Xavi Paz: “La nova residència hagués facilitat el control de la pandèmia”

L’alcalde, Xavi Paz, rep Viu Molins de Rei a la sala de plens en lloc de fer-ho al despatx per complir amb les mesures de seguretat. La crisi del coronavirus ha trastocat els plans d’un govern municipal que tot just havia donat entrada a Junts per Molins una setmana abans del confinament. Paz es mostra convençut que la futura nova residència hagués facilitat el control de la pandèmia i que amb Les Llicorelles no hi ha marxa enrere.

Quan va assumir el càrrec ara fa poc més d’un any segurament es podia imaginar qualsevol cosa menys una pandèmia.

En el pitjor dels nostres somnis ens haguéssim imaginat el que estem vivint. Una pandèmia global que no havíem viscut mai i que ens ha exigit el millor de nosaltres mateixos com a humanitat, com a govern municipal i del conjunt d’administracions públiques, que hem hagut de donar una resposta al més coordinada i decidida possible.

Com ha estat gestionar un Ajuntament a distància?

Tot un repte, tant de cara a la ciutadania com a nivell intern dins l’Ajuntament. Creiem que hem estat encertats, tot i que segur que també hem comès errors perquè ningú venia après en aquesta situació. Sempre hem volgut seguir una lògica que fos primer atendre els més vulnerables i després estar atents a la situació i a la repercussió econòmica. Des del primer moment vam mantenir reunions constants perquè els molinencs i molinenques sabessin que hi havia algú que estava al seu costat.

Durant les primeres setmanes feia la sensació que ningú era conscient de l’impacte real de la pandèmia a Molins de Rei. S’han sentit sols a l’hora de donar resposta al virus?

Hi ha hagut desconcert, però crec que totes les administracions hem fet el que hem pogut. També penso que, a diferència de la crisi del 2007, en aquesta ocasió hi ha hagut una construcció de tot un escut social per part del govern de l’Estat que en l’anterior crisi no hi va ser. A hores d’ara encara hi ha 2.883 molinencs i molinenques amb un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Podríem dir que s’ha nacionalitzat un 20% de les nòmines d’aquest país, un concepte que no havíem vist mai.

Amb la Generalitat, en canvi, hi havia ball de xifres, disputes pel material… vostè mateix es va queixar de la gestió del govern català.

Tothom ha fet el que ha pogut, també la Generalitat, que potser ha tingut més desencerts que encerts. A l’inici de la crisi sanitària, van decidir que qui havia d’informar de dades d’afectació als municipis eren els alcaldes. I és evident que hi va haver problemes en la transmissió d’informació. Per això nosaltres no podíem agafar aquest compromís. A més, les dades arribaven amb comptagotes i quan les transmetíem tampoc coincidien amb les que ells havien penjat al seu web. Per sort, cal dir també que tot i que Molins de Rei hagi estat afectat per la Covid-19 i hagi tingut pèrdues doloroses, no ha estat dels llocs de Catalunya amb més afectació en termes absoluts. Hem de seguir en aquesta dinàmica per evitar que es pugui detectar cap brot en aquesta zona.

La ciutadania està complint les recomanacions per evitar la propagació del virus?

La ciutadania ha complert i està complint enormement en la seva majoria. A vegades potser hem vist certs col·lectius que no complien les mesures, però hem de seguir insistint, sigui quina sigui la franja d’edat. La situació de risc i de perill no ha desaparegut i hem d’adaptar l’activitat humana a la nova situació.

Quan i com es retrà homenatge a les víctimes de la pandèmia?

Ho estem treballant i com a govern ja ho hem parlat amb els portaveus dels grups municipals. Volem que sigui aviat i que no només es recordi les víctimes, sinó que l’homenatge també es dediqui a totes aquelles persones que s’hi han deixat la pell de manera altruista en un moment molt difícil. Em venen al cap, per exemple, les persones que han cosit mascaretes, les que han fet donacions i el personal de l’ADF, entre d’altres.

Quina és la situació que s’ha viscut a la residència?

