La Palma de Cervelló, el municipi del Baix Llobregat que fa trenta

El Baix Llobregat tenia 29 municipis quan es van recuperar les comarques l’any 1987, fins que el 1998 La Palma de Cervelló es va independitzar. La distància entre els nuclis, el nombre d’habitants i la possibilitat d’autonomia financera van ser els elements que van conduir a la creació del nou poble.

La comarca del Baix Llobregat està integrada per trenta municipis. Però no sempre ha estat així.

Quan l’any 1987 el Parlament de Catalunya va tornar a reconèixer de forma oficial les comarques, dotant-les de Consell Comarcal, la Generalitat va proposar que Sant Just Desvern i Esplugues quedessin integrades al Barcelonès. El Baix Llobregat comptava amb vint-i-set municipis. La voluntat dels dos consistoris es va concretar, d’acord amb el mecanisme previst a les Lleis d’organització territorial, amb l’adscripció definitiva de Sant Just i Esplugues a la nostra comarca. Ja érem vint-i-nou.

L’any 1989, el Baix va estar a punt de tornar a veure disminuir les localitats que el conformen. Diversos sectors econòmics i polítics de Begues varen intentar que aquest municipi passés a integrar-se a la comarca de l’Alt Penedès. Un referèndum va aclarir que la voluntat majoritària de la ciutadania era romandre al Baix Llobregat. Continuàvem sent vint-i-nou.

I l’any 1998, La Palma de Cervelló, que fins llavors havia format part de Cervelló, aconseguia la seva independència. La comarca passava a tenir trenta municipis.

La Palma, que havia estat agregada a Cervelló l’any 1857, va ser municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República. El president Lluís Companys havia signat l’Ordre de 27 de maig de 1937 que li atorgava el caràcter de municipi independent. Però el règim franquista, en guanyar la guerra, va anul·lar tots els acords de la Generalitat i La Palma va tornar a ser part de Cervelló.

Als anys vuitanta va néixer un moviment que exigia que La Palma recuperés la condició de municipi. La figura jurídica que es volia aplicar era la de la segregació del terme de Cervelló i el moviment va adoptar aquest nom: Comissió per a la Segregació. En el procés hi van participar moltes persones, però podem destacar la tasca, fent pedagogia dins l’Ajuntament de Cervelló a finals de la dècada dels vuitanta, dels regidors, veïns de La Palma, Obiols i Muñoz; el primer, anys després, seria alcalde del nou municipi. L’any 1995, totes les forces polítiques del consistori de Cervelló van votar a favor de la desagregació de La Palma. Però el Govern de la Generalitat, contrari a afavorir la creació de nous municipis a causa de la fragmentació del mapa local del país, s’hi negava: es proposava crear una Entitat Municipal Descentralitzada. Finalment, el 21 de juliol de 1998, el president Pujol, com havia fet Companys seixanta-un anys abans, signava el Decret que creava el municipi de La Palma de Cervelló. Es va formar una Comissió  Gestora per dirigir la gestió municipal i l’any 1999 ja s’hi van celebrar eleccions, en peu d’igualtat a la resta de localitats del país.

Entrebancs econòmics

Però la relació entre el municipi vell i el nou no s’ha normalitzat relativament fins aquest any 2021, vint-i-tres anys després de la independència de La Palma. Primer, una polèmica sentència va escapçar el territori històric de La Palma. I ara encara restava pendent la qüestió de les relacions econòmiques entre els dos pobles. Una altra sentència, del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, l’any 2019, posava punt i final al litigi sobre el cost de la separació i obligava a La Palma a abonar 705.000 euros a Cervelló. La quantitat era inassumible si no hi col·laborava alguna altra administració. Finalment ha estat l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui ha fet possible tancar el contenciós. L’AMB destinarà a Cervelló part de les inversions que pertoquen a La Palma durant períodes quadrianuals fins el 2031. Els alcaldes de Cervelló, José Ignacio Aparicio, i el de La Palma, Xavier González, signaven aquest mes d’octubre l’acord definitiu, que evita que la ciutadania de La Palma vegi afectat el nivell dels seus serveis a causa del retorn del deute.

La creació del municipi de La Palma respon a la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes que tossudament van lluitar pel que consideraven el seu dret a disposar d’un Ajuntament propi. La distància entre els nuclis, el número d’habitants i la possibilitat d’autonomia financera són elements a considerar davant les reivindicacions de creació de nous municipis. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya estudia i dictamina les peticions. En el cas de La Palma, que actualment compta amb una població de 3.000 habitants, podem constatar que, a la comarca, només Castellví de Rosanes té menys habitants, però que La Palma en té més que una capital de comarca com El Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Tot depèn de com es miri i del territori on es faci la comparació. El que és evident és que, avui, gràcies a La Palma de Cervelló, el Baix Llobregat està format per trenta municipis.

Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat