Josefina Pérez i Pere Garcia ensenyen totes les seves cartes en un acte previ a la celebració de les eleccions primàries per escollir el cap de llista d’Iniciativa. El procés de votacions finalitza dimecres a la tarda.
Una vintena de persones es van reunir el dilluns a la seu d’Iniciativa per Molins de Rei amb els dos candidats a comandar les llistes del partit a les properes eleccions municipals per conèixer de primera mà els seus projectes. De fet, va ser històric: el primer debat de candidatures que es feia al partit perquè en altres processos de primàries només es va presentar un únic candidat. En aquesta ocasió el procés de votació, que s’ha allargat durant dos dies, acabarà el dimecres a les sis de la tarda.
L’ocupació, el gran tema
Josefina Perez va centrar el debat sobre la lluita contra l’atur en dos pilars: incentivar el cooperativisme empresarial i apostar per la formació, tant en les persones de més de 45 anys com entre el jovent que no troba feina. Per la seva banda, Garcia va remarcar la necessitat de crear un “pla de xoc per les persones de més de 50 anys aturades de llarga durada” i establir vincles estratègics amb Sant Feliu de cara a fer més atractiu el polígon industrial del Pla.
Els plans d’ocupació municipals també van ser rebatuts pels dos candidats. “No són la solució per incentivar el treball”, afirmava Peréz, qui incidia en que “cal ajudar al comerç local, que genera llocs de treball”. Garcia defensa la necessitat de crear escoles taller i baixar els sous dels càrrecs municipals que precisament Ivan Arcas va pujar quan era alcalde. Tots dos candidats coincidien en assenyalar la “poca transparència” dels plans d’ocupació de l’equip de govern actual, comprometent-se a solucionar la situació.
Pel que fa al comerç local, ambdós van erigir-se com a grans defensors del consum de proximitat. Pere Garcia, a més, afegia que “cal tornar a ser el centre del comerç del Baix Llobregat” peatonalitzant al màxim el Centre Vila, generant més bosses d’aparcament i obrint els patis de les escoles per als infants perquè s’hi puguin desenvolupar activitats.
Plans per activar l’ecologisme
Pérez recordava que cal una vila “ambientalment més sostenible”. L’aspirant a candidata ecosocialista va centrar-se en dos temes a millorar: la gestió del cicle de l’aigua i la gestió de residus. Per la seva part, Garcia va destacar diferents propostes per treballar per l’autosuficiència del municipi: fer auditories energètiques de l’Ajuntament, elaborar una nova ordenança solar i millorar les portes d’accés a Collserola. D’altra banda també va subratllar que vol impulsar els vehicles elèctrics i establir punts de carrega públics a tot el poble per aquest tipus de vehicles, alhora que reclama la redacció d’un pla director de la bicicleta que permeti circular en dues rodes a tot el municipi de manera reglada.
Les polèmiques plaques solars també van aparèixer al debat. Pérez va criticar la sociovergència sense entendre perquè han esperat tota la legislatura per connectar-les. En canvi Garcia, que va admetre que les plaques es fan ombra entre elles, va sentenciar que cal seguir apostant per aquestes formes d’energia, instal·lant panells solars als terrats de les naus industrials del polígon El Pla.
L’estat del benestar, una aposta
Tots dos polítics van marcar perfil progressista fent una aferrissada defensa de l’Estat del Benestar i mostrant-se en contra de les retallades. Pere Garcia opta per crear un pla de rescat social que garanteixi sostre, energia i alimentació a tots els molinencs. “No podem contribuir a que hi hagi gent buscant als contenidors”, afegia.
En aquesta línia, Pérez va destacar que cal “lluitar contra la pobresa energètica” sense cap proposta en ferm. En polítiques d’educació, a més, Garcia va destacar la necessitat de garantir l’oferta de les escoles bressol i exigir a la Generalitat el pagament del finançament pertinent.
La mobilitat accessible, el tret definitori de Pere Garcia
Garcia va marcar perfil propi proposant vàries mesures de cara a l’arranjament de la via pública. Per una banda, millorar els passos sota la via del tren que va qualificar com a “insegurs i foscos”, però també peatonalitzar el Centre Vila i repensar l’avinguda València, fent que sigui “accessible per passejar-hi”. Una altra de les apostes de Garcia és la municipalització de serveis, creant una empresa pública que s’encarregui del dia a dia del municipi en temes com l’enllumenat, el clavegueram o la jardineria, en comptes de fer-ho a través d’empreses privades com actualment.
L’ecosocialista, que té un taller de reparació de cotxes al barri del Canal, va recordar la “manca d’incentius” que es donen als comerços dels barris perifèrics. Pérez va intervenir en aquest debat per explicar que els barris estan “totalment abandonats pel govern” i exposant que cal “connectar de nou amb les seves necessitats i saber què passa”.