És un equipament antic i complicat d’aïllar. En un moment donat vam aconseguir traslladar els cinc residents que estaven diagnosticats de Covid-19 a la Clínica. El fet de poder traslladar-los i de disposar d’espai per mantenir l’aïllament dels 17 residents que es van quedar va permetre que es recuperessin. Aquest gest és el que va fer que la pandèmia estigués més controlada a la residència. A més, en cap moment hi va faltar material de protecció, fins i tot la direcció del centre ha reconegut que ells van estar més ben dotats que determinats hospitals.

Ha quedat palès que la nova residència de la qual portem anys parlant fa més falta que mai.

És evident que un equipament modern com el que estem defensant des de fa temps hagués facilitat el control de la pandèmia.

Ara que molts ajuntaments s’adonaran que necessiten millorar les seves residències i apareixeran nombroses reclamacions en l’àmbit geriàtric. La nova residència de Molins de Rei pot caure de les prioritats de la Generalitat?

La Generalitat mai s’ha compromès en termes d’inversió, només de cara a l’increment de places públiques i al respectiu finançament d’aquestes places i no preveiem que això es pugui veure afectat. Si volem ser un país amb justícia social, no visualitzem cap altre escenari que el d’un Govern que aposta per tenir cura de la seva gent gran i que treballi per restituir el dèficit de places públiques en llars de gent gran. La Generalitat ha signat un compromís i l’ha de complir.

La pandèmia els ha fet canviar el model de residència plantejat?

Al revés, ha fet que aquest model assistencial sigui més necessari que mai. Sempre hem dit que ha de ser un model centrat en la persona, amb habitacions agradables i confortables, i on s’hagués pogut tenir un aïllament millor que el que s’ha pogut tenir.

El concurs d’idees per la projecte arquitectònic ha quedat aturat per un recurs d’una de les empreses que es van presentar. Això sí que pot retardar el calendari…

La presentació de recursos forma part del dia a dia dels concurs públics. Aquest aspecte no atura el projecte, ja que en paral·lel s’està treballant en una altra dimensió, que és la d’ampliar el nombre de places públiques de la residència perquè passi de tenir 30 a 80. L’acord, si tot va bé, esperem portar-lo en breu al ple municipal. La futura residència és un projecte estratègic per aquest govern i el tirarem endavant en aquest mandat.

Sembla que hagi passat mitja vida, però a principis de març, abans del confinament, se signava el pacte de govern del PSC amb Junts per Molins. Tot i que la sociovergència ja era coneguda, ha estat fàcil entendre’s en la distància?

Ha estat molt fàcil. Hem enfortit el govern i ens hem posat d’acord amb un pacte de govern que, si alguna cosa ha tingut, és que s’ha treballat més que mai. És inqüestionable que el temps que hem tingut per treballar aquest pacte és molt més que el que vam tenir durant el mandat del 2011-2015.

Els seus socis de govern van acordar l’estiu passat començar a parlar amb vostès però no s’ha arribat a un acord fins al març. Ha estat un temps de negociació excessiu?

Per mi mai és excessiu. Diria que per la ciutadania ha passat gairebé desapercebut que hàgim estat nou mesos en minoria. El govern ha estat capaç, per exemple, de tirar endavant les ordenances fiscals del 2020 sense cap vot en contra i no ha perdut cap votació a la sala de plens. Després, amb unes converses llargues i fructíferes, on s’ha pogut parlar a fons i s’han pogut compartir moltes idees, reflexions i projectes per a Molins de Rei, s’ha aconseguit formar un executiu fort i estable, i que continua tenint la mà estesa a la resta de forces polítiques.

Ha estat còmode governar en minoria o preferiria haver-ho fet amb Junts per Molins des d’un primer moment?

És evident que ens hagués agradat començar amb un govern fort des del principi. Però crec que no hagués canviat res. També és veritat que hem passat moments, en temes de país, difícils. Per tant, des d’aquest punt de vista, l’arrencada d’aquest mandat no s’ha vist afectada per si el govern tenia 7 o 11 regidors.

Va patir per una moció de censura o algun tipus d’esdeveniment que anés contra el govern en minoria?

