L’exconsellera i metgessa va oferir una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària per reivindicar el paper de les lluites pageses en la construcció de les llibertats civils i del dret català.
L’Aula d’Extensió Universitària va acollir una conferència de Montserrat Tura, metgessa, escriptora i exconsellera de la Generalitat, dedicada a reivindicar el paper de la Catalunya rural en la història del país. En la xerrada, celebrada a la Federació Obrera, Tura va explicar que “23 dels 25 segles d’història organitzada a Catalunya han estat agraris”, tot i que la historiografia més recent ha tendit a relegar les lluites del camp davant del relat urbà i obrer. La ponent va defensar que “el debat sobre l’accés a la propietat i l’ús dels béns d’altres ha estat el gran fil conductor de les desigualtats socials al llarg dels segles”.
Tura va posar el focus especialment en els pagesos de remença de l’Edat Mitjana, sotmesos a la servitud feudal i adscrits a la terra. Segons va explicar, els remences van desenvolupar una organització col·lectiva pionera, amb assemblees a les places dels pobles i representants, els vegans, encarregats de portar les seves reivindicacions davant les Corts i la Corona. Aquest procés va quedar documentat en el ‘Llibre de les Actes de les Reunions dels Remences de 1448’, conservat al Museu d’Història de Girona i reconegut per la UNESCO com a Memòria del Món. Tura va destacar que els pagesos “es reunien, discutien les seves reivindicacions, redactaven plataformes i escollien els seus representants”, i va definir aquest procés com “el certificat de naixement del protosindicalisme internacional”.
La conferenciant també va repassar les principals reivindicacions dels remences, que van identificar 17 figures jurídiques de les constitucions catalanes, entre elles la intestia i els anomenats “mals usos”, que limitaven els drets de les famílies pageses i podien comportar la confiscació dels seus béns. Després de dos segles de conflictes i de les guerres remences, el procés va culminar amb la Sentència de Guadalupe de 1486, dictada per Ferran el Catòlic. Segons Tura, aquesta resolució va suposar “l’abolició de la servitud” i va permetre als pagesos “redimir-se, transmetre la terra en herència i accedir a la propietat”.
De la fil·loxera a la Llei de Contractes de Conreu
L’estructura agrària catalana dels segles posteriors va estar marcada per la prevalença de l’hereu, que deixava els fills no primogènits sense terres i afavoria fórmules d’arrendament com la complantació i la rabassa morta. La situació es va agreujar a finals del segle XIX amb la fil·loxera, que va destruir el 89% de la vinya catalana. Segons Tura, els propietaris “van aprofitar la mort dels ceps per rescindir els contractes”i expulsar els conreadors amb el suport dels tribunals. Com a resposta, l’any 1922 es va fundar la Unió de Rabassaires i Altres Treballadors del Camp, que va arribar a agrupar unes 90.000 famílies o afiliats.
La ponent va destacar que el sindicat va anar més enllà de la reivindicació laboral. “No només lluitaven per les seves condicions de treball, sinó que també alfabetitzaven dones i infants”, va explicar Tura, que va recordar que l’organització va oferir classes de català i va impulsar escoles inspirades en el model de l’Escola del Bosc. Amb la recuperació del Parlament durant la Segona República i l’aliança amb ERC, aquesta mobilització va contribuir a l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu el 1934, una norma que, segons la ponent, “garantia la continuïtat de l’arrendatari a la terra si la treballava bé”. La llei va desencadenar una forta confrontació política i judicial amb els terratinents de l’Institut Agrícola de Sant Isidre i les forces conservadores.
Tura va concloure que “una nació no és només un territori o una llengua”, sinó també la capacitat d’unificar i democratitzar la seva norma jurídica per protegir els sectors més vulnerables. Com a símbol d’aquesta aliança popular, va recordar ‘El pagès català en revolta’, el mural que Joan Miró va pintar el 1937 per al Pavelló de la República a París. L’obra, va explicar, homenatjava els fills de les famílies rabassaires que defensaven les llibertats. “Les classes populars rurals van ser capaces de mobilitzar-se i de redissenyar les lleis del país”, va reivindicar Tura.
