Sovint tenim diverses cicatrius al nostre cos per diferents causes: caigudes, operacions, cicatrius de pírcings mal curades… Si la cicatriu no molesta, ja podem arribar a pensar que està ben curada i no dona cap tipus de complicació.
Però analitzem-ho bé: què ha passat amb aquesta cicatriu? Què significa? Una cicatriu és una marca que ens indica que hi ha hagut una ‘agressió’ física en aquest lloc i moltes vegades, en plans o òrgans més profunds. Ha calgut tallar teixit, extreure material, i cosir després. Quan tallem un teixit, tallem totes les connexions que hi havia: tant a nivell del mateix teixit, com micro-vasos sanguinis i connexions nervioses. I aquestes alteracions de les connexions nervioses no només impliquen un canvi o alteració física: també hi ha component emocional associat, per exemple, a què va provocar que es fes aquesta cicatriu, o a què vam sentir en aquell moment, i que pot afectar la nostra vivència.
Tot està connectat
Encara que no ho podem veure, tot el nostre cos està connectat: el sistema nerviós vegetatiu és una xarxa de nervis que permet que el cervell sàpiga que tot està bé, que tot flueix. I quan fem un petit tall, deixa de passar informació nerviosa per aquell trosset. Si és un tall superficial (les típiques rascades que ens fem quan som petits), es repara de manera molt més fàcil. Però quan el tall és més profund, la reparació és més complexa. I, tot i que el nostre cos és intel·ligent, de vegades no arriba a fer les connexions com havien de ser, i es crea una mena de ‘nus’ o fibrosi, on la informació passa amb més dificultat, i pot arribar a repercutir en un òrgan que no és a prop. A això ho anomenem ‘camp interferent’.
Com? Posem un exemple pràctic: imaginem que tenim unes estovalles que se’ns trenquen i fem un sorgit. Per molt bé que el fem, acostuma a quedar una zona que tiba, i quan posem les estovalles a la taula, l’altra punta ens pot quedar tibant i asimètrica. Així, aplicat al cos humà, una cicatriu abdominal per una intervenció quirúrgica pot acabar provocant mala posició del cos i que acabem amb mal d’esquena de manera crònica.
Si a això hi afegim que, per les circumstàncies que siguin, tenim problemes en cicatritzar i se’ns fan queloides (cicatrius molt gruixudes) o cicatrius hipotròfiques (massa fines i que queden enfonsades en relació a la pell del voltant), encara pot notar-se més.
Moltes vegades els pacients m’expliquen que des de que els van fer una intervenció, o bé des que els van cosir la cesària, els ha quedat una zona adolorida, o que no noten dolor, o que molesta o que els tiba…
Tractament amb Teràpia Neural
Hi ha moltes tècniques per ajudar a refer i reconduir aquestes marques. Una d’elles és la que utilitzem amb la Teràpia Neural. En què consisteix? Es tracta d’una injecció d’un anestèsic local, la procaïna, a la zona de la cicatriu i a les zones on es veuen punts de tensió. No ens interessa l’efecte anestèsic (tot i que no és dolent ni molesta), sinó l’efecte que té a nivell elèctric sobre la transmissió de la informació.
És a dir: sabem que la informació nerviosa es transmet mitjançant impulsos elèctrics. Quan aquests impulsos són erronis o no es transmeten bé, acaben produint inflamació, zones sense sensibilitat, etc. La procaïna té una quantitat d’energia molt superior a la que transmeten les cèl·lules nervioses, així és com si fes un ‘electroxoc’ o ‘reset‘, per tornar a ‘programar’ la conducció nerviosa. No acostumen a fer falta gaires sessions: entre una i tres solen ser suficients. Qualsevol cicatriu es pot beneficiar d’aquest tipus de teràpia: tant les cicatrius noves com les antigues. Ara bé, és cert que quan abans ho tractem, menys fibrosi o menys complicacions hi haurà.
Dra. Marta Perpiñá Singla
Metgessa integrativa al centre Mosaic de Molins de Rei.
