Ana Aroca (Molins Camina): “L’Ajuntament està molt paralitzat”

Ana Aroca encapçala per segona vegada la candidatura de Molins Camina Podem a les eleccions municipals. Afirma que en els dos últims anys l’Ajuntament ha estat “molt paralitzat”. Opina que “arreglar la situació interna” de l’administració permetrà “des de fer la residència fins a qualsevol altra cosa”.

Ens hem reunit a la plaça Joan Vallès i Vilà, coneguda popularment com a plaça de la Llave de Oro. Per què?

Està molt descuidada. Tenim punts conflictius, botellón… En estar els habitatges tan a prop i tancant la plaça, els sorolls que han de suportar els veïns fins a hores intempestives són importants. Hi ha certs punts una mica foscos d’aquests portals que afavoreixen les pràctiques delictives que tenen a veure amb les drogues. Crec que cal repensar aquesta plaça.

A banda de la seva implicació en la política municipal, de què treballa?

Actualment, sóc funcionària a la Gerència d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona. A banda d’aquesta llicenciatura, tinc un màster en Governs Locals i dos postgraus en Hisendes Autonòmiques i Locals.

És la segona vegada que encapçala la llista de Molins Camina, i ha estat quatre anys regidora a l’oposició. Com valora l’actual legislatura, amb canvi de govern? 

Creiem que la sortida del PSC del govern municipal i l’entrada d’ERC i la CUP no va tenir cap impacte en les polítiques que s’estaven aplicant. Si algú esperava algun tipus de canvi pel tipus de partit que entrava, clarament més d’esquerra que el PSC, no ho hem pogut veure. Ha estat una línia totalment continuista, cosa que demostra que qui ha manat durant aquests quatre anys ha estat clarament la part de CDC, i que la resta de partits l’únic que han fet ha estat fer-li una mica de comparsa.

Com ho ha viscut l’Ajuntament?

A banda del continuisme, també podríem dir que en els dos últims anys hem viscut un Ajuntament de Molins de Rei molt paralitzat: plens buits, comissions informatives sense punts de l’ordre del dia… 

S’ha sentit sola a l’oposició?

Moltíssim. Ja em sentia sola quan a l’oposició estaven també ERC i la CUP, amb una Iniciativa que ha estat pràcticament desapareguda tot el mandat, i Ciutadans, que va deixar d’estar al plenari des de gairebé el primer moment.

Per què s’ha trobat així?

Sempre he sentit com que he estat tirant del carro. I aquelles coses que hem pogut parlar conjuntament amb la resta de membres de l’oposició sempre han estat proposades per part nostra.

Quan s’ha sentit més sola?

Això s’incrementa quan aquests partits que havien estat companys meus a l’oposició van decidir deixar aquella oposició i entrar al govern. El nou company d’oposició va ser el PSC, que des del primer moment va dir que per responsabilitat donaria suport a tot allò que plantegés el govern, perquè se sentien copartícips.

Parlem de la candidatura de Molins Camina Podem. Van mantenir converses amb Molins En Comú, però finalment no conflueixen a les eleccions municipals. Per què?

Sempre ens hem trobat aquella vella Iniciativa que no tenia voluntat de canviar i de regenerar-se políticament, i això és el que ha fet molt complicat que es pogués arribar a un acord. El 2015 ja demanàvem aquesta regeneració per part d’Iniciativa, que en aquest poble carrega una motxilla important. 

Per què creien necessària aquesta regeneració?

Recordem que el gruix d’aquesta llista és la mateixa que va posar a CDC al govern municipal el 2007, en l’últim mandat d’Ivan Arcas. Era necessari aquest canvi per formar una candidatura conjunta. 

No dividirà el vot si no conflueixen?

Som conscients que hi haurà gent que podrà confondre les candidatures, però la nostra tasca és deixar ben clar a la gent qui som nosaltres i qui són ells, i què ens diferencia. 

Què els diferencia?