En cap moment.

Per tant, tenia la sensació que s’acabaria pactant.

No. Teníem el compromís d’unes converses, que eren molt fructíferes i profitoses, i que s’estaven fent amb lleialtat. És evident que el resultat final no depèn d’un mateix, sinó també de l’altra part i que sempre hi pot haver un motiu pel qual allò no s’acabi concretant. Però finalment es va concretar el passat 5 de març.

Per què Junts per Molins i no un partit d’esquerres?

Nosaltres vam oferir converses a tots els partits, però només ells van sotmetre a votació entre la seva militància el fet de parlar amb el PSC. Cap altre partit més ha volgut enfortir el govern de Molins de Rei. I això que algun altre partit ha tingut un oferiment clar i directe des del primer moment per part nostra, però no ho ha volgut fer.

El pacte perilla davant d’una possible inhabilitació de Quim Torra com a president al setembre?

No. El pacte és un pacte fet en clau local i el que justament necessitem és que vinguin eleccions per tenir un govern fort també a la Generalitat.

Ha canviat la relació amb l’oposició des de l’entrada de Junts per Molins?

Des que es va fer el pacte, està costant molt més el diàleg amb la resta de forces, però per exemple, en la votació dels pressupostos, per a mi no hi ha cap raó considerable que justifiqui un vot en contra. Crec que el vot en contra de l’oposició obeeix més a una resposta de rebuig al pacte que no pas a la proposta en si. Justament hem aprovat uns pressupostos únics i excepcionals per a un moment únic i excepcional. I quan algú diu que no li hem demanat el suport, és mentida. A la roda de premsa dels pressupostos vaig instar tothom que veiés la proposta amb bons ulls perquè sobretot intenten ser uns comptes molt transversals i recullen diferents propostes. Tots els grups podrien haver vist algunes de les seves propostes reflectides als pressupostos.

Quines?

Són uns pressupostos que permeten constituir per primera vegada una empresa pública de titularitat municipal al 100%: l’empresa Molins Energia. Els comptes també inclouen una partida per permetre vetllar per la legalitat urbanística de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat, un aspecte que estava treballant l’anterior govern i que al final no va poder desenvolupar. També són pressupostos amb una protecció social importantíssima. Hi ha d’entrada 200.000 euros per a la reactivació econòmica i 70.000 per a ajudes d’habitatge.

Es podran complir les inversions tenint en compte que durant uns mesos s’ha aturat per complet l’activitat?

Hem previst el nivell d’inversions que serem capaços d’executar en el que queda d’any.

Des de l’oposició els acusen de maltractar la cultura als pressupostos.

No és veritat. Són uns pressupostos importantíssims que en termes culturals, esportius, sanitaris i associatius donen suport amb la mateixa quantitat de diners que els del 2019. Potser ha baixat una mica el de cultura, però no podem recuperar les Festes de Primavera que no s’han pogut fer ni tampoc podem destinar els mateixos diners a la Festa Major perquè no sabem què podrem fer. Quan ho sapiguem, si cal posarem més dels 30.000 euros que hem pressupostat per celebrar-la.

Durant el període de desescalada hem gaudit de la peatonalització de tot el Centre Vila els caps de setmana. Preveuen fer-la permanent?

És clar, no tanquem la porta a cap opció. Entenem que hem de combinar equilibris entre els interessos comercials i la necessitat de fer més transitables els carrers i les places. Hem de permetre el benestar, però també posar-li fàcil a qui ens vulgui visitar. Necessitem consensos amb tots els sectors. A més, cal tenir en compte que l’horitzó per tenir més places d’estacionament passa per l’aparcament de la plaça Llibertat, que ha d’anar vinculat amb l’edificació de la plaça, una parcel·la que tindrà habitatge públic.

Per tant, fins que no hi hagi més estacionament, la peatonalització no serà permanent?

