La molinenca Montse Jané va començar a fer de taquillera al Foment Cultural i Artístic el 1970 i des de llavors no ha parat, excepte en aquests últims mesos en què reconeix que ha trobat a faltar el contacte amb la gent. Des de Viu Molins de Rei hem volgut conversar amb ella per conèixer la seva història.
[Els socis de Viu Molins de Rei, que ajuden a fer possible el diari digital de proximitat, van llegir aquesta entrevista primer. Fes-te soci]
Amb quants anys va començar a fer de taquillera al Foment Cultural i Artístic?
Tenia 30 anys. Va ser durant la Festa Major de l’any 1970. Llavors jo treballava a Ca n’Iborra fent tasques d’administració i un dia en Josep Raventós, que se’l coneixia com a ‘Cartró’, em va dir que al Foment necessitaven una taquillera i m’hi vaig oferir.
Què la va dur a fer-ho?
La necessitat de feina. A casa anàvem justos i havia de compaginar-ho amb un altre ofici. Per això, entre setmana treballava a Ca n’Iborra i els caps de setmana feia de taquillera al Foment.
Ostres, quin mèrit. Fins quan va compaginar les dues feines?
Durant 13 anys. Després, quan la fàbrica va tancar, vaig estar dos anys a l’atur. Més tard vaig fer de dependenta en un vídeoclub, vaig treballar en una galeria d’art i també vaig netejar cases. He fet de tot.
Però, tot i haver-se jubilat fa 14 anys mai ha deixat la feina de taquillera.
Exacte. Perquè m’agrada i perquè durant anys ha estat l’única feina estable que he tingut. De fet, encara hi soc ara perquè ho necessito. Pensa que cobro una pensió molt reduïda i la taquilla m’ajuda a seguir endavant.
Els que la coneixen m’han dit que vostè és l’ànima del Foment.
Home, no sé si soc l’ànima del Foment o no, però sí que és cert que hi conec molta gent. Fins i tot he arribat a anar a un casament d’una parella que hi venia i, encara ara, quan a vegades passejo pel poble, la gent em reconeix com la taquillera del Foment. L’altre dia vaig anar a Correus i un matrimoni em va reconèixer i em va dir que els havia venut moltes entrades per anar a la discoteca que hi havia.
I què sent?
Satisfacció i molta estima. Per a mi, el Foment és casa meva.
De fet, m’han dit que fer de taquillera li ve de família.
Sí, la meva mare va ser la primera taquillera del cine Garbí i també va estar al Foment. A vegades ens havíem suplert mútuament quan alguna de les dues estava malalta (riu).
Quin és el secret per ser un bon taquiller o taquillera? Suposo que no ho pot fer tothom.
Suposo que has de ser una persona amable i enraonadora. A mi, la veritat és que això no em costa (riu). També has de ser ordenat i tolerant, ja que venen persones de tot tipus.
Com ha canviat l’ofici en aquests 50 anys?
Quan vaig començar venia molta gent al teatre. A vegades tanta que fins i tot havia de posar els diners a la paperera perquè no m’hi cabien a la caixa. Ara, però, amb Internet la taquilla serveix sobretot per vendre entrades anticipades. Tot i que encara hi ha gent que ve a comprar-les físicament.
Creu que l’ofici es perdrà?
El món canvia, però no crec que els taquillers desapareixem. Sempre hi haurà d’haver algú que et pugui vendre una entrada a l’últim moment. Les màquines no ho poden fer tot, no?
Parlant de canvis, de quina manera ha viscut els dos confinaments, que han obligat a tancar els equipaments culturals com el Foment durant tants mesos?
Ho he trobat molt a faltar. Em calia sortir a socialitzar. De fet, quan passejava per la vila la gent em preguntava quan tornaríem a obrir i jo els deia que no ho sabia. Després del primer confinament, vam reobrir la setmana abans de Festa Major i ara, després d’aquest segon confinament, tornem aquest diumenge amb l’espectacle del Mag Lari. El cert és que en tinc moltes ganes.
S’ha plantejat deixar el Foment?
No, de moment no. Seguiré fins que el cos em digui prou. Sempre hi he estat i hi vull continuar sent mentre sigui possible.
