Per sota dels primers equips, el planter del CE Molins de Rei augura la continuïtat de la primavera del bàsquet molinenc. El sènior “B” masculí ha aconseguit l’ascens a Tercera Catalana categoria, on fins fa poc, competia el primer equip.
Amb l’ascens del sènior femení i la permanència del masculí, els primers equips de la secció de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei competiran la temporada vinent a Primera Catalana, situació que mai s’havia produït en la història de l’entitat.
Sembla, però, que aquesta situació no serà efímera. Els equips de base també passen per un moment dolç, amb el campionat de lliga del cadet femení o l’ascens a Tercera Catalana del sènior “B” masculí. Un dels jugadors del segon equip masculí, Daniel Zühlke, recorda en declaracions a Viu Molins de Rei que “fa pocs anys el sènior “A” estava a Tercera”, categoria on ara jugarà el “B”. Zühlke, que porta des dels 14 anys jugant al CE Molins de Rei, qualifica aquesta temporada com “el millor any de la secció de bàsquet del club”.
El seu entrenador, Claudio César, explica a aquesta redacció que a principis de temporada “no hi havia un objectiu definit”. Tot els jugadors de la seva plantilla menys un tenen menys de 25 anys d’edat i, la majoria, estan entre els 18 i els 22. “Estic segur que 4 o 5 jugadors d’aquest equip poden tenir una continuïtat durant molt de temps en el primer equip” explica qui també és segon entrenador del sènior “A”. Zühlke, que ha passat gran part de la temporada lesionat, no li porta la contrària: “crec que molts dels integrants d’aquest equip han mostrat la maduresa suficient com per tenir oportunitats al primer equip”, afirma. De fet, fins a quatre jugadors han debutat amb el primer equip durant aquesta temporada. L’entrenador argentí explica que intenta “controlar molt la gestió de les emocions” dins d’un grup on només alguns podran fer el pas definitiu.
“El nostre equip està format al 100% per gent del poble”, destaca orgullós Zühlke qui creu que una de les claus d’aquest augment del nivell de la secció de bàsquet és que “molts jugadors van fer aventura en equips més grans, com el Cornellà, i ara han anat tornant a casa”. César explica que per aconseguir l’èxit amb el seu sènior “B” ha estat vital la implicació de l’equip “dins i fora de la pista”. Per tant, els jugadors del segon equip han intentat destacar a través del col·lectiu i no pas de manera individual, com a vegades passa en els filials. Ara, amb l’ascens a la butxaca, tindran el premi de jugar les fases de Quarta Catalana.
L’estil Molins
Els seus protagonistes expliquen que és una casualitat però la realitat és que molts dels equips de bàsquet del CE Molins de Rei comencen a tenir un estil definit de joc, un patró sobre el qual els jugadors comencen a créixer. César explica que el sènior “B” es defineix per “pressionar molt durant tot el partit, amb una defensa molt agressiva, per després poder sortir a la contra i poder còrrer”. És la mateixa tipologia de joc que la del sènior “A” masculí de Juan Couto o del sènior “A” femení de Pere Galimany. “És la mateixa filosofia però sense estar imposada”, assumeix César qui també declara que “el coordinador, Juan Couto, m’ha donat molta llibertat a l’hora de configurar l’equip”. Es comença a definir un estil de bàsquet a la vila: és l’estil Molins que, de moment, està donant grans resultats per al CE Molins de Rei.
