereix a algun altre eix que no és l’animalista ni el pixapins, terme al qual ja farem referència més endavant per no confondre les fulles verdes amb les d’altres colors, cosa que sembla preocupar-li bastant. Amb el terme hem, intueixo que es refereix a les persones suposadament de camp i a les persones que, com vostès, fan ús dels animals per recrear una festa que suposadament serveix d’homenatge (bastant sagnant per cert) als pobres animals que vostès decideixen homenatjar i a la gent de camp (no pixapins, per entendre’ns), suposo.
Fins aquí, voldria respondre-li que els moviments per la defensa de qui no es pot defensar per ell mateix, per la defensa dels oprimits i més concretament en aquest cas per a la defensa dels drets dels animals, no és certament una cosa nova. Per sort, com vostè bé diu, és un moviment que està creixent ràpidament, per fortuna pels oprimits. Aquests poden tenir alguna esperança que en un més o menys llarg o breu temps les tradicions que fan ús i abús dels animals com a coses, propietats i divertiment a costa del seu dret a viure en llibertat i els seus drets més bàsics consistents en no ésser explotats ni utilitzats, toquin a la seva fi. Serà a causa de la consciència creixent -per fortuna- que la societat va adquirint. Perquè la consciència s’adquireix a partir de tenir la informació correcta i madurar quelcom que tenim dins del nostre interior, que alguns anomenen cor, o senzillament empatia.
Es refereix vostè a les persones que viuen a la ciutat en terme de pixapins i les acusa d’humanitzar els animals i de no saber captar la seva veritable naturalesa. Segons vostè -interpreto- un animal és un animal i punt.
Això em fa pensar que potser són vostès els que utilitzen els animals en termes humans, guarnint-los -amb tota mena de corretges, collarets i cascavells- posant-los sabates -les ferradures- i fent-los treballar i desfilar, totes elles activitats ben humanes, i no pas gaire animals, sinó ben allunyades de la seva essència, que és senzillament viure lliures al camp, sense complir amb feines, ni anar calçats ni guarnits… i dit de pas qui potser no comprenen la seva essència o naturalesa.
La seva preocupació -o la del senyor Cherteston- que ens trasllada sobre el fet de saber diferenciar i per tant demostrar si les fulles són o no són verdes, és una preocupació que nosaltres els animalistes, també tenim, mentre esperem que una gran part de la humanitat sàpiga diferenciar el que són els drets més bàsics dels animals i per tant siguin capaços de respectar-los, cosa que per ara veiem que no succeeix, com es demostra en el cas de la tradició que ens ocupa i que vostès mantenen, a costa de la llibertat i els drets d’uns éssers que no necessiten en absolut els seus homenatges en forma d’explotació disfressada de tradició. Quan siguin capaços de veure més enllà de les fulles verdes i s’adonin que hi ha molts més matisos que tenen a veure amb els drets d’altres, potser podrem passar a conversar d’altres colors, però per ara ens quedarem una mica verds en la tasca d’evolucionar, sembla ser.
Pel que fa a les habilitats per fer càrregues que segons vostès són espectaculars i més enllà de l’impossible, i que també segons vostès són simples trucs i màgia, ja que diuen que no hi ha pes i que fins i tot un esquifit carreter podria moure els carros ell sol: Crec, sincerament, que es valoren excessivament com a mags o pensen que realment el seu públic és estúpid del tot, cosa que un bon mag mai té a pensar, ja que usualment el coeficient intel·lectual de les persones, siguin de ciutat o pixapins, mai arriba a ser tan baix com vostès pressuposen de manera tan arriscada al fer aquestes insultants declaracions. El fet que els carros van carregadíssims és indiscutible, i el fet que molts carros van plens de troncs d’arbre i persones, entre altres, i que ni aquells troncs són buits ni per cert, les persones tampoc, és quelcom tan clar com que les seves famoses fulles són verdes.
Finalment, dir-los que els pixapins als quals tant poc sembla ser que vostès aprecien, són persones sensibles, que creuen en la justícia per a tots i totes, siguin humans i humanes o animals. I això, senyors meus, equival en el meu parer a tenir una gran sort i fortuna, tant per a la societat, que té necessitat urgent d’evolucionar i per tant allunyar-se de la ignorància del manteniment d’estructures anacròniques que perpetuen el sense sentit, l’explotació i la manca d’empatia, entre altres factors que fan que aquest món continuï essent un món injust.
Així com no cal ser una dona, una persona de color, una persona LGTBI o una persona gran per entendre les problemàtiques que pateixen, empatitzar amb elles i mirar d’ajudar en el que es pugui per a evitar la seva discriminació, no fa falta ser una persona del camp, per entendre que els animals són éssers sensibles que necessiten i tenen el dret innat de viure les seves vides en llibertat. Fins i tot uns pixapins com nosaltres ho sabem veure.
Un cop més, les fulles són verdes i ben verdes, a la llum de l’exercici del simple raciocini i de la necessària empatia. Que “la virtut que es troba entre dos vicis” tal com vostè assenyala, es faci evident i es materialitzi en la seva consciència i actitud, senyors. Nosaltres ja hi som.
Atentament,
Jaume Montmany, activista per els drets dels animals, col·laborador a ¿Serás su voz? Associació per a la defensa dels drets dels animals, Prou Tracció a sang i 269 Live entre d’altres.
