Tomàs Sales ha cedit a l’Arxiu Municipal un llibre de registre de les activitats de la Federació, un dels pocs testimonis escrits que ha quedat de l’activitat de l’entitat. Per evitar represàlies franquistes, els socis van cremar tots els llibres, però aquest es va escapar de les flames.
Si queden molts pocs testimonis escrits de l’activitat de la Federació Obrera és perquè l’any 1939, abans que arribessin els franquistes, els propis socis de la Federació Obrera van fer desaparèixer tots els documents de l’arxiu cremant-los al forn de pa que hi havia al propi edifici -destruït amb la remodelació feta recentment-, i així evitar futures represàlies amb tots els que haguessin format part de l’associació. Ara, 70 anys després, Tomàs Sales i Rigol ha entregat a l’Arxiu Municipal un llibre històric de la Federació Obrera, un dels pocs documents de l’arxiu que tenia l’entitat que ha pogut arribat fins als nostres dies.

Fins ara es creia que l’única documentació sobre la Federació Obrera que s’havia pogut salvar eren algunes factures i una llista de cens electoral que es conserven a l’Arxiu Municipal de Molins de Rei, el Llibre d’or de la Federació Obrera (un llibre d’homenatge a la vellesa que es beneficiava de les pensions que donava l’associació) i documents diversos com els estatuts, actes de renovació de junta o documentació comptable, que es guarden a l’arxiu del govern civil com a associació que era. Van ser molt pocs els documents que es van escapar de les flames i ningú comptava amb el que ara ha aparegut.
El cap de l’Arxiu Municipal, David Lobato, va explicar en l’acte d’entrega del llibre a l’arxiu que si aquest dietari és tan important és perquè “és l’únic document original que queda de la Federació Obrera on hi ha explicat el detall del funcionament del seu dia a dia”. La informació inclosa al llibre va des de l’any 1928 fins al 1931, i detalla els ingressos de totes les activitats que feien: la recaptació de la secció de cinema, la de cooperativa, la dels balls, del cafè, dels billars… a més de l’import de les nòmines i pensions. “En definitiva, tots els drets adquirits com a hereva dels sindicats del segle XIX”, resumeix David Lobato.
El llibre va anar passant de mà en mà fins al 1994, quan el va aconseguir Tomàs Sales, un aficionat a la història local i col·laborador del Museu Municipal. Segons explica, la seva família “va estar vinculada a la Federació Obrera, i vaig estar anant molts anys al darrere d’aquest llibre, fins que finalment el vaig aconseguir. Però per tenir-lo vaig haver de donar moltes coses a canvi”. Ara Tomàs Sales ha fet un acte de generositat i l’entrega gratuïtament a la població. Durant l’acte de cessió del document va especificar que “jo des d’un principi havia tingut molt clar que aquest llibre havia de ser per la Federació Obrera, i ara que se’n tornava a parlar molt vaig veure que era el moment de donar-lo a la Federació”.
A la pràctica, el llibre es cedeix a l’Arxiu Municipal, el qual el restaurarà -tot i que Sales ja ho ha anat fent pel seu compte a casa seva-, i el conservarà en condicions òptimes. Del llibre se’n farà una còpia en edició facsímil, que quedarà a disposició del públic dins la pròpia Federació Obrera, a l’espai que explica la història de l’edifici i de l’entitat.

Obertura imminent
Un cop signat l’acord entre Tomàs Sales i l’Ajuntament, el seu màxim representant, Xavi Paz, va voler destacar “la importància que té la cessió d’aquest llibre per conèixer el passat de la Federació Obrera, tant de l’edifici com de les persones, les quals tornaran a ser les protagonistes amb la propera obertura de la Federació Obrera a les entitats”. La data en què es parlava d’obrir la Federació era el 2 de juliol, però el personal de l’edifici comentava que aquest dia potser encara faltaran alguns detalls per acabar. Mentre es feia l’acte de signatura de la cessió del llibre, per la porta del darrere anava entrant el mobiliari de l’edifici. Actualment ja hi ha algunes entitats que fan servir la Federació Obrera de manera provisional, el 2 de juliol hi haurien de poder accedir les altres, i al voltant de la Festa Major es faria la inauguració solemne de la nova Federació Obrera.
M,agradarà veure la copia del llibre dons hi deu constar tan el meu avi com el meu pare, el meu avi era un dels socis fundadors i tinc entès que era ell el que es cuidava del pa.
Montse, el divendres 6 d'octubre la Federació Obrera obre de manera oficial les seves portes. Serà un acte molt xulu!
Vull dir el divendres 6 de juliol, a partir de les 19 h.
Ui si, serà xulíssim…
I ben bé que és el que s'inaugura?
La façana?
O la clatellada per una merda d'equipaments que no serveixen per a res?
O la funcionalitat dubtosa de l'edifici?
O el bar que no hi haurà?
Només me n'alegro pels Matossers, que s'ho mereixen, i pel Leandru Pahissa i companyia que ho han lluitat.
Però és un dels "bodrios" m´s grans de l'història de Molins.
I el van començar uns, i l'acaben els altres..
O sigui que en comptes de medalles, en aquest acte tan "Xulu", repartiu-vos responsabilitats i vergonyes.