Nosaltres som la candidatura que ha fet una coalició amb Podem Catalunya. Qui vulgui depositar el vot morat a les urnes haurà de confiar en la candidatura Molins Camina Podem.

És alcaldable per segona vegada. Fa quatre anys, en aquesta entrevista, ens va dir que Les Guardioles serien un barri fantasma. Ho són? 

Quatre anys després no tenim ningú vivint al barri de Les Guardioles. Els nostres designis s’estan complint. Que en un futur serà un barri fantasma ho podem veure en els permisos d’obra i les llicències que s’han demanat. 

A què es refereix?

Hi ha una sèrie de parcel·les privades que no han demanat cap permís d’obra. En aquest moment, només tenim les parcel·les públiques en marxa i una de les privades. Sempre hem pensat que aquesta urbanització s’hauria de repensar i d’adaptar a les necessitats actuals de la vila. Al final ens trobarem un barri molt gran, amb una urbanització molt gran, però amb quatre o cinc edificis ocupats.

Parlant d’habitatge, en quina situació es troba la vivenda a Molins de Rei?

Tenim un problema molt seriós, no només amb els preus de compra-venda, sinó que també amb els preus de lloguer. La gent està havent de marxar de Molins de Rei per poder accedir a un habitatge digne. Això no ens ho podem permetre com a vila. Hem de posar totes les eines que estiguin al nostre abast per tal que això es reverteixi.

I per això proposen reservar el 30% de promocions privades a habitatge públic.

És la manera que tenim des dels ajuntaments de poder influir en els preus de l’habitatge i per obligar que hi hagi habitatge a preus assequibles. Com que des del govern central no ens deixen regular els preus del lloguer, aquesta és una de les principals polítiques que poden servir per intentar influir en el mercat i, per tant, creiem que és una molt bona mesura. 

A la nova urbanització de Can Coll no s’ha reservat habitatge públic. 

Abans que nosaltres féssim la petició que a Can Coll es repensés i es posés aquesta obligació de reservar el 30%, no hi havia cap partit que discutís aquest pla. Va ser després de la nostra intervenció, la nostra lluita i les nostres converses amb els tècnics i els polítics de la casa que vam aconseguir que com a mínim només hi votessin a favor el PSC i CDC. De nou, la sociovergència tira més cap als interessos dels privats que cap a l’interès públic.

No creu que un ajuntament, per garantir el dret a l’habitatge digne, necessita la col·laboració amb altres administracions de l’àrea metropolitana? 

Clar. Per això des de Barcelona, juntament amb l’àrea metropolitana, s’ha creat un operador metropolità d’habitatge. Es pretén que uns posin diners, els altres facin cessió de terrenys, i a partir d’aquí poder aixecar habitatges a preus assequibles. Quan a ajuntaments com Barcelona o a l’àrea metropolitana hi governa gent que està per l’interès públic, com Ada Colau, ens trobem que es fan aquestes promocions. La política d’habitatge havia estat nul·la en l’època de Trias. 

Abans comentava que l’Ajuntament està paralitzat. Hi té alguna cosa a veure la situació en què es troba el personal que hi treballa?

Arreglar la situació de l’Ajuntament interna permetrà poder fer des de la residència fins a qualsevol altra cosa que es vulgui impulsar a Molins de Rei. Un dels motius pels quals l’Ajuntament està paralitzat és perquè internament no està funcionant. S’ha fet una gestió de recursos humans i de personal nul·la, de tapar forats, i ara ha implosionat.

Des de Molins Camina Podem, com volen revertir això?

Es poden fer moltes coses. No serà ràpid ni immediat. Sobretot s’ha d’escoltar els treballadors, els tècnics de recursos humans… No hi ha hagut cap tipus de voluntat política d’arreglar la situació, ni quan es pensava que no era tan greu, malgrat que els mateixos treballadors ho deien, ni ara, que ja se sap que és molt greu.

