El Molins de Rei que vull

La ciutat crea les condicions de vida de la gent. Els plans d’urbanisme, els carrers, els parcs, però també el transport públic, l’enllumenat públic o el sistema de subministrament d’aigua determinen en quines condicions vivim. Ens hem de preguntar, llavors, quin model de vila i per tant, de vida, volem.

Hi ha dos models clàssics de ciutat en disputa: la ciutat dormitori, mera reproductora de la força de treball, on les persones només hi van a passar la nit, i la ciutat inclusiva, viva, associativa i amb identitat pròpia. Molins de Rei ha estat tradicionalment en el segon model, amb un teixit associatiu i social molt fort que dóna vida tant als seus habitants com a la pròpia vila. Aquest model està actualment en perill. La creació del barri de Les Guardioles és un exemple més d’aquesta voluntat per fer de Molins una vila dormitori i no una vila amb vida pròpia.

Em presento com a cap de llista de Molins Camina per defensar el Dret a la Ciutat. Un dret que s’està negant amb les retallades i el nou model neoliberal de producció així com d’urbanisme. Amb una defensa de les zones verdes, que facin de pulmó de la nostra vila, i amb una defensa dels espais comuns on tothom es pugui trobar, intercanviar idees i projectes, uns espais comuns que alimentin l’augment de la potencialitat col·lectiva. Amb això està inclòs un model de vila que no es faci per als especuladors i grans capitals, sinó per al comerç i per a la petita i mitjana empresa, alimentant d’aquesta forma un model de comerç de proximitat.

Vull una vila inclusiva i viva, això significa també una vila participativa en la qual les decisions importants les prenguin les veïnes i els veïns, una vila que aposti pels mecanismes democràtics per sobre dels acords de despatxos (com poden ser els casos de la biblioteca del Molí i del Pati del Palau).

Vull una vila que defensi els seus barris i els seus espais comuns. A mode d’exemple, ara mateix la zona del Canal on jo visc sembla oblidada i deixada, només hem de veure la diferència al carrer Pi i Margall d’una banda a una altra de la carretera.

Vull una vila que aposti per l’ètica i la bona praxis política, que escapi a les pràctiques corruptes i d’abusos salarials públics, amb un compromís ètic i democràtic fort. Una vila que integri totes les demandes, una vila de la que puguem gaudir totes i tots en igualtat de condicions.

Vull una vila que lluiti per un model d’economia social i sostenible, re-municipalitzant els serveis que han anat privatitzant i externalitzant . El Tribunal de Comptes, en el seu informe de 2011, ja va advertir que les privatitzacions i externalitzacions suposaven un sobrecost per al erari públic.

Vull una vila inclusiva amb la gent més vulnerable mitjançant l’augment en despesa social. Una vila per a la gent gran, eliminant barreres arquitectòniques. Una vila per a les dones, que fomenti la conciliació personal i laboral, que respecti els seus drets i la situï en condicions de plena igualtat. Una vila per als nens, que els eduqui en valors socials i de defensa dels animals i el medi ambient. Vull una vila, en definitiva, on la ciutadania estigui en el centre del protagonisme i la política local estigui feta per i amb els i les vilatans/es.

Tot això es pot aconseguir donant suport a Molins Camina. Per això animo a tota la gent que estigui empadronada a Molins de Rei a que vagi a votar el proper dissabte dia 7 de març en el procés de primàries. La vila que volem comença decidint quin Molins Camina desitgem.

Ana Aroca és candidata a liderar la llista de Molins Camina a les eleccions primàries obertes a la ciutadania