De moment estem fent petites conquestes que ens permetin l’avançament definitiu. Hem de vèncer petites resistències. L’altra dia, per exemple, un comerciant de l’avinguda València m’ho deia, que en un inici estava en contra de la reforma i ara ha vist que s’havia equivocat. La meva voluntat és continuar aquesta dinàmica i aconseguir el màxim consens de la població i dels agents econòmics, que també són importants. Si fos per mi la peatonalització seguiria els caps de setmana, però estem treballant per buscar el màxim consens possible.

Quan van entrar al govern van eliminar l’àrea de l’antiga DIPEL (Desenvolupament i Promoció Econòmica Local), històric espai en mans de Convergència, ara Junts per Molins. Haver-la recuperat és un dels peatges més durs del pacte de govern?

Això és un debat sense cap mena d’interès. Crèiem que era positiu deixar l’estructura de l’Ajuntament en quatre àrees, però un dels aspectes que posava de manifest Junts per Molins pel pacte eren aquestes cinc àrees i el que tampoc volíem era perdre’ns en un debat instrumental. El que és important realment són els elogis en aquesta àrea perquè durant el confinament el teixit empresarial i els autònoms han estat atesos. A la ciutadania no li preocupa quantes àrees té l’ajuntament, sinó les polítiques que fa el consistori.

Com es troba el projecte del museu del Renaixement al Palau de Requesens?

Ha estat un dels projectes en què més ens hem capficat des del començament perquè va ser un projecte a cavall de dos mandats que va rebre una línia d’ajuts importantíssima dels fons europeus valorat en un milió d’euros. Són línies d’ajut molt exigents amb el termini. Ara amb la pandèmia se’ns ha flexibilitzat una mica el tempo, ja que ens han donat sis mesos més, i creiem que arribarem a temps a posar-lo en marxa.

Un projecte més controvertit és el polígon de Les Llicorelles. Hi ha marxa enrere?

No.

El moviment de terres que s’ha fet és xocant quan es veu per primera vegada. Entenen que el ciutadà ho pugui veure com una agressió a l’espai natural?

El sentiment és divers. Si ara comencéssim de nou, explicaríem el projecte de manera diferent. De fet, la Covid-19  també ha afectat a l’explicació del projecte perquè estava previst que la mateixa empresa ho mostrés al març. Per això, és comprensible una part de la reacció de la ciutadania, que veu el punt d’inici de les obres, que potser és el de més agressió visual, sense tota la informació completa i exhaustiva. Però demano confiança a la ciutadania. És un projecte que es fa en sòl industrial i que respecta tot el que s’havia planejat, i a més, representa una oportunitat d’ocupació, de dinamisme econòmic i de creació de llocs de treball. I diré més, és una enorme oportunitat per recuperar mediambientalment la riera de Vallvidrera.

Això és el que sembla més contradictori. El moviment de terres com encaixa amb la promesa de garantir la recuperació de la riera?

És un pla parcial que presenta tota una recuperació mediambiental de la riera. En la tramitació del projecte s’insta el promotor a fer un projecte de recuperació mediambiental de la riera i a la seva execució en el tram del pla parcial. L’altre gran benefici del projecte és que per fi les dues lleres de la riera de Vallvidrera seran sol públic, perquè fins ara un costat era de titularitat privada.

La voluntat de l’Ajuntament és que quan tinguem el projecte, executem la resta de trams de la riera que no estigui obligat a recuperar el promotor. La nostra intenció i voluntat és recuperar mediambientalment la riera de Vallvidriera des de Can Rabella fins al riu.

Què més hi haurà a Les Llicorelles?

Una parcel·la pública on es podrà instal·lar un equipament públic. Estem treballant en diferents propostes, però encara no podem avançar res. En resum, Les Llicorelles és un projecte on hi ha 7.000 metres quadrats industrials que estan ocupats per una única empresa, una parcel·la pública on ja decidirem què hi ha, i els 185.000 metres quadrats restants seran forestals. No oblidem totes les activitats irregulars i la contaminació que hi havia en aquella zona i que aquest polígon ens ha ajudat a eliminar. No és veritat que s’està atacant el Parc de Collserola, i que la gent no en tingui cap dubte, que si s’ha fet alguna cosa irregular, es restablirà

Hi ha partits com ERC que han demanat aturar les obres.

