La psicòloga clínica i psicoanalista ha ofert una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària sobre l’envelliment, l’edatisme i el valor de l’experiència de les persones grans.´
L’Aula d’Extensió Universitària continua amb la programació del curs amb una conferència de la psicòloga clínica i psicoanalista Mercè Collell, dedicada al paper de les persones grans i la figura dels avis al segle XXI. Sota el títol Ser avis al segle XXI, la ponent va reflexionar sobre els canvis socials i tecnològics que han transformat les relacions humanes i familiars. Collell va alertar que, tot i que internet i la intel·ligència artificial faciliten l’accés a la informació i la comunicació, també poden restar valor als referents humans tradicionals. Davant d’una societat cada cop més accelerada, va reivindicar la importància dels vincles afectius i l’experiència de les generacions més grans, perquè “hem de recuperar els valors humans i donar més importància a les relacions personals”.
Un dels eixos centrals de la conferència va ser l’edatisme, la discriminació per raó d’edat que en diverses ocasions es manifesta com un tracte paternalista o infantilitzador cap a les persones grans. Collell va assenyalar que aquestes actituds “es poden produir en àmbits com la sanitat, les entitats bancàries o les activitats d’oci”, i va defensar la necessitat de garantir el respecte i la dignitat de la gent gran. La psicòloga també va qüestionar la visió que associa la tercera edat amb la inactivitat i va posar en relleu “la contribució del col·lectiu a la societat”, tant a través del voluntariat com de les cures familiars i el manteniment de les xarxes de suport comunitari.
En aquest sentit, per il·lustrar el valor de mantenir-se actiu al llarg de la vida, la conferenciant va fer referència a figures com la neuròloga Rita Levi-Montalcini, el músic Pau Casals, el metge Moisès Broggi o l’escriptor José Luis Sampedro, que van continuar desenvolupant la seva activitat fins a edats avançades. Aquests exemples van servir a Collell per reivindicar una manera d’entendre que l’envelliment “no es limita a la pèrdua de capacitats o al final de la vida laboral”, sinó que també reconeix les aportacions que les persones grans poden continuar fent a la societat.
La jubilació com a nova etapa vital
En la línia de la reivindicació del paper de les persones grans, Mercè Collell també va abordar la jubilació com una etapa que, malgrat que pot requerir un procés d’adaptació emocional, ofereix noves oportunitats per continuar creixent i mantenir-se actiu. La psicòloga va destacar alternatives com el voluntariat, la formació continuada a través de les aules universitàries per a persones grans i l’exercici físic. En aquest sentit, va defensar la importància de “trobar noves motivacions i continuar desenvolupant un projecte vital propi”més enllà de la vida laboral.
Collell també va aprofundir en la relació entre avis i nets, que va presentar com un vincle essencial per transmetre experiències, reforçar els lligams familiars i proporcionar seguretat emocional als infants. Alhora, va remarcar que les persones grans han de poder establir límits davant les demandes familiars excessives i preservar el seu espai personal. La conferència va acabar amb un debat sobre l’ús de les pantalles entre infants i joves, i la reivindicació del valor de les relacions intergeneracionals.
