CE Molins de Rei 61-57 CB Corbera. Als de Juan Couto els va costar entrar al partit i acaben aconseguint la victòria gràcies a un gran final de matx.
Al masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei li va costar molt arrencar. Tot i que el primer parcial anotador no va ser tan advers com la jornada passada, el Molins va haver de tornar a remuntar i esperar a les acaballes del partit per a firmar una nova victòria, en un altre final d’infart.
El Molins no finalitzava gairebé cap de les jugades d’atac i en les que aconseguia fer-ho, no s’acabava d’encertar. A més, hi havia pèrdues de pilota importants en l’inici d’atac local que es traduïen en punts visitants. Al Molins li faltava tensió, prova d’això van ser els tres taps consecutius que van rebre els jugadors molinencs. Tot i el fluix inici dels de Juan Couto, el marcador encara seguia ajustat al final del primer temps 11-13.
En aquest segon temps el Corbera augmentava distàncies fins a +12 i el CE Molins tornava a ser conscient de què hauria de treballar molt per capgirar el marcador. Tot i els símptomes de millora que presentaven els locals, el Corbera no donava treva. S’acabaria el quart amb un 29-40 a l’electrònic i molts dubtes per als molinencs.
Al tercer període es va veure el punt d’inflexió. Si bé al principi del temps els locals no trobaven solucions en atac, al llarg dels deu minuts el CE Molins va anar agafant identitat però el joc interior dels molinencs topava amb una bona defensa del Corbera i en l’exterior no hi havia fortuna. Això sí, els de Juan Couto no deixaven d’intentar-ho. Encara que no sortissin les coses, hi confiaven –fins i tot quan la diferència arribava a 12 punts–, i això va acabar essent la clau del partit. Abans d’acabar el període, aconseguien retallar l’avantatge del Corbera, millorava substancialment la seva imatge i omplia d’esperança el Poliesportiu. 40-49 i deu minuts llargs per endavant.
Aquest últim temps va ser per recordar. El Molins volia demostrar que s’havia posat les piles i va sortir ben convençut de què s’enduria el partit. Aviat arribaria l’empat amb la consegüent eufòria d’un Poliesportiu que estava vivint una gran remuntada. Mentre el Molins es creixia, el Corbera –que no havia estat capaç de matar el partit quan tocava– s’empetitia. Tres triples, un de Jordi de Ugarte, un altre de Sergi Bosch i un de Jesús Oropesa eren la recompensa a la fe que havien tingut els jugadors. Els minuts finals serien d’infart. I va ser precisament en aquests instants que els de Juan Couto es van mostrar més seriosos. Un triple de Alfaro feia acabar d’embogir al públic assistent. Al final, 61-57 i segona victòria consecutiva dels molinencs.
