L’exposició ha donat el tret de sortida aquest dijous amb una conferència de la doctora en Història Contemporània, Paola Lo Cascio, que ha posat de relleu l’avantguarda del període.
Igualtat, fraternitat, laïcisme… Són només alguns del valors que va propugnar l’ideari de la II República i que des d’aquest dijous s’expliquen en diferents panells al vestíbul de la Federació Obrera. Formen part de l’exposició “República. Valors republicans, valors de futur”, que es podrà visitar a l’equipament fins al 20 de febrer.
La mostra és fruit de l’empenta de Comissions Obreres (CCOO) i de la Fundació Cipriano García, que han treballat conjuntament per fer arribar la mostra a diferents poblacions de la comarca. De fet, l’exposició ja ha trepitjat Sant Feliu i a l’abril viatjarà cap a Cornellà, on justament s’inaugurarà coincidint amb l’aniversari del naixement de la República.
“Els valors republicans no poden ser un mer eslògan, són armes de futur que ens han de permetre caminar cap a una democràcia avançada”, defensava aquest dijous el secretari general de COO al Baix Llobregat, Josep Maria Romero. En aquesta línia, Carles Martínez, de la Fundació Cipriano García, posava de relleu “la voluntat de donar a conèixer la nostra memòria democràtica”, sobretot en moments com els actuals i en un espai com la Federació Obrera, de la qual en van ser membres els dos primers alcaldes republicans del municipi.
De la seva banda, l’alcalde, Xavi Paz, ha agraït la tasca de les dues entitats a l’hora de difondre el període històric i ha recordat que “només quan les esquerres han governat aquest país és quan han augmentat els drets”.
La República, un període de modernització
La presentació de l’exposició s’ha acompanyat d’una conferència de la doctora en Història Contemporània i professora de la Universitat de Barcelona, Paola Lo Cascio. La historiadora ha remarcat la modernització que la República va comportar per al país i ha recordat que el període s’estén des de 1931 fins al 1939. “Qualsevol que digui que el període va acabar el 1936 està reduint les possibilitats democràtiques del període”, ha alertat. Si bé els últims tres anys de la República es van caracteritzar per l’inici de la Guerra Civil, Lo Cascio ha reivindicat que el govern republicà seguia en marxa.
En la seva conferència, la historiadora també ha volgut lloar els avenços educatius que va impulsar la República, sobretot en un àmbit tant quantitatiu com qualitatiu. “Fins llavors l’escola havia estat sobretot en mans de l’Església i la República va fer un esforç per oferir una educació laica i pública”, ha dit. De fet, per a Lo Cascio els polítics d’aquella època “van concebre els centres educatius com espais de difusió dels valors republicans perquè el període prosperés”.
Una altra característica va ser la capacitat de reconèixer les diferents sensibilitats nacionals del país, així com fomentar un concepte de patriotisme que tingués en compte el bé comú.
De fet, en la conferència la mateixa Lo Cascio ha projectat una de les relectures d’aquest concepte que Manuel Azaña va fer durant la seva presidència de la II República. En aquesta línia, la historiadora ha recordat que l’adveniment del període va ser “fruit d’un pacte molt ampli entres les esquerres que va incloure diferents sensibilitats ideològiques”.
La popular reforma agrària
A banda de qüestions polítiques, per a la historiadora la República també va ser fonamental en la conquesta de qüestions socials com el sufragi femení i un projecte a favor de l’avortament. També cal destacar, a parer seu, l’ambició de la reforma agrària que el govern republicà va intentar impulsar. “Entrava dins d’un país de mercat, no hi va haver col·lectivització de la terra”, ha dit. Tot i així, ha explicat que si la reforma no va sortir bé va ser perquè no es va dotar de prou recursos i això va acabar desembocant en el descontentament de la majoria de camperols.
