El Cuc de Molins de Rei ha celebrat el seu 18è aniversari amb una gran festa que va reunir a grups de percussió locals i del Baix Llobregat i a les altres bèsties de foc de la vila. L’ambient festiu i el bon temps van omplir la plaça de l’Ajuntament de famílies amb ganes de gresca.
El Cuc de Molins de Rei ja és major d’edat. Fa divuit anys un grup de molinencs es van engrescar per fer néixer una nova bèstia de foc que avui segueix més viva que mai. Ho van demostrar el dissabte 11 de maig, quan la colla va aconseguir omplir de ritme els carrer de Molins de Rei per commemorar aquesta data tan rellevant després de veure’s obligats a suspendre la festa dos setmanes abans per la pluja.
La tabalada, o cercavila de percussió, va començar en sis llocs emblemàtics del centre del poble com la plaça de la Llibertat, el passeig del Terraplè, la rambla de la Granja i la plaça de la Creu, entre d’altres. Els diferents grups de timbalers animaven la festa fent un recorregut que concloïa a la plaça de la Vila. Hi van participar grups locals, com els Timbalers del Camell i els timbalers de la Colla Infantil de Diables de l’Agrupa, però també va comptar amb conjunts vinguts d’altres municipis que van col·laborar en fer una tabalada ben sorollosa.
Hi van participar grups de percussió vinguts de Castellbisbal, Sant Boi, Cornellà, Pallejà i Corbera. L’Entxuscat i el Camell tampoc van voler perdre’s la festa i van ser presents, fent una passada per la plaça però sense foc i sense restar ni un minut de protagonisme a l’autèntica estrella de la tarda, que va lluir de valent. Tots ells van acompanyar la colla amfitriona, El CUC PerCUCssió per fer moure el cos dels veïns i veïnes.
L’espectacle de foc i espurnes va arribar després de que cada conjunt hagués fet ballar als molinencs que van omplir la plaça. Entre repics del recent conjunt de percussió, i sota les torxes de la colla de diables de l’Agrupa, el Cuc de Molins de Rei va fer una dansa amb el fum de vuit bengales, un acte menys virulent als que està acostumats a viure la plaça durant les festes majors. Ja sigui per la manca de pressupost o pel format de l’acte, de petards no se’n van veure.
Com tot aniversari, l’acte va culminar amb la bufada d’espelmes que commemorava un recorregut de divuit anys d’història a la vila. La bèstia verda, com alguns diuen, ha aconseguit desfermar l’alegria i la il·lusió que contagia cercavila rere cercavila, i que, de ben segur, seguirà cremant molts anys més.
