La Paula és una noia normal que fa segon d’ESO a un dels instituts públics de secundària del seu poble. Cada dia, com la majoria dels seus companys, després de sortir de classe a les 14:30h no seu a taula per dinar fins passades les tres de la tarda. En havent acabat, descansa i fa el ronso una estona amb el mòbil abans de posar-se amb els deures. Però avui no pot encantar-s’hi gaire: a les sis té anglès i, quan torni, només tindrà el temps just de fer un berenar ràpid (ja que havent dinat tan tard, tampoc li ve abans la gana) i canviar-se per pujar a entrenar a les vuit. A un quart de deu acaba l’entrenament, però encara s’hi entretindrà mitja hora més entre els estiraments, la xerrada de l’entrenadora i la dutxa. A tres quarts puja al cotxe del pare, que l’ha vingut a recollir i li pregunta com és que cada dia triguen més a sortir i que si a l’equip no se’n recorden que l’endemà tornen a entrar a l’institut a les vuit del matí. Quan arribi a casa cap a les deu, encara haurà de sopar i, si al dia següent té algun examen, també haurà de repassar una estona abans de ficar-se al llit, moment que normalment arriba cap a dos quarts de dotze.
La Paula se sent molt cansada, però també angoixada, perquè veu que no arriba a tot. De vegades pensa que hauria de deixar el bàsquet; així tindria més temps per fer els deures abans de sopar i després poder seure al sofà a mirar sèries com fan moltes de les seves amigues, tot i que sospita que elles tampoc van gaire més descansades, perquè sovint presumeixen (amb els ulls vermellosos) d’haver-se quedat fins passades les dotze veient el darrer episodi de la sèrie de moda.
Encara sort que els pares s’enrotllen i els dissabtes que no té partit a primera hora la deixen dormir fins a les tantes. Però ella sap que alguna cosa no funciona, que hi ha quelcom que no està ben muntat. El problema és que sembla que ningú no se n’adoni i que això que li passa sigui “el normal”. I llavors s’enrabia i s’estressa perquè no entén que ningú no pugui fer res per canviar-ho.
Malgrat aquesta breu història sigui fictícia, de fet s’assembla força a una realitat ben present al dia a dia de molts adolescents i amb la que de ben segur moltes famílies s’hi poden veure identificades. Com per desgràcia constata la protagonista, és evident que hi ha alguna cosa al voltant dels horaris que no està ben muntada. Però hi ha quelcom que ella no sap i és que malgrat hi hagi coses força difícils de canviar, n’hi ha d’altres que el seu entorn més proper sí podria capgirar amb accions relativament simples.
Entre les coses a priori més difícils de canviar hi hauria la decisió del Departament d’Ensenyament de compactar a partir del 2012 l’horari dels centres públics de secundària, tancant-los per la tarda arran de la crisi econòmica per tal de reduir la despesa en beques menjador, a costa de la racionalitat dels horaris dels seus alumnes. Tot plegat, bastant allunyat del que en els darrers dos anys ve predicant la iniciativa per la Reforma Horària impulsada per la mateixa Generalitat de Catalunya. De fet, aquest va ser un dels temes als que es va referir en Jaume Aguilar, mestre i president de la Federació de Moviments per la Renovació Pedagògica de Catalunya, durant la xerrada organitzada per les associacions de famílies dels dos instituts públics de secundària de Molins de Rei que, sota el títol ‘Adolescents estressats, adolescents esgotats. Horari escolar i èxit educatiu’, va impartir a la Federació Obrera el passat dijous 22 de març.
Per a en Jaume Aguilar, qui és un dels principals impulsors del programa “Educació 360” de la Fundació Bofill, que promou el concepte d’educació a temps complet, en general caldria reorganitzar i ampliar el temps d’estada de l’alumnat als centres escolars “per passar d’un sistema escolar a un sistema educatiu”. Això significaria abordar tota una sèrie de qüestions que de forma més o menys directa estan relacionades amb el nivell d’estrès que suporten els nostres adolescents a causa dels seus horaris. Entre les propostes que podrien reduir aquest estrès estaria l’obertura dels centres més enllà de l’horari escolar perquè puguin ser utilitzats per altres activitats, la supressió dels horaris d’extraescolars tardans que provoquen sopar i anar a dormir massa tard, o bé la inclusió del menjador escolar dins de l’horari lectiu i a unes hores més racionals, idea que per cert coincideix plenament amb una de les darreres demandes de la FAPAC (la Federació d’AMPAs de Catalunya).
