El text que s’exposa a continuació és l’escrit original del discurs d’inauguració del parc Pont de la Cadena, al febrer de 1986. Al final del text, es pot veure el document original del parlament.
Excm. Sr. Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana de Barcelona; Excma. Sra. Mercè Sala, Vice-presidenta de la Corporació Metropolitana de Barcelona; companys regidors, entitats, Associació de Veïns del Barri del Canal, vilatans i vilatanes, forasters i forasteres: Bon dia a tothom i benvinguts a la 135a Fira de la Candelera.
No em cansaré de repetir que la FIra és el més genuí de la nostra vila en l’àmbit festiu-cultural, folklòric i comercial. És una de les fires més antigues, no només del Baix Llobregat, sinó també de Catalunya. Aquests 135 anys avalen el que estic dient.
Els seus orígens es remunten a 1851, any en que la vila sol·licitada que li sigui autoritzada la seva convocatòria. A través dels anys, la Fira ha anat evolucionant substancialment, éssent, però, una Fira amb arrels (cosa que reflecteix molt bé el cartell anunciador, que ens ha regalat el pintor En Josep Maria Subirachs).
És una Fira viva que, fidel al seus orígens agrícoles i ramaders, ha sapigut incorporar anyalment nous elements que l’han fet evolucionar, captant les novetats del moment en el camp comercial i industrial.
La Fira també integra totes aquelles qüestions del moment que interessen als vilatans i als de fora. Les institucions, entitats i ciutadans, aprofiten la Candelera per pendre el carrer i donar-se a conèixer, amb el desig de mostrar allò que fan i que els preocupa.
La Fira és dinàmica i tot ho integra. Per això, en aquesta 135a edició ens disposem a inaugurar amb solemnitat aquesta plaça o petit parc que l’hem batejat amb el nom “PONT DE LA CADENA”, perquè, fins fa molt poc, en aquest indret hi havia un pont estret i amb una cadena que barrava el pas als carruatges que es desviaven de la Carretera Reial, per no pagar el peatge instaurat per traspassar la vila, del qual n’estaven exempts els vilatans que es desviaven pel lloc on estem ara.
Volem, al donar aquest nom al parc, retre un record a les velles tradicions i seguir el costum de donar noms antics als carrers i plaques nous.
Aquest parc encara no és acabat del tot:
En primer lloc, aquesta pista central no està enrajolada amb panot, tal com preveia el projecte inicial. Cosa preocupant ja que, en aquests dies de neu i pluja, de pista d’esbarjo s’ha convertit en piscina.
En segon lloc, el parc és envoltat de canals, però el del Rec Vell ja és soterrat i el Canal de la Infanta, que en la Fira de la Candelera de l’any passat ja rebé la primera pedra. Enguany, podem dir que s’estan iniciant les obres, de les quals n’és adjudicatària l’empresa HISPANO ALEMANA S.A. L’encàrrec d’aquestes obres ha estat fet per l’EMPRESA METROPOLITANA DE SANEJAMENT, la qual depén de la Corporació Metropolitana de Barcelona, i amb un cost de 325 milions de pesetes.
Aquest parc ha tingut una execució lenta i en etapes: comença amb l’adquisició del terreny, propietat de la familia Balanzó Roca què, amb voluntat negociadora, resol vendre’l a l’Ajuntament a finals de l’any 1982.
Tot seguit, l’Ajuntament, amb el Pressupost d’Inversions, es disposa a fer-ne una primera fase terraplenant el terreny, plantant palmeres, posant alguns bancs i fent les voravies, sempre d’acord amb el projecte redactat per l’Arquitecte XAVIER LISTOSELLA, per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
Ja en el segon període de gestió democràtica, la Corporació Metropolitana decidií acabar el parc fent el que encara resta per fer i que avui de forma col·lectiva ens decidim a inaugurar.
Aquesta plaça, per a Molins de Rei, és un guany importantíssim, ja que no en disposem de cap tant gran. Ha d’ésser un lloc d’esbarjo per la mainada, per pendre el sol avis i àvies, per fer-hi fetes, ballades de sardanes i tot allò que, lliurament, els molinencs disposem.
Se’m fa difícil, després de tants anys de reivindicacions pel cobriment del canal, de patir-ne males olors i les picades de mosquits, que tots, avui i de forma festiva, autoritats, Associació de Veïns “El Canal”, entitats i poble en general, poguem ésser testimonis de dues obres tant importants, una que és la que ara estrenem i, l’altra, el qual en celebrem l’inici i que en 18 mesos ha d’estar acabada.
Avui és, per tant, un gran dia en que tots en som protagonistes, no tant sols per estar aqui, sinó perquè abans n’em patit les mancances i hem fet tot el que ha estat al nostre abast perquè es resolgués.
Amb aquestes dues obres, la qualitat de vida de la nostra vila millorarà sensiblement. Cal, però, marcar-se noves fites i continuar sempre avançant.
Vull agraïr públicament a l’Associació de Veïns del Barri del Canal la tasca endegada des de la fundació als anys setanta ja que, sense la seva existència, aquestes obres que ara estem celebrant no haguéssin estat possibles. El govern local, sempre necessita tenir interlocutors per exercir el debat davant de qualsevol actuació que afecti als ciutadans.
Imatges i text original cedit per Antonia Castellana.
¿ Y esto a qué viene ?