En els anys més complexos és quan més cal vetllar per mantenir vius els costums i projectes. El repte de la pandèmia causada per la Covid-19 és majúscul.
L’any passat celebràvem un Carnaval espectacular, el projecte iniciat l’any 2019 pel Comitè de l’Antifaç es consolidava i creixia. El Sèquit Reial confirmava el seu fort arrelament i acceptació entre la gent, alhora que sortia al carrer i es desenvolupava, també amb gran acceptació, el Sèquit del Poble, amb la reformulació dels Esparriots, la creació dels capgrossos Esparriots i el naixement, amb enorme èxit de participació, de la Nit de la Bota. Tot anava sobre rodes. Poc després entràvem en aquest túnel amb l’esperança que pel 2021 la cosa estaria controlada i el Carnaval amb el projecte del Comitè de l’Antifaç es podria seguir consolidant.
Els mesos van anar passant i, com malauradament hem pogut comprovar, l’evolució de la pandèmia va posar el Carnaval contra les cordes. La reformulació de la festa va ser un no parar des d’octubre fins a gener. Descartat poder celebrar un Carnaval amb normalitat, ràpidament es va idear un pla B, després un de C, pel cap d’un temps passar a un D… i així fins a omplir una gran part de l’abecedari.
La versió final del Comitè oferia un Carnaval híbrid de gran presència a la xarxa, però amb petites engrunes de cercaviles llençades, com van fer els Gegants per Festa Major, i uns pocs actes presencials en recintes amb aforament controlat i mesures sanitàries. Finalment, des de l’Ajuntament s’instà (o decretà) que fos totalment digital. Des del Comitè de l’Antifaç vam acatar i respectar aquesta decisió, malgrat estar plenament convençuts que aquestes petites engrunes de Carnaval presencial haguessin estat possibles, com després hem vist a altres municipis com Cornellà de Llobregat o Berga.
Per altra banda, no cal dir que econòmicament la retallada de pressupost ha estat notable, un fet totalment comprensible per la situació sanitària i social del moment, però que també et condiciona certes accions. Tanmateix, des del Comitè s’ha vetllat perquè molta de la gent que habitualment tenia uns ingressos pels seus serveis professionals a la festa, malgrat enguany ser molt inferiors, també hagin pogut tenir-ne.
Gràcies Molins de Rei
Malgrat aquest repte majúscul de fer un Carnaval en pandèmia, el resultat ha estat extraordinari. Ha servit per veure amb claredat que el nou model, malgrat la seva joventut i que encara no ha estat desenvolupat totalment, ha arrelat amb força entre la gent. Si el sabem cuidar, tenim Carnaval per anys.
El seguiment i audiències dels vídeos de la festa, realitzats per Irene Terrón, han estat espectaculars, tenint com a gran finalitat mantenir l’essència dels actes principals de la festa com l’Arribo o la Nit de la Bota. Alhora, s’han pogut mantenir elements bàsics de l’essència crítica de tot carnaval com són el Pregó o el Testament, indispensables per fer aquest repàs satíric i crític de l’any transcorregut, sumant-hi en aquest aspecte el Samaniat entre el Camell i Sa Majestat Carnestoltes, únic acte realitzat en rigorós directe en streaming, que també va tenir un gran seguiment i va representar un bonic repte organitzatiu.
El Ball del Camell, com a nau insígnia de la festa, tampoc ha pogut faltar malgrat les dificultats majúscules que representava alhora de gent involucrada i mesures sanitàries. En aquest aspecte agraïm la valentia de les entitats involucrades i el propi Ajuntament per fer-ho possible. No va ser fàcil, però creiem que el resultat que ha arribat a les nostres pantalles ha estat de gran nivell i dignitat, com bé mereix aquesta tradició tan nostrada.
També cal destacar com s’hi han involucrat els comerços de la vila mitjançant la Unió de Botiguers i l’Associació de Venedors del Mercat Municipal, als quals hem pogut retornar el seu suport incondicional fent que els premis econòmics del concurs digital de disfresses acabin en aquests comerços. També un fort agraïment per tots ells i per tota la gent que va participar del concurs.
El Ball del Camell: Ens ho creiem ja?
El Ball del Camell és una tradició pròpia molinenca, d’origen incert i escassament documentat, no obstant des del Comitè de l’Antifaç estem obstinats a posar-hi aviat algunes llums més, si bé mai les tindrem totes. Encertadament es va voler recuperar després de la dictadura franquista i així, enguany farà 40 anys retornava als carrers de la vila la reinterpretació moderna de la bèstia del Camell, mentre que a l’any següent, 1982, tornava a la plaça, més d’un segle més tard, el Ball del Camell, també amb una reinterpretació sui generis i modernització.
