VIU EMPRESA en col·laboració amb Forn Sant Miquel i Forn Verdaguer
Les fleques de Molins de Rei se sumen a la Diada de Sant Jordi amb un pa amb els colors de la senyera que ja s’ha convertit en una tradició. El Forn Verdaguer i el Forn Sant Miquel el fan artesanalment seguint la recepta original del seu creador.
Quatre barres vermelles sobre un fons groc… però fet de molles de pa. Així és el pa de Sant Jordi, un aliment ben especial i que ja s’ha fet un lloc dins el calendari dels forners. El va crear fa quatre dècades el flequer barceloní Eduard Crespo, i ja s’ha convertit en una tradició entre els forns de pa artesans de Molins de Rei.
Tant al Forn Sant Miquel (c. Major, 83) com al Forn Verdaguer (c. Jacint Verdaguer, 101) són uns veterans en l’elaboració del pa de Sant Jordi. En els dos casos porten des dels anys 90 fent-lo als seus propis obradors, situats als mateixos locals del carrer Major i el carrer de Jacint Verdaguer, respectivament.
Deixebles del creador
La recepta que fan servir aquests dos establiments és l’original, i els la va ensenyar en primera persona el propi creador del pa de Sant Jordi, Eduard Crespo. “Jo portava fent de forner des del 16 anys, i quan en tenia 22 vaig fer un curs del Gremi de Flequers per especialitzar-me”, relata a Viu Molins de Rei Francesc Huerta, que porta tota la vida dedicada a aquest ofici al Forn Sant Miquel. Va ser en aquell curs que va rebre una classe d’Eduard Crespo, que els va ensenyar al detall com calia fer-lo.
La idea li va sorgir al creador viatjant: “L’Eduard Crespo va veure que seria una bona idea crear un pa català, i es va inventar el format de fer-ho en diferents capes”, explica a aquest diari Jordi Garriga, que també porta des de ben jove fent de forner: ho és des dels 17 anys i aquest any en farà 20 que és el flequer del Forn Verdaguer.
Un procés peculiar
L’elaboració en capes és clau en el procés. Primer de tot, cal fer tres pastons (masses de pa). “Un pastó el barrejo amb trossos de formatge, en l’altre hi afegeixo sobrassada i en l’altre, nous”, detalla Huerta, del Forn Sant Miquel. És doncs, “com si fessis tres pans diferents”, afirma Garriga, del Forn Verdaguer.
Amb cada pastó fan una massa allargada i posen la de sobrassada sobre la de formatge, en van fent talls i els posen uns sobre els altres, en sumen una última de formatge i finalment posen la massa de nous envoltant-ho tot. Finalment, tallen aquesta gran massa a trossos i un cop al forn cadascun d’aquests talls es converteix en un pa de Sant Jordi.
Primer, cal fer tres pastons S’estira la massa de formatge 
Després s”estira la massa de sobrassada I finalment la de nous Es posa la massa de sobrassada sobre la de formatge Es tallen les dues masses Els talls que s’han fet es posen uns sobre els altres La capa de nous envolta les altres Tot s’embolica i se li dona forma La massa que en queda s’ha de tallar I es van fent talls sucessius Les quatre barres queden dibuixades en cada tall Cadascun d’aquests talls es posarà al forn i serà un pa de Sant Jordi
El procés d’elaboració, pas a pas // Forn Sant Miquel
El pa de Sant Jordi “no és difícil de fer però porta més feina”, admet Francesc Huerta. “En primer lloc, has de fer tres amassades diferents, i tens la feina d’anar fent totes les capes, i això suposa més temps que els pans convencionals”, concreta el flequer del Forn Sant Miquel.
A més, cal estar atent perquè hi ha moltes parts del procés que són delicades. Amb els anys, Jordi Garriga ha anat aprenent què cal fer per tenir un resultat perfecte: “Cal posar les capes ben rectes perquè en tallar surtin els colors de la senyera, has de treure les restes de farina perquè s’ajuntin bé les capes, i has d’evitar que es mogui perquè si no quan fermenta no quedaran les franges uniformes”, revela el forner del Forn Verdaguer.
Un èxit consolidat
Mantenen la mateixa recepta original que van aprendre llavors, i l’èxit que té cada any demostra que segueix funcionant: “Cada any la gent el busca i després de menjar-ne en venen a demanar més”, assegura Huerta. Aquestes demandes poden quedar satisfetes perquè al Forn Sant Miquel tenen la seva pròpia tradició de fer-ne també pel 27 d’abril, la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Tota la massa del Forn Verdaguer abans de ser tallada // Forn Verdaguer 
Els pans de Sant Jordi a punt d’entrar al forn // Forn Verdaguer 
Un pa de Sant Jordi abans de ser cuit // Forn Verdaguer 
Els pans a punt de ser fornejats // Forn Verdaguer 
Al resultat final es poden veure les quatre barres en tallar // Forn Verdaguer 
Dracs de Sant Jordi en procés d’elaboració // Jordi Julià 
El Drac de Sant Jordi ja acabat // Forn Verdaguer
La massa abans de tallar al Forn Verdaguer, els pans a punt d’entrar al forn i un Drac de Sant Jordi // Forn Verdaguer – Jordi Julià
En el cas del Forn Verdaguer és una creació efímera d’un sol dia a l’any i tenen una anècdota curiosa: un client hi va cada any a comprar un pa de més, el congela i el guarda per quan ve la seva filla des de l’estranger per Nadal. En el seu cas, el pa de Sant Jordi es complementa amb uns dracs que fan amb massa de pa. “És perfecte per a nens que els costa menjar, i alhora li vas explicant la llegenda”, suggereix Garriga.
El valor dels ingredients
Preguntats sobre el que més valoren els clients del seu pa de Sant Jordi, la resposta és clara en els dos casos: és molt gustós. “Tot el producte que posis influeix en la qualitat i nosaltres triem els millors productes”, afirma Huerta, que tria molt bé els ingredients: fa servir sobrassada ibèrica, nous del país i un formatge de qualitat i gustós.
En el cas del Forn Verdaguer, fan servir sobrassada de Mallorca, nous de Catalunya i formatge gruyère. I aquí, Garriga dona un consell: “sospiteu si veieu un pa amb uns colors molt vius”. Perquè els colors queden diluïts amb la farina i si no és així “vol dir que han fet servir colorant”. Una tècnica que rebutja: “prefereixo el sabor que l’estètica”, assegura.
