Obert un procés de participació per fer esmenes i propostes, ja que la remodelació es troba en una fase molt primerenca. També s’ha habilitat una enquesta ciutadana.
La recuperació del rec vell, la protecció de la riera de Vallvidrera, la continuïtat i connexió amb el passeig del Terraplè i una zona d’equipaments. Aquests són els quatre eixos vertebradors del projecte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del govern municipal per la transformació de la zona de la Gravera, una superfície de 65.000 metres quadrats situada al polígon industrial de la Riera del Molí, entre el poliesportiu de La Sínia i El Papiol. Sobre un mapa, aquests eixos formen un triangle que envoltarà els 11.000 metres quadrats destinats a activitats econòmiques “compatibles amb el medi natural i urbà”.
Així ho han exposat membres de l’equip redactor, que han fet una exposició pública als baixos del Molí. La xerrada forma part d’un procés d’informació i participació obert fins al setembre, on es poden presentar suggeriments i propostes i s’ha habilitat una enquesta. Ara per ara, hi ha aprovat un avanç de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, que marca aquest espai com una zona d’equipaments. Tot i això, està ubicada una empresa que es dedica a la modificació i tractament d’àrids rebuts d’altres pedreres. L’Ajuntament explica que tenen una llicència d’activitat provisional i a precari.
Elements hídrics
De fet, un dels principals objectius d’aquesta modificació és obtenir els sòls que són propietat d’aquesta empresa, ja que hi circula la riera de Vallvidrera entre els ponts de Can Baruta i la desembocadura al riu Llobregat. “Cal molta actuació. La Gravera és un espai estratègic des del punt de vista de recàrrega i protecció dels aqüífers”, explica Marc Montlleó, director de projectes ambientals de l’Agència de Desenvolupament Urbà Barcelona Regional, que ha col·laborat amb el projecte. En aquest sentit, es volen construir bases de decantació i infiltració per facilitar la recàrrega i l’emmagatzematge de l’aigua subterrània. Per altra banda, els treballs sobre la riera també pretenen preservar-la com a corredor biològic entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el riu Llobregat.
Per altra banda, l’Ajuntament i l’AMB també volen «recuperar, rehabilitar i integrar el traçat» del rec vell en tant que representa “el fet fundacional del municipi”, tal com valora Pere Ponsatí, tècnic d’urbanisme de l’AMB, ja que va ser el motiu pel qual es van construir els primers molins que segles després evolucionarien en l’actual municipi. El rec circularà en paral·lel a les vies del tren, en una zona de parc on hi haurà carrils bici.
L’últim eix que forma aquest triangle serà la finalització del passeig del Terraplè. “El Terraplè tindrà una oportunitat de saltar, arribar a la carretera de Caldes, cap a El Papiol. Ha de ser una via cívica que vertebri aquests elements d’interès”, argumenta el també arquitecte de l’administració metropolitana. L’espai que quedaria al final del passeig es destinarà a la construcció d’equipaments. El problema, però, recau en el fet que quedaran adjacents a l’autovia B-23, per on passen camions cisterna que traslladen mercaderies perilloses i la normativa de Protecció Civil no permet construir equipaments de qualsevol ús en la seva proximitat.
Aparcament a l’entrada nord del municipi
Segons va explicar el tècnic, “hi ha capacitat de reserva d’espai per equipaments compatibles amb Protecció Civil. Per exemple, un aparcament dissuasori a la porta nord. Eventualment, si es resol el problema, es podrà posar el que es cregui necessari”. De fet, la intenció de l’Ajuntament és crear una gran zona d’aparcaments en superfície a l’entrada nord del municipi.
Just al mig del triangle que formen el rec, la riera i els equipaments, es mantindran uns 11.000 metres quadrats, un 17% del total, a activitats econòmiques.”Canviaríem les molèsties de la Gravera amb una activitat econòmica compatible amb el que proposem”. L’objectiu és que hi hagi espai per a activitats del sector industrial i oficines del sector terciari. Aquesta transformació urbanística s’ha plantejat per tal que sigui sostenible econòmicament. L’administració municipal explica que la cessió de terrenys com a zones verdes, vials i equipaments i les despeses d’urbanització del sector aniran a càrrec dels propietaris de l’àmbit, que també hauran de cessar l’activitat actual d’extracció d’àrids.
Tres alternatives
Més enllà d’aquests eixos principals, la proposta base del govern i elaborada per l’AMB presenta tres alternatives, que divergeixen en la connectivitat amb els elements del seu voltant. La primera opció consistiria a allargar al Terraplè fins, aproximadament, el centre d’aquest triangle i fer una via que connecti amb la resta del polígon pel carrer de les Aiguaderes. També inclouria una rotonda per connectar-se amb l’autopista. En la segona opció el Terraplè també arribaria a la Riera del Molí per aquest carrer, però en comptes d’una rotonda tindria una sortida directa a la B-23. La tercera opció contempla la rotonda, però no una connexió amb el polígon, ja que té com a objectiu que l’espai dedicat a activitats econòmiques estigui format per una sola illa.
L’Ajuntament fa una crida a la participació ciutadana
Abans de veure tots aquests elements implementats en aquest extrem del municipi, però, caldrà una llarga espera. De fet, és un projecte a llarg termini que es troba en una fase molt primerenca. Actualment, l’Ajuntament ha aprovat l’avanç de la modificació del PGM, un document subjecte a canvis, tant per altres administracions com per la societat civil.
De fet, fins al mes de setembre està obert el termini per fer esmenes al projecte i suggerir modificacions a la web de l’Ajuntament. El regidor d’Urbanisme, Miguel Zaragoza, fa una crida tant a la resta de grups municipals del ple com a qualsevol ciutadà a fer el màxim de propostes possibles: “És un projecte de vila i una oportunitat perquè tothom digui la seva”.
