Eulàlia Vintró repassa la influència del pensament, la ciència i l’humanisme grecs en una conferència a la Federació Obrera.
L’Aula d’Extensió Universitària ha dedicat la seva darrera sessió a explorar l’empremta del món grec en la societat contemporània amb la conferència El llegat del món grec, impartida per Eulàlia Vintró Castells, catedràtica jubilada de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Vintró, que també va ser diputada del PSUC entre 1979 i 1982 i regidora i tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona en les àrees de Benestar Social i Educació, va oferir una visió àmplia que combinava rigor acadèmic i compromís cívic.
Durant la xerrada, Vintró va destacar la profunda influència de la civilització grega en múltiples àmbits del coneixement. Va fer un recorregut per totes aquelles àrees de coneixement que van impulsar els grecs i que encara avui continuen tenint presents els llegats de les teories gregues, com l’astronomia, les matemàtiques i la lingüística, però també per aspectes més vinculats a l’organització social, com la guerra, la navegació i el comerç. Igualment, va remarcar la importància de les ciutats gregues i la seva planificació urbanística, “que van establir models que han influït en la manera d’entendre l’espai públic al llarg dels segles”.
Vintró va posar un èmfasi especial en el vessant cultural i humanista del llegat grec. La influència de l’art, la música i, sobretot, la filosofia van centrar una part molt important de la seva intervenció, subratllant la importància del “pensament crític i de la reflexió com a motors del coneixement”. Segons va explicar, “la voluntat constant de fer-se preguntes, el desig de comprendre el món i l’aspiració a l’excel·lència en qualsevol camp continuen sent avui una herència viva dels grecs”.
Altres mirades sobre el món grec
El torn de preguntes del públic va ampliar el focus de la conferència cap a aspectes concrets de la civilització grega que sovint desperten curiositat. Vintró va aclarir, per exemple, les diferències entre Atenes i Esparta, recordant que els espartans també formaven part del món grec però “amb una organització social i uns valors molt diferents dels atenesos”. Igualment, en parlar de democràcia i dret, va assenyalar que, si bé la democràcia va néixer a Grècia, “van ser els romans els qui van desenvolupar de manera més sòlida l’àmbit jurídic”. Els grecs, segons va explicar, van destacar sobretot en el terreny filosòfic i cultural, mentre que Roma va excel·lir en la construcció d’un sistema legal estructurat.
Un altre dels temes que va generar interès va ser el paper de les dones a la Grècia antiga. Vintró va exposar que, en general, la seva presència en la vida cultural i pública era “nul·la”, ja que la majoria vivien recloses a l’àmbit domèstic. Finalment, també es va abordar la manera com els grecs entenien el coneixement. Segons va explicar Vintró, per a ells, disciplines que avui diferenciem clarament -com la ciència, l’arquitectura o l’art- formaven part d’un mateix concepte ampli de cultura. Aquesta visió global contrasta amb l’actual, molt més compartimentada, i ajuda a entendre millor la riquesa i la coherència del pensament grec.