Aposten per la gestió directa dels serveis, remunicipalitzant-ne alguns. Però tenint en compte l’estat en què es troba l’Ajuntament, fer l’administració més gran no agreujaria aquest problema?

El fet d’externalitzar tampoc no assegura res. Tenir la plantilla com la tenim a l’Ajuntament fa que sigui molt complex fiscalitzar les concessions. Externalitzem per no tenir el problema dels treballadors, però tampoc no podem fiscalitzar les nostres concessions. Tenim concessions o contractes com el de recollida d’escombraries, que està molt precari i s’està incomplint flagrantment des del principi. És molt difícil fer-li el seguiment i després de dos anys és quan s’han començat a prendre mesures. 

Quins avantatges té remunicipalitzar els serveis?

No sempre implicaria fer l’Ajuntament més gran, però en cas que ho impliqui, també estem apostant per una ocupació menys precària, perquè l’externalització precaritza molt la feina. Remunicipalitzant el que fem és crear una ocupació més estable i segura, i prestar els nostres serveis amb dignitat per part dels treballadors.

Deia que arreglar la situació interna de l’Ajuntament permetria tirar endavant la construcció d’una residència. En aquest sentit, des de Molins Camina Podem aposten per una llar d’avis de gestió directa. Quina inversió requereix?

Té un cost aproximat de 6 milions d’euros més IVA, crec. Pel que fa a la gestió, nosaltres preferíem l’opció de la gestió directa i de la construcció, tot i que assumíem que per arribar-hi necessitaríem un finançament extern per a la construcció que ens podríem permetre perquè tenim un endeutament baix en aquests moments. Demanem els estudis necessaris per part dels tècnics de la casa, que han de dir si és viable o no ho és. 

Amb quins recursos es pot permetre aquesta gestió directa l’Ajuntament?

Fa dos mesos vam fer la liquidació de l’exercici 2018 i teníem un resultat de pressupost corrent de 5 milions d’euros. No trobo tanta dificultat a priori. Ara, hem de veure números.

I si els números no permeten tirar endavant aquesta gestió directa?

Som els primers que hem dit que en cap cas dificultarem la construcció de la nova residència. Si una gestió directa no és viable, ens repensarem un altre tipus de gestió. La preferim directa, però farem el que sigui viable i millor per la vila. El que volem és que hi hagi una residència. Ja ho volíem el 2015. El 2016, quan vam fer el debat del pla d’actuació municipal, també ho volíem i la sociovergència ens ho va rebutjar. Ho hem volgut sempre.

També diuen que volen congelar l’IBI. No se suposa que els partits d’esquerra aposten pels impostos com a mètode de repartiment de la riquesa?

Els partits d’esquerra volem que els impostos progressius pugin. Que sigui la gent, en funció del seu nivell de renda, la que suporti més les càrregues fiscals. El problema és que l’IBI no és un impost progressiu. No grava el nivell de renda, sinó l’habitatge que tens. 

I què proposen?

Diem que hem de congelar l’IBI urbà per a les famílies. Tenim la via d’incrementar l’IBI diferencial, que és el 10% segons la tipologia -industrial, de l’oci i l’hostaleria, d’oficines, de comerços-. És l’única diferenciació que permet l’impost. Ho hem calculat i hem fet propostes any rere any. La diferència entre pujar l’IBI a les famílies i pujar-lo a les grans superfícies és de 60.000 euros. Crec que els molinencs i les molinenques es mereixen una mica de tranquil·litat en els seus impostos, i intentar compensar-ho d’altres maneres, com amb l’IBI de les grans superfícies.

En relació a la mobilitat, com s’imagina Molins de Rei?

Sempre hem apostat per fer un Molins de Rei una mica més amable amb el tema de la bicicleta, i pel transport públic, per la qual cosa vam celebrar l’entrada a la zona 1 aquest any. Demanem que s’animi la població a fer servir el transport públic col·lectiu, i també que es fomentin les ajudes i les alternatives que proposa la resta d’administracions que ens afecten des de l’àrea metropolitana. 

