L’especialista en Medicina Interna Carles Paytubí ha repassat durant la conferència l’evolució de l’Hospital de Sant Pau, des dels seus orígens el segle X fins al recinte modernista actual.
L’Aula d’Extensió Universitària ha encetat el final del segon trimestre amb una sessió dedicada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, un dels espais més emblemàtics del modernisme català. La xerrada, titulada Història de l’Hospital de Sant Pau, ha estat impartida pel metge especialista en Medicina Interna, Cales Paytubí Garí, format precisament a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La sessió ha servit com a introducció a la sortida que tindran els socis i sòcies la setmana vinent per visitar el recinte modernista.
Durant la conferència, Paytubí Garí ha repassat els orígens de l’hospital, que remunten al segle X amb l’Hospital d’en Guitard, un espai molt reduït situat darrere de la catedral de Barcelona. Durant la xerrada, Paytubí ha explicat que, al llarg dels segles, l’hospital ha viscut diverses transformacions. El 1047 es converteix en la Casa-Hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia; el 1236 es fusiona amb l’Hospital del Canonge Colom; i el 1412 comença a acollir nens exposats. La història del recinte tal com es coneix ara, però, s’escriu a partir de la generosa donació de Pau Gil i Serra el 1816, un banquer català que va impulsar la construcció de l’Hospital de Sant Pau després de deixar escrit al seu testament que donava tres ilions d’euros per la seva construcció.
Un edifici de Domènech i Montaner
La modernització de l’Hospital de Sant Pau es va iniciar el 1901 amb la designació de Lluís Domènech i Montaner com a arquitecte principal. Segons explica Paytubí l’any següent «es col·loca la primera pedra del nou recinte», que finalment va comptar amb 48 pavellons, dels quals 16 són edificis modernistes. D’aquests, 12 van ser dissenyats per Domènech i Montaner i 4 acabats pel seu fill després de la seva mort. Entre 1905 i 1910 es va construir el pavelló d’administració, que va comptar «amb la participació de 240 treballadors a causa de la seva complexitat constructiva», consolidant un complex sanitari que va simbolitzar «un exemple d’avantguarda arquitectònica».
El trasllat progressiu dels serveis a Sant Pau es va iniciar el 1913, donant lloc a l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A partir d’aquí, Carles Paytubí ha explicat que «el recinte també està vinculat a moments històrics i figures de la ciutat». De fet, un dels personatges que va morir a Sant Pau va ser Antoni Gaudí el 10 de juny de 1926. A més, també va tenir un gran pes durant la Guerra Civil (1936), que va passar a denominar-se Hospital General de Catalunya. Actualment, el recinte modernista ja no és un hospital funcional, ja que des de l’any 2009 es va inaugurar un nou edifici hospitalari, que ara acull la funció sanitària. El recinte, però, és un símbol de la Barcelona modernista i acull visites guiades per tots aquells que el vulguin conèixer.
