CE Molins de Rei 9-1 Sitges. Els molinencs consoliden el liderat de Segona Catalana abusant del tercer classificat en un dels millors partits de la temporada. Inclou entrevistes a l’entrenador, Òscar Macià, i al capità, Xavier Valiente.
En una lluita a llarg termini per tornar a ser allò que va ser als anys 80, la secció d’hoquei del Club Esportiu Molins de Rei va fer un pas de gegant per aconseguir el més que buscat ascens a Primera Catalana. Els entrenats per Òscar Macià, qui va agafar les regnes de l’equip a principis de temporada, van dominar clarament al tercer classificat, el Sitges, superant-lo per 9 gols a 1. D’aquesta manera el Molins consolida un liderat aconseguit a base d’esforç i dóna un cop de puny sobre la taula amb un resultat autoritari, tot just quan s’encara la recta final del curs i encara hi han duels directes entre els primers classificats.
El partit va començar amb el típic tanteig entre els dos equips calculant les forces del rival. L’últim precedent, en el partit d’anada, era un 3 a 3 en un matx calent. D’aquí que els conjunts no volien prendre riscos. El Molins intentava deixar pocs espais en defensa, agrupant als seus jugadors de forma ordenada. Quan el Sitges, que va anar de més a menys, trobava forats, va aparèixer Pau Solé, immens a la porteria durant tot el partit. Una targeta blava li donava superioritat als visitants i van ser els primers i últims instants on els sitgetans van dominar. No ho van aprofitar per obrir el marcador.
Qui va obrir la llauna va ser Xavier Valiente aprofitant una pena màxima (1-0). A partir d’aquí el Molins va ser amo i senyor del partit, dominant tots els registres del joc. En una acció ràpida Guillem Angulo, autor de quatre gols en una actuació memorable, va fer el 2 a 0. A la contra, Marc Vives feia el 3 a 0 amb una galopada que va mostrar velocitat i tècnica a part iguals. Van haver-hi alguns minuts on el Sitges va amagar amb reaccionar però no va ser res més que un miratge.
Mario Muñoz, amb la canya sempre posada, agressiu en cada acció contagiant als seus companys, va signar el 4 a 0. Angulo, molt murri, va aconseguir el 5 a 0 abans d’arribar al descans. El Molins era un equip coral, on cada jugador brillava amb llum pròpia i el col·lectiu enlluernava les graderies del Poliesportiu Municipal, on més d’un no s’ho acabava de creure. I és que el partit, teòricament molt complicat, estava gairebé resolt a la mitja part.
A l’inici de la segona meitat és va veure un Molins menys agosarat, intentant posar un tempo al partit força més lent. No interessava l’intercanvi de cops amb 5 a 0 a favor. Per la seva banda, el Sitges va sortir bolcant-se en atac per intentar reviure. Li va sortir malament i va acabar de morir a la contra. Aprofitant un 3 contra 1 en una transició ràpida i ben conduïda, Muñoz va empalar un xut per l’escaire per fer el 6 a 0. El Molins s’ho passava pipa a la pista. El rival era poc més que una joguina. El 7 a 0 va arribar gràcies a un penal transformat per Valiente.
Amb tot decidit hi havia un home que volia tancar una actuació per treure’s el barret. Angulo, jove perla molinenca que és present i futur de l’entitat, va fer el 8 a 0 demostrant la seva potència física aguantant amb força la càrrega rival. El 9 a 0 també va ser obra seva, en aquesta ocasió fent gala d’intel·ligència dins l’àrea rival. Quatre gols pel número tres del Molins, qui de ben segur recordarà el partit.
El Sitges es va acomiadar del Poli amb el gol de l’honor, que no va ser ni tan sols celebrat. El resultat final, 9 a 1, mostra un sever correctiu del líder sobre el tercer classificat, que queda molt tocat després d’aquesta jornada. Els dos primers aconseguiran l’ascens. Pas de gegant per pujar a Primera.
Xavier Valiente: “La clau ha estat la intensitat”
Òscar Macià: “Tenim un grup de gent molt bona i amb molta experiència”