Més participació, el reclam de la candidata
Josefina Pérez va marcar perfil propi amb la seva aposta per la regeneració democràtica al municipi. En primer lloc, creant un pla d’acció municipal participatiu, que hauria de generar mecanismes per escoltar la veu de la ciutadania. D’altra banda, va assegurar que, en comptes de fer audiències públiques dels pressupostos un cop s’han aprovat com fa el govern actual, s’haurien de fer trobades abans que es prenguin les decisions. A més, la candidata es va comprometre a sotmetre a votació popular tot aquell projecte municipal que el seu finançament es recolzi, en un 50% o més, en endeutament.
A part de donar veu als ciutadans amb consultes populars, Pérez també vol fer canvis en el panorama comunicatiu molinenc per aconseguir “més pluralitat”. Si ella fos escollida com alcaldessa, tots els mitjans públics de l’Ajuntament serien gestionats des d’un òrgan que estaria integrat per experts en comunicació, membres de moviments socials i partits polítics.
Sembrar per confluir
Una de les intervencions del públic va deixar clar als assistents que aquests quatre anys que els esperen han de ser un moment per sembrar simpaties de cara a crear un front unitari d’esquerres. “No descartem cap possibilitat de suma ni projecte comú” afirmava Josefina Pérez. “Sinó, estem perduts”, afegia. Garcia també es va comprometre a “seguir amb la confluència fins a últim moment” tot i que va voler deixar clar que no està d’acord en barrejar les sigles del partit, al·legant que “tenim trajectòria i un projecte polític que segueix viu”.
Parlant d’aliances o coalicions electorals, els dos candidats van mostrar la seva simpatia cap el Moviment d’Esquerres (MES), el partit nascut com una escissió del PSC en clau sobiranista, comandat per Manel Monllaó a Molins de Rei. De fet, el mateix Monllaó es va deixar veure en primera fila a l”acte de presentació de la candidatura dels ecosocialistes.
A la espera de la fumata blanca del miércoles día 18 y visto lo visto, podemos vaticinar de que los electores en estas primarias en ICV lo tendrán difícil con estos candidatos, especialmente por la pobreza y “ambigüedad” de sus programas y en algún caso con un claro y “trasnochado” comunismo, como en eso de : soñar con una autosuficiència energética del municipo, un comerç local consum de proximitat, soñar con un centre de comerç del Baix Llobregat, soñar en instal·lar panels solars al Pla, soñar en municipalització dels serveis : enllumenta, clavergeuram , jardineria, etc
Y del otro lado : ajudar al comerç local que genera llocs de treball, pla d’acció municipal participatiu, soñar en un organ integral d’experts en communicació local como el actual, etc .
Por mucho que nos llenemos la boca con eso de “Pla de xoc” , los planes de empleo dependen
del SOC de la Generalitat y no de los ayuntamientos, A pesar de los Planes de Ocupación que hemos visto hasta ahora de la Diputación , en el que el Ayuntamiento se ha limitado a actuar de simple intermediario, con actividades de empleo-caridad de : agents cívics aburridos por las calles, paletas
colocadors de petxines en las aceras, peones forestals de manos cruzadas, etc, que no enriquecen en nada al indivíduo. La caridad que la haga la Iglesia, Si un ayuntamiento tiene trabajo que dar, que se haga codo a codo con los empleados municipales y no en comederos aparte. Ejemplos los tenemos en las aquilosadas estructuras municipales con funcionarios y empleados públicos sin trabajo, que habiéndose reducido un 2.000 % la actividad económica del Ayuntamiento, siguen aún apoltronados en sus sillones.
No veo a que ningún candidato hable del valor cadastral de los pisos en Molins de Rei , ni responde a lo que nos preguntamos todos los ciudadanos, de que : ¿Si en la actualidad el Valor Cadastral de un piso es la 1/2 del que se fijó en el 2006, como és que el Ayuntamiento por el IBI 2015 sigue ingresando lo mismo que ingresaba en el 2006 ? . Aquí hay gato encerrado, En todos estos 4 años ICV, ni nadie de la oposición, han tenido suficiente valentía para plantearlo, ni personal de talla en su filas para abordarlo, y se han limitado a la sopa boba de cobrar los 380 € ( 63.000 Ptas) por pleno y barba, y a dormir en la paja. Los actuales ediles, unos y otros, apalancados en sus sueldos y en sus poltronas, les impide ver la realidad de las cosas y de la vida, y no han tenido la valentía como en Rubí, viendo la crisis económica, han bajado en un 12 % el IBI 2015 . De nada nos ha servido que el Sr. Zaragoza(PSC) tenga su plaza fija en aquel municipio……