L’historiador Steven Forti va abordar a l’Aula d’Extensió Universitària la crisi de les democràcies i els factors que expliquen l’ascens de l’extrema dreta global en la seva xerrada ‘L’era Trump’.
L’Aula d’Extensió Universitària ha continuat amb la programació del segon trimestre del curs amb una conferència dedicada a l’ascens de l’extrema dreta en el món, on va parlar sobre la situació actual de les democràcies i com els discursos d’extrema dreta van guanyant terreny en els diferents països del món. La sessió, titulada ‘L’Era Trump’, com a un dels grans representants d’aquest fenomen, va ser impartida per l’historiador i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Steven Forti, especialista en extrema dreta i història transnacional. Per obrir la xerrada, Forti va convidar els assistents a reflexionar sobre si ens trobem a les portes d’una era postdemocràtica, posant el focus en els factors que condicionen el comportament polític actual i en la deriva de les democràcies occidentals.
Forti va començar analitzant l’estat de salut de les democràcies en l’àmbit global. En aquest sentit, va explicar que segons informes de l’institut V-Dem de la Universitat de Göteborg, des de la crisi econòmica de 2008, el món viu una “onada desdemocratitzadora”. De fet, va apuntar que si el 2004 més del 50% de la població mundial residia en democràcies liberals, avui aquesta xifra ha caigut per sota del 30%. L’expert va subratllar que, amb el temps, la ciutadania ha perdut la noció de “democràcia substantiva”, aquella que busca justícia social i reduir desigualtats, per quedar-se només amb una “democràcia procedimental”, centrada en les regles i les eleccions.
En aquest context, Forti va explicar que l’extrema dreta ha experimentat un creixement alarmant, ocupant actualment una quarta part dels escons del Parlament Europeu, molt per sobre del 4% dels anys 80. Forti atribueix aquest ascens a tres factors principals que va definir com “l’augment de les desigualtats econòmiques, la reacció cultural davant dels nous drets socials i la crisi de les democràcies liberals”, marcada, aquesta última, per la desconfiança en les institucions i la fragmentació social. L’extrema dreta, segons l’expert, aconsegueix captar el vot oferint solucions simples a problemes complexos i projectant una imatge de protecció i seguretat, simbolitzada en la fixació per construir murs.
Autocràcies electorals i l’expansió dels models autoritaris
Forti va alertar que l’extrema dreta funciona avui com una “gran família global”, coordinada internacionalment i amb un fort suport econòmic. Segons l’historiador, el seu objectiu central és normalitzar discursos i propostes que abans eren inacceptables per “aconseguir una hegemonia cultural més ampla”. Aquesta estratègia no es limita a la retòrica, sinó que incideix directament en l’acceptació social de polítiques autoritàries.
De fet, va explicar que quan arriba al poder, l’extrema dreta no aplica models dictatorials tradicionals, sinó el que va anomenar “autocràcies electorals” o autoritarismes competitius. L’exemple paradigmàtic que va utilitzar és l’Hongria de Viktor Orbán, on les institucions semblen democràtiques, però estan completament buidades de poder, ja que “la justícia i els mitjans queden sota control i les circumscripcions electorals es manipulen sistemàticament”. Aquest model ja s’està exportant a altres països, com El Salvador amb Nayib Bukele, i també als Estats Units durant, precisament aquesta nova era de Donald Trump.
Finalment, Forti va advertir sobre l’inici d’una nova fase dins l’evolució de l’extrema dreta, que ell anomena “Trump 2.0”, en què es consolida “una aliança entre aquests líders d’extrema dreta i els tecno-oligarques de Silicon Valley”, com Elon Musk i Peter Thiel. A diferència de la simple recerca de beneficis econòmics, aquests actors busquen capturar l’Estat des de dins i col·locar els seus propis homes en llocs clau per influir en les polítiques públiques. Malgrat aquesta amenaça, Forti va tancar la conferència amb una referència a Antonio Gramsci, que deia que “cal combinar el pessimisme de la raó amb l’optimisme de la voluntat”, recordant que el futur de la democràcia encara depèn de l’acció ciutadana.
