L’enginyer de camins i doctor en urbanisme ha protagonitzat una nova conferència de l’Aula d’Extensió Universitària, que en aquesta ocasió s’ha traslladat de la Federació Obrera a la biblioteca El Molí.

L’Aula d’Extensió Universitària ha celebrat aquest dimecres una nova conferència, que en aquesta ocasió ha tingut lloc a la biblioteca El Molí, en comptes de la Federació Obrera, on s’havien fet les sessions anteriors. La ponència, a càrrec de Francesc Magrinyà, enginyer de camins i doctor en urbanisme, ha estat dedicada a la figura d’Ildefons Cerdà, els principis del seu model urbanístic i la vigència de les seves propostes davant els reptes urbans i territorials del segle XXI. Durant la sessió, Magrinyà ha reivindicat el llegat de Cerdà i ha recordat que “no era només un enginyer, sinó també un humanista”, amb coneixements de dret, economia i geografia.
El conferenciant ha destacat el compromís social de Cerdà i la seva voluntat de concebre la ciutat com un espai que garantís unes condicions de vida dignes per a la població. En aquest sentit, ha recordat que, després de la vaga general de 1855, “va estudiar les condicions de vida de la classe obrera barcelonina”, amb especial atenció als salaris, l’alimentació i l’habitatge. Aquest treball va influir en la seva concepció de l’urbanisme, que va plasmar el 1867 en la Teoria General de la Urbanització, considerada el primer tractat modern d’aquesta disciplina. Magrinyà també ha explicat alguns dels principis del seu projecte per a l’Eixample de Barcelona, “com l’amplada dels carrers per facilitar la convivència de diferents mitjans de transport, els xamfrans per millorar la circulació i la presència de jardins interiors a les illes per afavorir la ventilació i l’assolellament”. Tot plegat responia a una idea que sintetitzava amb la màxima “ruralitzeu l’urbà, urbanitzeu el rural”.
Magrinyà també ha abordat com el projecte original de Cerdà es va anar desvirtuant amb el pas del temps a causa de la pressió especulativa i la densificació urbanística. En aquest procés, els interiors d’illa, concebuts inicialment com a espais verds, van anar perdent superfície davant la construcció de nous edificis i aparcaments. El conferenciant ha qüestionat aquesta evolució i ha posat en relleu la distància entre el model inicial i la realitat actual de l’Eixample. La sessió ha servit així per recuperar les idees d’un dels principals referents de l’urbanisme modern i plantejar fins a quin punt els seus principis, especialment pel que fa a la salubritat, els espais verds i l’organització del territori, continuen sent aplicables a les ciutats d’avui.
Recuperar els principis de Cerdà per repensar les ciutats actuals
Magrinyà ha defensat que els principis urbanístics de Cerdà continuen vigents, especialment pel que fa a la salut i la mobilitat. Segons ha explicat, els problemes sanitaris de l’època, marcats per epidèmies com el còlera, han donat pas a malalties relacionades amb la contaminació atmosfèrica i acústica provocada pels vehicles privats. Per això, ha plantejat “recuperar espais verds, pacificar carrers, ampliar els carrils bici i potenciar el transport públic”. També ha fet referència a la regla 3-30-300, que estableix que tothom hauria de poder veure tres arbres des de casa, disposar d’un 30% de cobertura vegetal al seu barri i tenir un parc a menys de 300 metres. Pel que fa als canvis socials i tecnològics, ha proposat passar de la idea “d’omplir la terra” a la de “compartir la terra”, amb un model que afavoreixi el reequilibri territorial i la descentralització dels serveis.
La conferència també ha obert un debat sobre els reptes del planejament metropolità i la connexió entre municipis. Magrinyà ha qüestionat l’actual model urbanístic, que considera condicionat per un planejament fragmentat i per modificacions puntuals del Pla General Metropolità de 1976, en lloc d’una estratègia conjunta que permeti millorar els equipaments i els espais públics. Durant el torn de preguntes, també s’ha posat sobre la taula la manca de connexions de transport transversal i d’una identitat metropolitana compartida entre poblacions del Baix Llobregat, com Molins de Rei, davant un model massa centrat en Barcelona. Finalment, el ponent ha abordat els darrers anys de Cerdà i ha matisat que, “tot i que no va morir en la indigència absoluta perquè conservava patrimoni familiar agrari a Centelles, sí que va acabar els seus dies profundament frustrat per la manca de reconeixement i l’impagament d’alguns dels seus treballs”.

