Es tracta d’un ball i una festa autòctona molinenca. Tan sols la veureu a la nostra vila i tan sols teniu un dia a l’any per gaudir-la en viu. El Ball del Camell és un ball singular dividit en tres parts amb la seva música pròpia composta pel recordat Julià Canals, que actualment es toca amb arranjament de Magí Canyelles. Compta amb la seva pròpia coreografia, que si bé ha anat evolucionant al llarg d’aquestes dècades, encara avui respecta la seva essència original.
Una lluita de classes o poders, iniciada per la impertinent i autoritària Aristocràcia, que amb els seus aires de grandesa, deixa clar que la plaça és seva. Posteriorment, els Esparriots irrompen la festa com a ariet del poble per recuperar la plaça i democratitzar la vila, però no van sols, els acompanya el Camell, que com a bèstia i símbol de la vila, sempre resta al costat dels seus vilatans, tot rememorant aquell Camell original que sabem que almenys al segle XIX corria per la mateixa plaça causant els mateixos xiscles i corredisses, establint-se, per un instant, un salt temporal que vincula generacions i generacions de molinencs i molinenques.
És feina de tothom creure’ns aquesta tradició. Per començar és feina de creure-s’ho les entitats que en formen part de la seva execució: l’Esbart Dansaire, els Amics del Camell, Grallers i Comitè de l’Antifaç. De totes aquestes entitats és necessari que vetllin perquè el ball sigui digne, musicalment i visualment, que se’l creguin com el que és, un dels dies marcats en vermell del seu calendari de l’any.
Seguidament també és feina de creure-s’ho de l’Ajuntament. Econòmicament és qui sustenta la tradició i feina seva és donar l’impuls necessari de promocionar-lo i donar-lo a conèixer entre les molinenques i molinencs, exportant-lo més enllà sense por com el que és, una festa singular dins de la cultura popular catalana. Que no pateixin, folklòricament aniran carregats de raons.
Finalment, tot plegat no te sentit si no s’ho creu la gent de la vila, sinó el viuen com a propi i no valoren la petita gran joia que és tenir aquesta gran tradició.
Quan l’any 2017 es crea el projecte de reformulació del Carnaval molinenc per part del Comitè de l’Antifaç, que no arribaria al carrer fins a l’any 2019, una cosa vam tenir molt clara, el Ball del Camell i els seus elements havien de ser l’eix vertebrador de la festa. El nou model es va basar a agafar la intrahistòria creada l’any 1982 d’aquest ball per extrapolar-la a la totalitat del cicle carnavalesc de Dijous Gras a Dimecres de Cendra.
Un gran futur
El Carnaval de Molins de Rei ha aconseguit esdevenir un carnaval singular. A diferència d’altres grans carnavals, bastats gairebé en exclusiva en una gran rúa, aquí hem aconseguit crear un model propi, amb una forta presència teatralitzada i amb una història pròpia i singular que beu dels fonaments del Ball del Camell. Com ens agrada dir al Comitè de l’Antifaç, el Carnaval molinenc és una tradició del segle XIX, recuperada al segle XX i reinterpretada al segle XXI.
El projecte d’aquest nou Carnaval encara no està finalitzat. Si bé la inversió realitzada és destacable amb la creació del Sèquit Reial i el Sèquit del Poble, encara queda una inversió en el Sèquit de l’Aristocràcia, que pels seus aires de grandesa també és la part més costosa de les citades, amb el que calculem que la inversió pendent pel Carnaval ronda als 40.000€.
L’Ajuntament de la vila ha manifestat públicament la seva voluntat per apostar definitivament pel Carnaval, un fet que s’hauria de traduir en realitzar aquesta inversió pendent i en dotar d’un pressupost anual adequat per la bona realització d’una festa que omple una setmana sencera d’actes. Esperem que tals bones intencions siguin efectives, el Carnaval pot ser tranquil·lament i salvant les distàncies una mena de Festa Major petita de la nostra vila.
Creiem fermament que el Carnaval de Molins de Rei té eines i elements que, amb el finançament corresponent i la involucració de la gent, permetin que el nostre Carnaval s’acabi consolidant com a un dels grans carnavals, primer de l’àrea metropolitana i, després, perquè no, de Catalunya. La nostra tradició i el nostre model creiem que no té res a envejar al d’altres grans carnavals catalans com els de Vilanova, Sitges, Torelló, Torà o Solsona. Ens ho creiem i ho fem?
Ricard Vinyets Cid és president del Comitè de l’Antifaç
