Demà 8 de març commemorem el dia internacional de les dones. Les entitats feministes han promogut una vaga a nivell internacional en l’àmbit laboral, de cura, de consum i estudiantil. També a Molins de Rei.
Els i les socialistes molinencs donem suport a aquest vaga. Tenim un motiu clar: prioritzem la lluita per la igualtat real de drets i oportunitats entre dones i homes, i la lluita contra la violència masclista i la discriminació laboral. Som socialistes i per tant som feministes.
Les dades acompanyen i justifiquen la nostra reivindicació: A Catalunya les dones som el 52% de la població, però no arribem a ser la meitat de la població activa. Estem 10 punts per sota dels homes i la taxa d’atur és 4 punts superior. Guanyem 6 punts menys a l’any que els homes: la bretxa salarial és del 23% a Catalunya. Això suposa que les dones treballem quasi dues hores de la jornada sense cobrar-les. I si parlem de les ocupacions de menys retribució la bretxa arriba al 37%. Les dones representem el 67% dels treballs a temps parcial, i si parlem de contractes indefinits de temps parcial, som el 81%. Aquesta realitat suposa que finalment, les dones ens trobem amb pensions menors que els homes.
[pullquote]Som protagonistes de la precarietat[/pullquote]
Som la majoria de les persones aturades de llarga durada i de les que tenim contractes a temps parcial obligat; patim contractació temporal en massa, la nostra jornada està en molts casos desregulada i som per tant, protagonistes principals de la precarietat.
Vivim en una societat on les càrregues familiars recauen majoritàriament en les dones. També som les responsables, majoritàriament, del treball de cura i de la llar, activament i també mentalment. Si no ens ocupem directament som les responsables de pensar en com fer-ho.
I si parlem de violència masclista: 1 de cada 3 dones entre 18 i 29 anys han patit assetjament. La violència masclista a la feina i a tot arreu és una de les mostres més flagrants de la manca de justícia social i democràtica envers les dones; la violència masclista ataca un dels valors centrals de la societat: la llibertat. L’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses és una de les situacions més esteses però a la vegada més ocultes en l’àmbit laboral.
Tot i això, encara és habitual escoltar o llegir la pregunta: “per quan un dia dels homes?”
Jo tinc altres preguntes. Quantes vegades li pregunten a un home pel seu bebè, o qui el cuida si no hi és ell? Quantes vegades és un home el que ha de portar al seu bebè a una reunió o a una trobada de la feina? Quantes vegades sentiu que al dirigir-se a homes de la feina els hi diguin “nen” o “nens”? Quantes vegades se li pregunta a un home quan serà pare, perquè “se li passa l’arròs”? Quantes vegades dubta un home acceptar una feina pels horaris incompatibles amb l’escola del seu fill o filla? Quantes vegades es senten els homes culpables de no arribar als llocs, perquè han de portar als nens al col·le, metge, casa dels avis…?
Culpabilitat, entrega, renúncia… paraules en femení. Són només exemples, en calen més?
El masclisme i la desigualtat són, lamentablement, part de la nostra societat. Tant que persones que asseguren defensar el feminisme, estan hores lluny de pensar-ho i d’exercir-ho. La teoria és sabuda per tothom, homes i dones. Cal dur-ho a la pràctica.
[pullquote]Jo paro per la igualtat[/pullquote]
Cal que totes i tots posem en evidència les actituds masclistes del nostre voltant, i reafirmem que el feminisme és la lluita per la igualtat de drets i deures entre homes i dones.
No defensem la superioritat de la dona sobre l’home, defensem la igualtat.
Cal visibilitzar quin paper real és el de les dones a la nostra societat, i en tots els àmbits, laboral, domèstic, de consum i estudiantil. I aquesta visibilització serà evident quan les dones ens aturem el proper 8 de març.
Jo paro per la igualtat.
Jessica Revestido és primera secretària del PSC a Molins de Rei.