L’Ajuntament va aprovar el pla parcial a la tardor sense cap vot en contra i ara no hi ha marxa enrere. De fet, elogio i agraeixo el to coherent i responsable de la majoria de forces polítiques del ple començant per la CUP, sobretot de regidors com el Josep Raventós, que des del primer moment va defensar el projecte i que està mantenint un to molt coherent.

Un altre tema que està generant malestar veïnal són els ocupes del carrer Major. Mentre s’espera que la justícia els desallotgi, que pot fer l’Ajuntament?

El que està fent: vetllar per la màxima seguretat dels veïns.

Li preocupa que hi pugui haver reaccions violentes a l’ocupació com les dels darrers dies?

Evidentment, i són condemnables. La seguretat va a càrrec dels cossos de seguretat, no depèn de grups de ciutadans de cap tipus.

Al nou pressupost es parla de càmeres de videovigilància, seria una mesura aplicable en aquest àmbit?

És un dels nostres compromisos electorals. No rebutjarem la tecnologia si ha de millorar la seguretat del municipi, però és una qüestió que ha d’aprovar una comissió de la Generalitat. En tot cas, no associaria una problemàtica concreta com és l’ocupació amb la instal·lació de càmeres, sinó amb una dimensió de seguretat més general. També cal no oblidar que l’ocupació no és una qüestió exclusiva de Molins de Rei.

Els Mossos han estat al costat de l’Ajuntament en aquest tema? Hi ha hagut prou agents de la Guàrdia Urbana?

Sí, els Mossos ens han ajudat en tot moment i crec que la Guàrdia Urbana ha fet una tasca ingent. Malgrat que, de tant en tant surtin notícies dient que el cos no està suficientment dotat, la dedicació dels agents en aquests mesos de pandèmia ha permès que en cap moment faltessin efectius.

Més enllà del carrer Major, les ocupacions demostren un problema existent amb l’habitatge. Què pensen fer a Molins de Rei?

Estem a punt d’entregar més de 150 pisos d’habitatge protegit i estem en vies de tenir una major bossa d’habitatge social. També estem adquirint habitatges per atendre casos d’emergència com hem fet en el decurs de la Covid-19.

Però el preu d’aquests habitatges públics a Les Guardioles continua sent pràcticament prohibitiu…

De moment tots els pisos públics que han sortit a la venda han tingut compradors. Això no vol dir que no calguin més mesures com el lloguer. Nosaltres no hem amagat mai que la política d’habitatge ha de preveure totes les dimensions: des de la compra fins al lloguer, passant per l’habitatge públic i d’emergència. Esperem que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aconsegueixi el seu soci i es pugui convertir en un operador d’habitatge de lloguer.

En els nous pisos de Les Guardioles tindrà més pes la compra que el lloguer.

En la primera fase sí, però la nostra intenció és que en la segona fase tingui més pes el lloguer. El que sortirà ara és un primer conveni signat per l’Ajuntament i la cooperativa d’habitatge de la UGT, el primer bloc d’habitatge públic de Les Guardioles que també ens permet resoldre un problema històric: el reallotjament dels veïns de Sant Pere Romaní. Aquest bloc ens ha de permetre vendre 26 pisos d’habitatge públic, quatre pisos per allotjar els veïns del carrer Sant Pere Romaní, i dos pisos d’habitatge social.

Quan arribaran els primers veïns a Les Guardioles?

Si tot va bé ja hi seran aquest mes d’agost.

El que sembla que queda per més enllà són les obres de l’estació. Havien de començar just abans del coronavirus. Ara per quan les esperen?

Estem en converses amb Renfe per saber quin és el nou calendari. Sabem que quan es van presentar eren unes obres que havien de coincidir a l’estiu amb les obres del tercer ramal a Castellbisbal, i que ja tenia una afectació a les vies. Per això ara s’està buscant una data alternativa on es puguin encaixar les actuacions a Molins de Rei sense afectar gaire la circulació de trens. Serem exigents perquè les obres es facin al més aviat possible.