En les eleccions municipals del passat 28 de maig, hem pogut sentir en els nostres carrers que el gran guanyador, atès que ha estat el partit més votat i ha obtingut 9 actes de regidor/a, ha estat el PSC, i s’ha qualificat aquest fet de resultat històric i de victòria aclaparadora.
Doncs si bé és cert que el PSC ha estat la llista més votada, també és cert que amb un cens similar el PSC ha aconseguit aquests 9 regidors, amb una pèrdua real de 177 votants, respecte a les eleccions del 2019, resulta curiós veure que amb menys vots s’han aconseguit 2 regidors més.
Excepte ARA Molins que malgrat ser una nova formació a la contesa electoral, ha obtingut 4 regidories, i ERC que creix en 292 vots i guanya un regidor més arribant al 5 regidors, totes les altres formacions polítiques han vist reduïts el seu nombre de votants.
Perquè ha succeït això? Evidentment l’increment de l’abstenció ha estat notable en aquestes eleccions, i aquí podem trobar una primera explicació. Però el que està clar és que qui realment ha guanyat les eleccions a Molins de Rei no ha estat cap força política, per molts regidors que n’hagi aconseguit. El guanyador real ha estat el NO VOT (la suma de l’abstenció, els vots en blanc i els vots nuls). Si en un cens electoral de 20.179 persones amb dret a vot, sols voten 11.566 i el NO VOT suma 9.197 persones, el que suposa un 45,6% del cens, sens dubte aquests són els guanyadors i tenim un gran problema. La realitat és que massa milers de molinencs i molinenques no se senten representats per cap partit polític i han decidit no anar a votar, votar en blanc o votar nul.
Atesa aquesta evidència, crec que totes les forces polítiques molinenques han de reflexionar de valent i preguntar-se com es pot revertir aquesta situació i evitar que això torni a succeir. No és una tasca fàcil, però crec que la clau és formular un govern obert, molt participatiu, no prepotent, que escolti a la ciutadania i entitats i que se centri en els problemes reals dels vilatans i vilatanes. És evident que no existeixen fórmules màgiques per fer-ho, però estic convençut que la bona voluntat, el diàleg i el consens en el govern municipal, són les peces clau, per assolir en futures eleccions que els molinencs i molinenques se sentin més representats i votin més a les properes eleccions municipals .
En aquest marc he cregut interessant reflectir la representació real que té cada partit en nombre de vots respecte al cens electoral. En la següent gràfica podrem veure el guanyador i quin suport real de molinencs i molinenques en tenen totes les forces polítiques de la Vila.
En aquesta gràfica comparativa podem veure clarament que el partit més votat en aquestes últimes eleccions, no ha superat el 20% de suport de les persones amb dret a vot.
Vista aquesta realitat, com es pot conformar el nou govern municipal en virtut als resultats?
Quin seria el govern resultant amb més suport ciutadà?
Quins serien els suports reals dels possibles diferents pactes?
Per analitzar-ho crec que és important fer-ho sempre estudiant les dades reals sobre el cens de persones amb dret a vot. A la següent gràfica podem veure el suport a diferents possibles pactes locals:
Com podem observar cap fórmula de govern supera el suport real del 30% de la ciutadania, situant-se tots els possibles pactes entre el 24 i 29 % de representativitat real.
L’opció menys representada seria el govern en minoria de la llista més votada, el PSC, que se situaria en el 19,33% de suport real popular.
Vist aquest marc, al marge de voluntats ideològiques i similituds programàtiques i de relacions personals, qualsevol pacte pot ser legítim, atès que tenen un suport molt similar dels molinencs i molinenques.
Potser, ara tocarà seure i amb molta serenor, aproximar diferències ideològiques i programàtiques, consensuar un Pla d’Acció Municipal potent i rigorós i projectar el Molins que el nou govern municipal haurà de forjar en els 4 anys vinents, sense oblidar garantint la participació ciutadana, la imprescindible planificació. Planificant a mitjà i llarg termini els aspectes Urbanístics, la Mobilitat Sostenible, els Equipaments, els Serveis municipals, l’Energia, el Canvi Climàtic, l’Aigua, la Cultura, la Indústria i el Comerç i tants altres temes, que fins ara no han estat realitzats o bé malgrat estar fets, ara ja estan caducats o han quedat tancats en algun calaix de l’ajuntament. És del tot imprescindible superar la improvisació constant, perquè cal recordar aquella dita famosa: Qui no planifica… Planifica el fracàs.
Lluís Carrasco Martínez, membre de Molins en Comú Podem
De les 3 opcions de pacte que has dit, només n’hi ha una que suma més del 50% dels vots emesos. Hi ha una altra que s’hi acosta molt, i una tercera que queda molt molt lluny.
Incorporar l’abstenció als càlculs per diluir i dissimular l’escassa legitimitat d’alguna de les opcions que planteges és un engany molt fàcil de desmontar.
Se’t veu el crostó Lluís… L’anomenat “pacte de progrés” no gaudeix de cap legitimitat i compta amb molt pocs suports, només cal preguntar pel poble.
Benvolgut veí de Molins de Rei, desconegut…
En l’article no he volgut disimular res, les xifres son les que son i no es poden amagar, tampoc defenso cap pacte concret sino que situo la realitat del recolzament real dels diferents pactes, i la seva legitimitat sigui el que sigui. Crec que esta clar que a vostè no li agrada el pacte de progrés…(suposo que haurà votat, ho format part d’altres candidatures) Entenc que es refereix al Pacte PSC-MECP, doncs bé, li asseguro que és tant legítim com qualsevol altre, atès que com he demostrat té un recolzament molt similar a altres possibles pactes. Si mirem les dades respecte a les persones que han votat, el cert es que no hi cap dubte de que malgrat haver perdut 177 vots, el gran guanyador ha estat el PSC que ha obtingut 9 regidors/es. també cal reconèixer que l’opció “Convergent” dividida en: ARA (Pdecat) i Enlaira (Junts), ha mantingut i guanyat vots si els sumem, respecte a eleccions anteriors. Sobre tot he volgut remarcar en l’article la preocupació per la gran abstenció i l’increment de vots en blanc i del vot nul (aquests segurament com a conseqüència de la campanya de l’ANC), però en tot cas, que quan es conformi el govern que es conformi en virtut d’acords, és evident que han de treballar per fomentar la participació ciutadana i evitar el “semfotisme” i aconseguir que els vilatans estiguin més interessats en els problemes de la Vila i el seu govern, per assolir una molt millor participació electoral futura.
Cert, les xifres són les que són i és preocupant el nombre d’abstencions! Ningú no pot governar a gust de tothom, o sí, o potser acostar-s’hi, el més evident és que quasi la meitat dels cridats a votar no ho ha fet! A mi m’és igual qui governi, només els demano que facin una reflexió profunda del per què…!