Us explico el somni de la nit d’ahir: llegia una crònica de les Jornades Gastronòmiques del 2014 a la web d’un diari anglès. Parlava d’un gran èxit organitzatiu, del nivell culinari català i proposava als lectors visitar aquesta vila situada a 10 km de la capital del país.
Les Jornades d’enguany també han estat un èxit d’assistència de públic i d’organització. També ho han estat a les xarxes socials. La suma de Mercat Municipal, restauració i comerç alimentari especialitzat és guanyadora. Si no fos així no s’hauria arribat a la novena edició.
Per mi ara s’hauran de fer dues passes endavant. La primera: implicar els hotels de la vila a les Jornades. Que hi portin els seus cuiners; després ja vindran els seus clients als nostres restaurants i als nostres comerços.
La segona passa endavant: portar restauradors d’arreu del país. Situaríem Molins de Rei al mapa. El mercat, els restaurants i comerços molinencs hi hem de continuar participant. Però de la mateixa manera que ara venen les caves i les bodegues, també estaria molt bé que vinguessin restauradors de fora de Molins de Rei. De l’intercanvi d’experiències en sortirien coses positives.
Pe fer tot això comptem amb l’experiència organitzadora d’Expogestió. És un pecat deixar-la escapar. Per a les properes edicions necessitem més bloggers, més “hashtags”, més crítics gastronòmics. Qui sap, potser un dia un periodista estranger escriurà una crònica a sobre de les tovalles del restaurant molinenc que aquest migdia ha visitat.
Jesús Cardona, Pastisseria Cardona
Ante todo, he de poner en consideración que no soy persona hecha a eso de las altas tecnologias de la información , hastags, Facebook, Twiter, Pinit , Pocket, etc. pero creo que aún me queda algo de
sentido común, y mi sentido común me indica de que por mucho que se publicite un evento en medias, no evitará el mediocre nivel gastronómico de los platos y postres presentados en la IX Jornades Gastonòmiques. Quizás un adivino, en somnis de la nit, pueda leer una crònica de les Jornades Gastronòmiques para el 2014 en la web d’un diari anglès, i que para el próximo año se pueda hablar de un gran èxit organitzatiu, del nivell culinari català, i proposi als lectors visitar aquesta vila de
Molins de Rei situada a 10 km de la capital del país, Barcelona.
En les Jornades d’enguany ha habido una nula participación de los paradistas del Mercat Municipal, En años anteriores se presentaba David y El Pont, y dudo mucho que llegasen a amortizar costes. Este año ha habido nuevos en restauració, dos en pasteleria (comerç alimentari especialitzat). Si no fos por los dineros que destina el Ayuntamiento, no s’hauria arribat a la novena edició. Los directivos de los hotels de la vila no son tontos y si hubiesen visto algo interesante en eso, seguro se hubiesen apuntado a les Jornades.
Primero de todo, deberia hacerse un análisis del qué tipo de personas asisten a estos eventos,
y si luego esto repercute o no en mejoras de la clientela, En Molins de Rei hay una verdadera marabunda de gorreros en los sorteos de los jueves i viernes en la RMdR que no visitarán jamás el comercio en cuestión. Es una lástima si hi porten els seus cuiners, després no aumenten els seus clients als restaurants i comerços.
En segundo lugar, y antes de portar restauradors d’arreu del país, deberiamos analizar si la Sala Punt Comerç es la más adecuada para estos eventos o seria mejor trasladar todo el material al bar de la Federació , y situar Molins de Rei al mapa. El Mercat, els restaurants i els comerços molinencs, excepto los nuevos, estan ya muy escarmentados en eso de continuar participant, y los de les caves i les
bodegues, dudo mucho que amorticen costos.
En tercer lugar, no entiendo eso de l’experiència organitzadora d’Expogestió, ya que en el evento , s.e.u.o. no han tenido nada que ver según indica el programa, y teniendo en cuenta la constante desinformación de esta empresa a la hora de dar precios de la Fira, y que son un clásico en ocultismo municipal dudo mucho en ser propuesta.
En cuarto lugar, sin duda, per a les properes edicions necessitem més bloggers, més “hashtags”, més crítics gastronòmics, y más rigor en las noticias en base a la verdad, ya que si seguimos así, con la baja relación calidad / precio de nuestros restaurantes, será dificil que un dia un periodista estranger, aún en sueños, escriurà una crònica en les tovalles de un restaurant molinenc.