El catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona ha explicat en una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària els tres projectes que van coexistir durant l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981.
L’Aula d’Extensió Universitària continua amb la programació del segon trimestre del curs amb una conferència dedicada a un dels moments polítics i socials més importants de la història recent d’Espanya, l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. La xerrada va tenir lloc a la sala d’actes de la Federació Obrera, a càrrec del catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo, sota el títol ‘L’enigma del 23-F: Tres cops d’estat en un’. Durant la sessió, Mayayo va desmuntar mites molt arrelats, com la idea que els espanyols van veure en directe l’entrada del tinent coronel Tejero al Congrés, ja que les imatges no es van emetre fins a l’endemà per ordre d’Adolfo Suárez.
El professor va contextualitzar els fets situant l’inici del cop en l’any 1980, un període de gran tensió per a l’encara jove democràcia espanyola. La forta recessió econòmica, l’atur disparat i l’onada de terrorisme d’ETA van crear un ambient tens, mentre que la fragmentació del govern d’UCD i les polèmiques sobre el divorci i el procés autonòmic d’Andalusia van incrementar la pressió sobre les institucions. Alguns sectors, com empresaris i periodistes, començaven a demanar un “cop de timó” per restablir l’ordre.
Mayayo va explicar que el 23-F no va ser un moviment unitari, sinó que amagava tres projectes diferents que van ser el cop de Tejero, que pretenia instaurar una dictadura militar estricta; el cop de Milans del Bosch, que buscava suprimir la democràcia mantenint la figura del rei; i el cop d’Armada, inspirat en la V República francesa, que aspirava a un govern de concentració civil i militar sota la protecció de la Corona. Aquesta visió múltiple, segons va explicar Mayayo, va convertir l’intent de cop en “un dels episodis més interessants de la història contemporània d’Espanya”.
Tejero, el factor inesperat que va fer descarrilar el cop
Un dels aspectes més curiosos de la conferència va ser la interpretació sobre el fracàs del 23-F. Segons Andreu Mayayo, no va ser l’oposició política ni la resposta institucional el que va desactivar l’intent de cop d’estat, com “la mateixa actitud del tinent coronel Antonio Tejero”. Quan el general Armada es va presentar al Congrés amb la intenció d’encapçalar un govern de concentració, va explicar a Tejero que els militars colpistes no ocuparien carteres ministerials. Aquesta proposta, de caràcter polític i no estrictament militar, va ser rebutjada frontalment per Tejero, que es va negar a acceptar-la i “li va impedir dirigir-se a l’hemicicle”, frustrant així el que Mayayo considera “el veritable pla de cop”.
La conferència també va abordar el paper del rei Joan Carles I i el context internacional del moment. Mayayo va assenyalar que tant el monarca com els Estats Units eren conscients que alguna cosa estava a punt de succeir, fins al punt que les bases militars nord-americanes a Espanya es trobaven en alerta màxima aquell mateix dia. Un cop fracassada l’opció d’Armada, el rei va intervenir amb el seu conegut discurs televisat, en què ordenava la retirada dels militars i contribuïa decisivament a evitar una escalada del conflicte.
Finalment, l’historiador va destacar les principals conseqüències del 23-F, que van marcar el rumb de la democràcia espanyola. D’una banda, es va reforçar la figura del rei com a garant del sistema democràtic; i de l’altra, es va accelerar l’ingrés d’Espanya a l’OTAN en el context de la Guerra Freda. Mayayo va cloure la sessió reivindicant la necessitat de qüestionar els relats establerts i d’exercir el pensament crític per comprendre la complexitat dels fets històrics.
