La sociòloga de la Universitat de Girona va oferir una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària amb motiu del 8 de març en què va analitzar com el patriarcat continua condicionant la societat i el món laboral.
L’Aula d’Extensió Universitària va celebrar una nova sessió del segon trimestre del curs amb la conferència titulada ‘Lideratge per transformar: lideratge per les dones’, a càrrec de Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Girona. L’acte, que es va fer a la sala d’actes de la Federació Obrera coincidint amb la commemoració del 8 de març, va servir per reflexionar sobre la desigualtat de gènere des d’una perspectiva sociològica i analitzar el paper del lideratge femení en la transformació social.
Durant la xerrada, Sánchez Miret va remarcar que, malgrat l’existència d’un marc legal que proclama la igualtat entre homes i dones, aquesta igualtat encara no és real en la pràctica. Segons va explicar, el coneixement i la interpretació de la societat s’han construït històricament des d’una mirada patriarcal que sovint ha deixat les dones al marge. En aquest sentit, va assenyalar que el patriarcat és sovint invisible, però es manifesta en estructures i comportaments quotidians que perpetuen desigualtats, fet que porta moltes persones a actuar “en automàtic”, reproduint rols i actituds masclistes sense qüestionar-los.
La conferència també va abordar les desigualtats presents en el mercat laboral i en les jerarquies professionals. La sociòloga va destacar que encara “existeix una forta segmentació laboral horitzontal i vertical”, amb sectors tradicionalment masculinitzats o feminitzats i amb una presència masculina molt superior en els càrrecs de poder. De fet, ho va exepmplificar amb la universitat, àmbit on ella mateixa treballa, afirmant que tot i que a la universitat hi ha actualment més dones que homes, “els llocs de responsabilitat continuen ocupats majoritàriament per homes“. En aquest aspecte va afirmar que aquest fenomen sovint es justifica erròniament amb la idea que les dones no volen assumir aquestes funcions però la realitat és el biaix de gènere que encara és inherent a la nostra societat. En aquest punt, ho va explicar exemplificant-ho amb la seva pròpia experiència dins l’àmbit universitari afirmant que “jo mateixa vaig tenir dubtes a l’hora de presentar-me com a secretària general de la Universitat de Girona”. En realitat, segons va afirmar, les diferències entre les actituds dels homes i les dones responen sobretot a “processos de socialització i a prejudicis de gènere” que encara condicionen la percepció del lideratge femení.
Justificar constantment el paper de les dones
Durant la conferència, la ponent també va posar l’accent en la necessitat constant que tenen moltes dones de justificar les seves decisions i aspiracions. Segons va explicar, històricament ja van haver de defensar drets bàsics com el vot, però avui dia “encara ens veiem obligades a argumentar per què volem ocupar determinats espais”, com ara desenvolupar una carrera professional o assumir posicions de lideratge. En aquest context, la sociòloga va fer referència al conegut síndrome de la impostora, un fenomen pel qual moltes dones “senten que han de demostrar un rendiment excepcional perquè se les reconegui”, mentre que als homes sovint els n’hi ha prou amb complir uns estàndards considerats “normals”.
Finalment, Sánchez Miret també va voler abordar durant la sessió la qüestió de la bretxa salarial, que va definir com la situació “en què una mateixa feina no té el mateix valor social ni econòmic quan és realitzada per una dona”. En aquest sentit, va advertir que, tot i que durant anys a les nenes se’ls ha transmès el missatge que són iguals que els nens, sovint no se’ls explica que la societat “encara no les tractarà de la mateixa manera”. Davant d’aquesta realitat, la ponent va reivindicar el paper del coneixement i de l’evidència científica com a eines fonamentals per comprendre aquestes desigualtats socials i lluitar i treballar per avançar cap a una societat més justa.
