Sota el nom de ‘El poder de l’imaginari en el carnaval: bèsties, bestieses, gegants i altres improperis’ la quarta edició de la taula rodona entorn el Carnaval ha fet un repàs al voltant de les tradicions de carnaval d’arreu del territori.
Un any més, el Comitè de l’Antifaç dona el tret de sortida del carnaval amb les Xerrameques, un punt de trobada per reflexionar al voltant de la festa. En aquesta quarta edició, anomenada ‘El poder de l’imaginari en el carnaval: bèsties, bestieses, gegants i altres improperis’ i celebrada a la sala Gòtica del Palau de Requesens, el debat s’ha centrat en els elements de l’imaginari carnavalesc, tot posant especial èmfasi en l’origen de cadascun dels elements i la seva evolució fins a l’actualitat. Durant la sessió, s’ha analitzat com aquests elements han arrelat al carnaval de Molins de Rei i com aquest fenomen també es repeteix en altres municipis amb models tradicionals de la festa.
Els Amics del Camell van ser els encarregats d’obrir la sessió explicant els inicis i el simbolisme del Camell en l’imaginari del carnaval molinenc i en les festes populars molinenques. S’ha destacat com aquesta bèstia ha estat el primer element de la festa, a partir del qual s’han desenvolupat la resta de símbols carnavalescos que actualment tornen a Molins cada carnaval.
Enguany, la trobada ha tingut una dimensió més àmplia, ja que no només s’ha posat en valor el patrimoni molinenc, sinó que també s’han convidat experts d’altres pobles de Catalunya perquè exposessin els orígens del seu carnaval i l’imaginari popular que envolta la seva festa. En aquest aspecte, en representació de Molins de Rei, hi han participat Pere Rodón i Miquel Burgès, mentre que des de Solsona i Torelló han intervingut Carles Freixes i Xevi Capdevila, respectivament.
Construcció dels elements a partir de la tradició popular
Durant el debat, s’ha explicat com a Torelló es va recuperar la festa el 1978, malgrat ser una festa molt més antiga. A Solsona, per la seva banda, el Carnaval es va recuperar el 1971 sota el nom de ‘festa major d’hivern’ per evitar la prohibició del franquisme. A partir de la recuperació de les festivitats de carnaval s’ha explicat, en cadascun dels casos, com la tradició popular ha anat incorporant diferents elements i personatges que avui dia formen part de l’imaginari col·lectiu del carnaval a cadascún dels pobles.
Arran d’aquesta premissa, Pere Rodón ha aprofundit en la història del Camell, explicant com es va reconstruir i com es va tornar a arrelar al municipi. Rodón, en aquest aspecte, va fer una explicació històrica de l’origen del Camell tal com el coneixem en l’actualitat. A partir d’aquesta explicació de Rodón, Miquel Burgès va apuntar com a partir de la sortida del ball del Camell per carnaval i de la rua es va treballar es va plantejar aquesta necessitat d’ampliar la festa. Va parlar de la creació del Comitè de l’Antifaç i com a partir d’aquí es va treballar per ampliar la festa més enllà d’aquests dos actes. “Vam recuperar una mica aquest imaginari agafat de la tradició i vam crear un personatge i uns actes per a cada dia del carnaval”, va apuntar Burgès. De fet, l’origen del mateix, recau en la festa popular de la baralla del poble contra l’aristocràcia al voltant del ball del Camell.
Durant la xerrada, a més, també es va parlar de com el desplegament del carnaval a Molins de Rei es va desplegar també a altres municipis catalans. En aquest aspecte, Xevi Capdevila va compartir l’experiència de Torelló, on la festa es va recuperar el 1978. A Torelló es va crear el Pullassu, un ritual de Dijous Gras en què les persones que hi participen agafen totes les forces necessàries per aguantar tot el carnaval. De fet, segons va explicar Capdevila, el carnaval es tracta d’una festa pagana i, per Dijous Gras és tradició menjar botifarra. “Nosaltres vam voler crear un relat a partir de la botifarra i el que més s’assembla és un penis”, va apuntar, assegurant que, finalment al voltant d’aquesta idea “vam decidir que nosaltres en comptes de botifarra ens menjaríem un pullassu per Dijous Gras”. A partir d’aquí, igual que a Molins de Rei, van començar a crear-se diferents personatges al voltant de la festa i que, avui dia, “no entenem un carnaval sense aquests actes tradicionals”.
En el cas de Solsona, el Carnaval es va recuperar el 1971, però sota el nom de festa major d’hivern’ per evitar la prohibició del franquisme. En aquest aspecte, Carles Freixes va explicar que “com es tractava d’una festa major d’hivern, calia amagar-la sota elements populars tradicionals”. Així es van incorporar els gegants i capgrossos a la seva festa, i amb el temps s’han anat institucionalitzant diferents figures. “Nosaltres només ens disfressem el dimarts de carnaval, on fem un ball de disfresses, però sí que tenim moltes activitats al voltant dels gegants i els capgrossos durant tots els dies”, va explicar.
L’adaptació de l’imaginari festiu
La taula rodona d’enguany, per tant, va reflexionar al voltant dels orígens de la cultura popular i com s’han desenvolupat diferents imaginaris arreu de Catalunya al voltant d’una mateixa festa. A través de les tradicions de Molins de Rei, Torelló i Solsona, es va posar de manifest la importància de la cultura popular com a punt de partida, però també la necessitat d’adaptar-la. El debat va permetre entendre com cada municipi ha transformat i reinterpretat el seu carnaval, consolidant-lo com una festa arrelada al seu territori i amb una identitat pròpia.
Aquesta trobada també va servir per mostrar que el carnaval no és només una celebració de la transgressió i la sàtira, sinó un espai de construcció col·lectiva on es fusionen història, cultura i creativitat. D’aquesta manera, l’imaginari carnavalesc esdevé un reflex de la societat, adaptant-se als temps i conservant alhora el seu esperit essencial.