Però per començar a veure canvis, no cal esperar a que els governs de torn abordin aquestes qüestions des de fora del nostre municipi. Hem de ser conscients que a nivell local també tenim marge per engegar alguna d’aquelles accions relativament senzilles que necessitaria la protagonista de la nostra història per eliminar la seva angoixa. Sense anar més lluny, un bon exemple d’això el tindríem més a prop del que ens imaginem.
[pullquote]De seguida vam posar a disposició de la regidoria la possibilitat de signar un conveni amb l’institut per tal que Molins disposés d’un nou espai[/pullquote]
Al començament del passat curs, una de les primeres gestions que vam fer la nova junta de l’AFA del Bernat el Ferrer va ser consultar la disponibilitat del gimnàs de l’institut per la tarda. Amb sorpresa, vam saber que aquest no s’utilitzava i, davant la pregunta de si seria possible posar-lo a disposició de la vila, la resposta va ser que no n’hi havia cap problema i que, en realitat, el Departament d’Ensenyament ja preveia un protocol per aquest tipus de cessions, que es podia fer bé amb l’Ajuntament o bé directament amb l’entitat interessada. I aquí és on comença l’efecte dominó: com a pares d’adolescents que tot sovint acaben d’entrenar massa tard i, coneixent el problema de manca d’hores de pista coberta que pateixen els clubs de Molins de Rei, de seguida vam posar a disposició de la regidoria d’Esports la possibilitat de signar un conveni amb l’Institut Bernat el Ferrer per tal que Molins disposés d’un nou espai que permetés esponjar els horaris del poliesportiu municipal. Això, de retruc, va facilitar que almenys un dels clubs esportius de la vila pogués reestructurar els seus horaris per tal que tots els seus equips infantil i cadet avancessin l’hora d’inici de com a mínim un dels seus dos entrenaments setmanals. Aquest canvi, tan petit a priori, ja va suposar una millora rellevant en la qualitat de vida dels adolescents afectats, la qual cosa seria suficient per sentir-nos relativament satisfets. Però malgrat que això demostri que podem impulsar la Reforma Horària amb decisions modestes i al nostre abast, si volem fer-la avançar de debò, donant contingut al compromís de l’Ajuntament de Molins de Rei amb la mateixa (segons l’aprovat al ple municipal del Febrer de l’any passat), no ens podem aturar aquí.
En els propers dies tindrà lloc un dels esdeveniments més mítics (alguns dirien “més tensos”) de tots els que tenen lloc cada any a la nostra vila: la reunió entre els responsables dels clubs esportius i els de la Regidoria d’Esports pel repartiment d’hores de poliesportiu. Som conscients que el disseny dels horaris d’entrenament d’un club és una tasca d’una gran dificultat, però tenint en compte el context plantejat, creiem que seria força encoratjador per les famílies dels joves esportistes molinencs que tots els clubs tinguessin en compte aquesta problemàtica entre els seus criteris de programació per la propera temporada. No obstant, això no s’hauria d’acabar només amb els clubs, sinó que des d’acadèmies d’idiomes fins a entitats de lleure, tothom hauria de sensibilitzar-se amb el tema, ja que això és el que estaria en línia de la principal idea del Pla Educatiu de Vila, també posat en marxa l’any passat: que tot educa i que, per tant, tots i totes tenim la capacitat i la responsabilitat d’implicar-nos des de tots els àmbits en l’educació dels infants i joves de Molins de Rei. És per això que creiem que treballar per aconseguir uns horaris que afavoreixin el benestar dels nostres fills i filles és una molt bona forma de contribuir a l’educació en aquests moments, ja que uns altres horaris són possibles si posem el focus en allò que realment importa.
Ferran Cuello és el president de l’AFA de l’IES Bernat el Ferrer.
