El musicòleg ha repassat a l’Aula d’Extensió Universitària la trajectòria vital i artística de la soprano barcelonina, des dels seus inicis fins a la consagració internacional.
L’Aula d’Extensió Universitària ha encetat el tercer trimestre del curs amb una conferència dedicada a la figura de Montserrat Caballé. La xerrada, celebrada a la sala d’actes de la Federació Obrera, va anar a càrrec de l’historiador i musicòleg Pol Avinyó, sota el títol ‘Montserrat Caballé: L’última diva del segle XX’. Durant la seva intervenció, Avinyó va destacar que “Caballé no només tenia una veu excepcional, sinó una capacitat expressiva que la feia única a l’escenari”.
Nascuda a Barcelona l’any 1933, la soprano va viure una infantesa marcada per greus dificultats econòmiques, fins al punt d’arribar a dormir al carrer amb la seva família. El seu talent, però, va ser reconegut per la família Bertran, que li va facilitar una beca per formar-se al conservatori del Gran Teatre del Liceu entre 1950 i 1955. Després dels seus primers debuts a Reus i València, Caballé va entendre que el panorama operístic espanyol era limitat. “A Espanya no podia desenvolupar una gran carrera perquè l’òpera era escassa i molt concentrada”, va explicar Avinyó.
La seva projecció internacional va començar amb un contracte a Basilea i va continuar a Bremen, fins que el 20 d’abril de 1965 va arribar el moment clau de la seva carrera amb una actuació al Carnegie Hall de Nova York. “Aquell dia Caballé passa a ser LA Caballé”, va remarcar Avinyó, subratllant el punt d’inflexió que va suposar aquest concert. A partir d’aquí, la soprano va actuar als principals escenaris del món, com el Metropolitan de Nova York, i va afrontar grans reptes com interpretar l’òpera Norma al Liceu. També va ser decisiva en l’impuls de la carrera de Josep Carreras, amb qui va compartir grans produccions als escenaris més importants del món. “Sempre va continuar estudiant i ampliant repertori, i això explica la seva longevitat artística”, va dir Avinyó.
Un comiat lligat a tota una vida d’escenari
Durant la dècada dels setanta, el Gran Teatre del Liceu va travessar una profunda crisi que va afectar tant el prestigi com l’assistència de públic, i que va provocar una absència de grans cantants internacionals. En aquest context, Montserrat Caballé es va mantenir fidel al teatre barceloní i “no va fallar mai”. Sempre que es trobava a la ciutat, especialment durant el mes de desembre, aprofitava per oferir almenys dues funcions. Segons explica Avinyó “la soprano va arribar a actuar en diverses ocasions sense cobrar, perquè era conscient de les dificultats econòmiques de la institució”.
En els darrers anys de la trajectòria de Caballé, el canvi de direcció al Liceu que va refredar la seva relació amb el teatre. A més, a partir de 1995, Caballé va iniciar una nova etapa artística actuant al costat de la seva filla, Montserrat Martí, amb qui va compartir escenaris arreu. El 1999 va tornar a actuar al Liceu, i el 3 de gener de 2012 hi va oferir la seva última actuació per commemorar els 50 anys de carrera al teatre. La seva mort, el 2018, va tancar la trajectòria d’una de les grans veus de la història de l’òpera, estretament vinculada per sempre al coliseu barceloní.
