Viu Molins de Rei entrevista a la nova presidenta de la Unió de Botiguers de Molins de Rei amb motiu dels seus primers mesos al capdavant de l’entitat. Sellarés explica la situació que han patit els diferents comerços molinencs des de l’inici de la pandèmia.
Els socis i sòcies de Viu Molins de Rei tenen serveis exclusius com articles en primícia o resums dels continguts més importants
La Unió de Botiguers de Molins de Rei (Bot-Mol) és l’associació de comerciants, professionals i empreses de serveis del municipi que actualment compta amb uns 160 associats. Mireia Sellarés és la seva presidenta des del novembre passat. Viu Molins de Rei conversa amb la nova presidenta amb motiu dels primers mesos al capdavant de l’entitat.
Com han estat els primers mesos com a presidenta del Botmol?
Força intensos, ja que no m’havia plantejat mai ser-ne la presidenta. Jo vaig entrar com a vocal, però després de la dimissió de Jesús Cardona vaig valorar la proposta i finalment vaig acceptar. Ser la presidenta és molt diferent i comporta molta feina perquè, a part de ser el cap visible d’una entitat com és el Botmol, has de tenir reunions periòdiques amb l’Ajuntament, fer un seguiment de tots els socis i vetllar perquè estiguin satisfets.
Tots els que formem part de la junta directiva tenim el nostre propi negoci i això ho fem de manera altruista. Normalment coneixem la realitat del nostre però no la dels altres, i això sol dificultar la tasca. Amb la Covid, a més, la situació ha canviat molt i hi ha moltes campanyes que no hem pogut fer per la situació actual.
La situació econòmica actual no és la millor a causa de la pandèmia. Com ha afrontat el repte de la presidència?
Amb il·lusió, ganes i motivació d’ajudar a la gent que es troba en dificultats. Tot i que la realitat és canviant, hem d’adaptar-nos a les diferents situacions amb ganes de tirar endavant.
Com ha afectat la Covid als comerços del Botmol?
De manera desigual. S’han donat alguns traspassos, però tampoc tenim coneixement de si tots eren arran de la Covid. Alguns han estat per jubilació i d’altres potser arrossegaven una mala situació i cansament. Sí que hi ha hagut algun tancament, però no eren membres de la Unió de Botiguers. Pel que l’afectació ha estat molt diversa, n’hi ha també que han seguit treballant sense massa complicacions.
Quines mesures s’han fet des del Botmol per intentar ajudar als que s’han vist més afectats?
Econòmicament no podem fer gairebé res, però hem intentat escoltar-los i saber què necessitaven. Durant el primer confinament, quan la situació era tan desconeguda i encara amb Jesús Cardona com a president, vam aconseguir posar a disposició dels associats gel hidroalcohòlic i mascaretes quan no hi havia. I durant tot aquest temps hem animat als associats a què ens comuniquin tot allò que trobin a faltar o necessitin.
Quines accions han realitzat durant aquest mesos?
Hem intentat mantenir aquelles campanyes que ens han autoritzat a fer, perquè algunes s’han hagut de suspendre tot i els beneficis que comporten pels associats. Vam poder fer-ne una per Nadal, la campanya del trenet, que històricament havia estat de copagament -una part la pagava Botmol amb diners de subvencions i l’altra els associats participants-, però enguany ha estat gratuïta per tots els membres de l’associació. No volíem que cap es quedés sense poder participar; i els diners que potser anirien destinats a d’altres campanyes es van centrar en aquesta.
Es va fer un gran esforç, duplicant el nombre de “caga tió” per evitar cues i així també arribar als comerços dels barris més allunyats del centre. També vam fer una a l’inici de l’estiu per incentivar les compres, amb xancletes de platja com a protagonistes, força més fresca. D’aquesta manera hem intentat dinamitzar el comerç de Molins de Rei i certament hem notat el suport dels habitants, entitats i col·lectius de la vila cap al comerç local.
I aquestes campanyes que no s’han pogut fer, les han substituït per altres iniciatives?
La que més hem trobat a faltar és la desfilada de moda, que no l’hem pogut celebrar i ens hem plantejat fer-la de manera online. Realment, hem apostat durant tot aquest temps en fer molt d’accent en les xarxes socials; en realitzar campanyes, sorteigs… Per la Fira de la Candelera també vam crear un hashtag i el concurs de les copes de vi. La nostra intenció és que la gent de Molins de Rei sàpiga que les botigues estan obertes i que no deixem de moure’ns perquè volem tenir presència i notorietat.
Com és la relació amb l’Ajuntament actualment?
La definiria com a bona. Sí que és cert que hi hagut punts de tensió, perquè amb una situació tan nova com la de la Covid, sempre hi ha situacions complicades. Però tenen ganes d’escoltar-nos i de fer coses, i nosaltres també de treballar plegats.
Quins beneficis té per a un comerciant de Molins de Rei adherir-se al Botmol?
Ara mateix, sobretot, donar una imatge de cohesió i unió a nivell comercial, que en aquests moments creiem que és important. Però també oferim assessorament, suport i formació. Estem molt pendents de les necessitats dels associats.
Durant el primer confinament es va parlar de crear un servei a domicili unificat. Es va acabar fent? Com està el tema actualment?
No es va arribar a fer aquest sistema perquè no va tenir l’èxit que preveiem. Potser va ser una mica precipitat. Però ara mateix estem en la cerca d’una fórmula, juntament amb l’Ajuntament, que ens beneficiï a tots.
Tenen algun altre projecte de cara al futur? Es comença a veure la llum al final del túnel?
La nostra intenció és ser positius. La realitat és que hem passat un any i mig molt difícil i hem de ser prudents, però alhora optimistes. Ara mateix no tenim cap projecte definit, estem visualitzant diferents coses.
A nivell personal, com ha canviat la vida de Mireia Sellarés des que és presidenta del Botmol?
Tinc l’agenda molt més plena! Realment estic més ocupada, però alhora molt contenta perquè estic aprenent molt. He de dir que també tinc un equip de treball força bo i no m’ho carrego tot; però considero que la vida és un aprenentatge i un intercanvi i, tot i que li dedico un esforç, també aprenc coses que d’una altra manera no ho faria. Així que estic agraïda.
