Recordem avui, 23 de novembre, que han passat 135 anys del naixement de Caterina Casas Maymó (Molins de Rei, 1888-1974), una de les primeres dones electes a les institucions locals durant el període de la Segona República. Va accedir al càrrec de regidora de l’Ajuntament de la nostra vila el juliol de 1936, de manera que va ser la primera dona que va ocupar un càrrec polític en la història del municipi.
Les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934 van ser les primeres en què les dones van poder votar i van representar l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals.
Caterina Casas, dona relacionada amb el bloc republicà d’esquerres i compromesa amb els valors republicans, va entrar a formar part del Consell Municipal en representació d´Esquerra Republicana el 20 d’octubre de 1936. Primer va ser elegida assessora del conseller (nom amb el que es referien al càrrec en aquell temps ) de Sanitat i Assistència Social, Pere Barberan (també d’ERC), i després, va ser nomenada consellera de Cultura. I és, quan es va constituir el Consell Local de Primer Ensenyament, quan va ser escollida presidenta en representació de l’Ajuntament.
La seva activitat en el consistori va durar fins al 4 de juny de 1937, data en què es va formar una nova corporació municipal arran de les dimissions d’alguns membres i dels successos coneguts com els “fets de maig”.
El 25 de gener de 1939, amb l’arribada de les tropes franquistes, es dissolgué l’Ajuntament i es nomenà una Comissió Gestora Municipal, mentre va començar a actuar la Comissió Depuradora de Responsabilitats Polítiques.
Va ser a l’acabar la guerra quan, arran de la denúncia d’un veí de la vila, catòlic i benestant, va ser detinguda i casa seva, objecte de la requisa de les seves pertinences. Sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, va ser acusada d’auxilio para cometer rebelión, organizar escuelas libertarias y hacer campanya contra la causa nacional y estar afiliada a ERC, entre altres càrrecs.
Va ser sentenciada a 12 anys i 1 dia de presó. Tancada a la presó de dones de les Corts, li van commutar part de la reclusió per una desterrament a València. Va obtenir la llibertat definitiva el febrer de 1945.
Aquest va ser el preu que va pagar per ser una dona transgressora en la societat de la seva època; una dona fora del que era corrent i allunyada dels cànons que seguia la societat local de l’època. Guapa i elegant, s’havia educat a Barcelona i la seva formació i cultura eren ben diferents de les dones d’aquí, abocades majoritàriament a la vida familiar, mentre compaginaven les tasques domestiques amb la feina al camp o a l’hort i al corral, i, moltes, amb el treball a les fabriques tèxtils de la vila, segons ens explica Cèlia Cañellas en el seu recull “Una pàgina en blanc, un buit en la memòria: el passat de les dones”.
Dona xerraire i amb do de gents, amb una imatge liberal accentuada per la seva viduïtat esdevinguda durant la guerra, projectava una imatge molt diferent del que marcava la tradició.
Eren temps en què les dones estaven excloses de la vida política.
Denúncia, presó, marginació, exili i oblit. Així, la memòria de Caterina Casas es va anar esvaint amb el temps, com la de les que, com ella, havien sigut les pioneres del municipalisme feminista al país.
Igual que ella, moltes altres dones van córrer una sort similar o pitjor. La primera alcaldessa, Nativitat Yarza, i les primeres regidores de Catalunya, Fidela Renom, Justa Goicoechea i Consol Nogueres, que també havien accedit a ocupar un càrrec polític a partir de les eleccions municipals de gener de 1934, i d’altres s’incorporaran alhora que Caterina Casas, com Esperança Martí, regidora a Esplugues de Llobregat; Magdalena Llonch, regidora a Cerdanyola del Vallès; Francesca Monné, regidora d’Esparreguera, i Dolors Piera, regidora de Barcelona, representen una generació de dones lluitadores i compromeses amb els valors republicans i amb una clara voluntat d’aconseguir una transformació social, que van quedar oblidades per una gran part de la societat catalana durant els anys del franquisme i bona part de l’etapa democràtica.
Reivindicació, denúncia, memòria i compromís d’unes dones actives i compromeses que un dia van decidir pensar, lluitar i treballar pel que creien just. Elles van ser les protagonistes d’anys durs de callada resistència, d’injustícia i patiment que van sofrir en la seva pròpia carn a conseqüència de l’esgarrifosa Guerra Civil espanyola.
Per mitjà d´aquest escrit, ERC vol recordar-les a elles i a totes les dones anònimes que en aquells temps van viure i lluitar en favor de la llibertat i en contra de Franco i la seva dictadura: milicianes anònimes, heroïnes de rereguarda, anarquistes, marxistes i moltes d’altres, perquè no passin a l’oblit les lluites, vivències, persecucions i patiments d´aquestes dones que van lluitar per la llibertat i la transformació social.
Fa un temps, Josep Vall, director executiu de la Fundació Irla, deia que cal fer memòria d’aquestes pioneres perquè “és un capital simbòlic que no es pot deixar perdre”. I, es que, per tal de recuperar la memòria històrica de la Catalunya, amb relació als fets de la Guerra Civil de 1936-39 i la posterior repressió franquista, i les seves conseqüències sobre la societat, cal esmentar també les dones, sinó seria incompleta.
La secció local d’ERC va fer un acte de reparació del deute històric que tenia pendent amb ella i l’any 2011 va posar el seu nom a la seva seu local.
Francesca Riera Forns – Regidora d´ERC Molins de Rei a l´Ajuntament