Són partidaris, per tant, d’establir més carrils bici al municipi.

Hem defensat el carril bici que havia d’arribar fins a l’institut i s’ha sacrificat per les obres de la Carretera, el projecte estrella d’alguns. Creiem que, que s’hagi deixat de costat, és una mala notícia, i assegurarem que Molins de Rei tingui a finals del mandat 2019-2023 una xarxa ciclable important perquè tothom que vulgui desplaçar-se en bicicleta pugui fer-ho amb la màxima seguretat.

Què opina del model cultural de Molins de Rei? 

Té molt a veure amb la quantitat d’entitats que hi ha a la vila. Les festes populars són populars quan estan organitzades des de les entitats i no des de l’Ajuntament. Amb el teixit associatiu tan ric que tenim i amb tantes entitats culturals que tenim a la vila, crec que seria important que tiressin elles una mica més del carro en aquest sentit. Tot i això, penso que Molins de Rei té un model associatiu important i el valorem molt.

Ens encaminem cap a un escenari polític força fragmentat. Molins Camina Podem amb qui estaria disposat a compartir govern municipal?

No donarem l’alcaldia a CDC, a Junts per Molins. Iniciativa els va posar al govern el 2007, després hem tingut la sociovergència. Finalment amb ERC i la CUP podem dir que pràcticament tots els partits menys nosaltres han donat l’alcaldia o hi han posat CDC. Nosaltres assegurem que no donarem l’alcaldia a CDC ni ens posarem en un govern amb ells.

Amb qui estan disposats a pactar?

Amb aquelles forces d’esquerra i progressistes que tinguin ganes de fer avançar Molins de Rei.

Quin resultat esperen obtenir el 26 de maig? 

El nostre principal objectiu és guanyar aquestes eleccions, ser la llista més votada. Però, per descomptat, créixer és també un dels objectius que tenim, perquè això significarà que hem fet arribar el nostre projecte als veïns i veïnes de Molins de Rei.

Per tant, no ser alcaldessa no seria un fracàs.

Som realistes. Creiem que tenim una capacitat de creixement important i també ens avala tota la gestió que hem estat fent a l’oposició durant aquest últim mandat. L’objectiu és guanyar les eleccions, però sobretot arribar al màxim nombre de vilatans i vilatanes.

La part més personal de la candidata

Quants anys té?

Tinc 41 anys. 

Té família?

Estic casada i tinc una nena que farà 6 anys el 21 de maig. 

On viu?

Visc en aquest barri [Pont de la Cadena].

De lloguer o de compra?

De compra.

Què va estudiar?

Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat d’Alacant, perquè soc d’allà, tot i que fa uns 10 anys que visc a Molins de Rei. 

Si hagués de triar un lloc per reunir-se amb els amics a Molins de Rei…

Ens agrada molt sortir a sopar amb els nens, però també quedar-nos a casa, jugant a jocs de taula, als quals som molt aficionats.

A banda dels jocs de taula, quines altres aficions té?

Els cinemes, les sèries… Passar l’estona amb els amics i les amigues.

Triï un llibre, un grup musical i una pel·lícula o sèrie.

De sèrie, ‘Joc de Trons’. També ‘Mozart in the Jungle’. M’agrada molt sobretot el cinema antic: ‘Cantando Bajo la Lluvia’ és una de les meves pel·lícules favorites. Un llibre, com a bona aficionada de Jane Austin, seria ‘Orgull i Perjudici’, o ‘Mansfield Park’. De grup de música, Bruce Springsteen. També m’ho he passat molt bé sempre que he anat a veure ACDC.

Defineixi una virtut i un defecte seus.

Una virtut: em considero una persona extravertida, segura, i això m’ha ajudat molt al llarg de la meva vida. Com a defecte, hauria d’aprendre a escoltar una mica més la gent que m’aconsella per bé.