El consistori es reunirà aquest divendres 13 de juny amb el departament. La proposta del govern local és obrir tres grups, un al Rodó, un altre a la Traca i un tercer al Molí. A més, també estan estudiant l’ampliació de les escoles bressol a través de la construcció de nous mòduls i l’augment de les ràtios.
L’Ajuntament de Molins de Rei sol·licitarà aquest divendres a la Generalitat de Catalunya l’obertura de tres nous grups d’escola bressol davant l’elevada demanda registrada durant el procés de preinscripció pel curs vinent. En concret, el consistori vol habilitar una nova línia al Rodó, una altra al Molí i una tercera a la Traca, amb l’objectiu de donar resposta a les famílies que, provisionalment, han quedat sense plaça a les escoles bressol municipals.
El regidor d’Educació, Lucas Ferro, ja va avançar en declaracions a Viu Molins de Rei, que des del consistori s’estava treballant per poder obrir nous espais a les escoles bressol per encabir tota la demanda, especialment dels grups d’Infantil 1 (I1) i Infantil 0 (I0). De fet, ja va assegurar que, davant l’alta demanda, hi havia un grup de reserva que finalment s’obrirà a la Traca i que serà per acollir infants d’I1. Ara, en declaracions a Ràdio Molins de Rei, l’alcalde, Xavi Paz, ha afirmat que es demanarà a la Generalitat l’obertaura d’aquests tres nous grups repartits a les diferents escoles bressol municipals per tal de poder acollir a tots els infants.
Segons dades municipals, en total són 73 famílies les que s’han quedat sense plaça, de les quals 49 són de Molins de Rei. L’oferta pública per al curs 2024-2025 és de 135 places, repartides entre les tres escoles bressol municipals, una xifra insuficient per garantir l’accés a l’etapa 0-3 anys. De cara el curs vinent, també tanca la llar d’infants privada El Patufet. Les dades encara són provisionals, a l’espera de la publicació definitiva prevista per aquest divendres 13 de juny, coincidint amb la reunió entre el govern local i el Departament d’Educació.
Mesures provisionals i revisió de la puntuació d’accés a les llars d’infants
Davant la manca de places per al curs vinent, l’Ajuntament no només demanarà l’obertura de tres nous grups, sinó que també planteja, com a mesura provisional, demanar un augment de les ràtios a les aules de les escoles bressol. Això implicaria incrementar el nombre d’infants per classe més enllà del límit habitual, amb l’objectiu d’atendre el màxim de sol·licituds possibles mentre no es construeixen els nous mòduls d’ampliació previstos. Paz ha subratllat en declaracions a l’emissora local que aquesta mesura “seria temporal”, a l’espera de la construcció d’aquests mòduls a les escoles bressol.
A més, Paz també ha dit que de cara a l’any vinent “caldria revisar els criteris de puntuació que determinen l’assignació de places a les llars d’infants públiques”. En aquest sentit, ha obert el debat sobre la priorització dels residents al municipi en l’accés a aquest servei educatiu. “La nostra responsabilitat és garantir, com a prioritat, una plaça per a tots els infants del nostre municipi”, ha dit, afegint que l’Ajuntament “no pot garantir a les 24 famílies que no resideixen aquí la plaça a les escoles bressol perquè no té l’obligació de prestar-los aquest servei”, ha sentenciat.
Una ampliació que depèn de la Generalitat
Tot i la voluntat de l’Ajuntament d’ampliar l’oferta de places d’escola bressol, la decisió final no li correspon. L’augment de grups i places és competència exclusiva del Departament d’Educació de la Generalitat, que valora cada petició en funció de diversos criteris tècnics, com ara la superfície dels centres, la disponibilitat d’espais i el volum de demanda registrada. Això vol dir que, malgrat la pressió del consistori, cal l’aprovació de la Generalitat per poder posar en marxa qualsevol ampliació.
Pel que fa al finançament, les escoles bressol públiques funcionen amb un model de cofinançament a tres bandes. Una part l’assumeix la Generalitat, una altra l’Ajuntament i la tercera, les famílies. El cost total de cada plaça es reparteix a parts iguals, i actualment el govern català aporta 1.600 euros per infant i curs. Aquest sistema obliga les administracions locals a planificar acuradament qualsevol ampliació, ja que comporta un augment directe de la despesa municipal i una corresponsabilitat financera entre totes les parts implicades.
