L’entitat d’educació en el lleure commemora el seu 50è aniversari aquest any. Monitors que han dedicat gran part de la seva vida a l’esplai coincideixen a dir que el MIB manté la seva essència, basada en la companyonia, la inclusió, la integració i el voluntariat.
No comparteixen sang, tenen interessos diferents i tampoc són companys de feina, però Jesús Jiménez, Roger Luna, Eulàlia Colell, Irene Esparza i Esther Obea tenen una cosa en comú: tots han passat per l’esplai MIB en algun moment de la seva vida.
Pot semblar que l’experiència de Jiménez, un dels fundadors de l’entitat als 70, i d’Obea, una monitora en actiu de 22 anys, hagi de ser molt diferent, però, si en una cosa coincideixen, és en dir que formar part d’un esplai familiar, integrador i amb la voluntat d’unir barris com el MIB, els ha canviat la vida.
50 anys d’educació en el lleure
Aquesta entitat d’educació en el lleure va néixer el 1972 sota el nom de Moviment Infantil de Barriades de la mà de tres joves voluntaris, entre ells Jiménez, i el mossèn Ignasi Mora. Durant el tardofranquisme, els barris de la Riera Bonet, el Canal i l’Àngel van anar creixent arran l’arribada de la immigració de la resta d’Espanya. Els infants que hi vivien passaven la majoria del temps al carrer i l’esplai es va fundar per establir vincles entre la canalla, amb els barris i amb el poble i ajudar a la integració de tots els veïns nouvinguts.
En els seus inicis va arribar a tenir fins a 200 membres. Actualment, hi participen nens de 4 a 18 anys dividits en sis grups segons la seva edat.
El MIB ha seguit desenvolupant aquesta tasca, només interrompuda durant un parell d’anys a finals dels 80, quan molts dels monitors van haver de marxar a fer el servei militar obligatori. Mig segle més tard, la realitat política, econòmica i social ha canviat molt, però el sentiment de barri i la manera de generar lligams, perdura.
Si Jiménez en va ser fundador, Luna hi va participar durant la seva infància als 80 i durant 20 anys més de la seva joventut com a monitor, quan va compartir vivències amb Colell, al llarg dels 90. Les més joves, Esparza i Obea, han format part de l’espai en els darrers 20 anys.
Tots els monitors i exmonitors coincideixen en afirmar què treballar al MIB ha mantingut la seva essència al llarg dels anys. “No ha canviat gaire, segurament per coses que es van heretant”, comenta en Jiménez. Per Esparza, aquesta essència i energia prové del fet que és una activitat voluntària. Hi està d’acord Luna: “Hi dedicaves molt de temps, però ho veies normal, et feies teves aquestes persones i es convertia en part de la teva família”. Entre rialles, Obea afegeix que ha reservat una setmana de les seves vacances per poder anar de colònies amb la canalla.
A més, els monitors rememoren com aquesta experiència els ha ensenyat a treballar en equip i a aprendre a improvisar quan sorgia qualsevol problema durant les sortides o els campaments. “Acabaves veient la part bona de cadascú, es complementa”, diu Luna en referència al treball entre monitors.
Un espai inclusiu
Més enllà dels valors, els antics monitors lamenten que el seu esplai hagi estat estigmatitzat per ser de barri o per tenir connexions amb l’església. Lluny de ser un col·lectiu tancat, Colell defensa que l’escènica del MIB és la inclusió: “Ser un espai inclusiu té més valor que no fer grans activitats”. En aquest sentit, tots els membres recorden que l’entitat mai ha deixat fora a ningú, sigui per la seva situació econòmica, social, la seva religió o les seves capacitats.
De fet, estar vinculats a la parròquia, qui a l’hora té relacions amb Càritas Diocesana, els ha dut a acollir infants procedents de famílies amb dificultats que han trobat un espai on gaudir i generar connexions. “No hem deixat exclòs a ningú pels diners”, afirma Luna mentre els seus companys concorden en què mai s’ha posat preses a ningú per pagar una sortida.
Entre anècdota i anècdota, i per molts anys que hagin passat, els records més arrelats són els generats durant els campaments i les colònies. “A les nits, dèiem als nens que anàvem a caçar ocells i que si es posaven sota un arbre i aixecaven les llanternes, els ocells caurien. En veritat els queia una galleda d’aigua i un monitor”, recorda Jiménez rient. De fet, són els jocs de nit i les activitats de por, sempre dirigides als adolescents de l’espai, les que recorden de forma més vívida. “Jo tinc trauma”, diu Esparza entre riures rememorant un joc particularment macabre, mentre Obea afegeix que “les nits de por són les que més marquen”.
Aquestes activitats poden sorprendre la ment de la canalla, però seran les primeres en les quals passaran quan es trobin per xerrar d’adults. Perquè una cosa queda clara: pertànyer al MIB deixa un gran record. “La vivència sempre és bona. La gent arriba i ens diu: ‘Jo soc com soc gràcies a l’esplai’”, conclou el co-fundador.
Per celebrar el 50è aniversari, l’entitat ha preparat diferents activitats aquesta primavera. L’artista molinenc Oriol Cateura ha deixat immortalitzada la celebració en un mural situat al costat de l’Institut Lluís de Requeses. També han organitzat una gimcana popular i una excursió a Montserrat. Tot culminarà el pròxim dia 11 de juny on se celebrarà la gran festa d’aniversari.
