UE Torrelles 0-0 Molins de Rei CF. El Molins resisteix més de 30 minuts amb 10 homes per aconseguir un valuós empat al camp del líder, el Torrelles. El matx va ser travat i sense ocasions. L’espectacle, a la graderia.

En un partit lleig, el Molins de Rei Club de Futbol va aconseguir un punt al camp del líder, la Unió Esportiva Torrelles, després de veure com es quedava amb un home menys a principis de la segona part. Empat valuós i meritori donades les circumstàncies però també molt car: el capità molinenc Andreu Margarit es va lesionar el canell i podria perdre’s el que falta de temporada.
L’espectacle va estar a les grades, on dues aficions entregades també van competir a crits i càntics d’ànim per als seus jugadors. Molt remarcable el desplaçament de desenes de molinencs a Torrelles i també molt digna l’afició local, que amb l’equip líder no es va quedar a casa malgrat el fred i la pluja. Els jugadors, tot i l’ambient, no van correspondre sobre el terreny de joc. Es va veure molta intensitat, molts nervis, fins i tot emoció, però molt poques ocasions de gol. Costava veure tres passades consecutives.
Tots dos conjunts es van respectar, fins i tot massa, de principi a fi. Va ser el Torrelles qui va tenir la iniciativa durant els primers minuts, però el seu domini només era territorial i el perill va arribar a pilota aturada. Ferran de Palol, que va tornar a estar immens a la porteria, va solucionar més d’un ensurt en aquests tipus d’accions. El jove Iván Sedano va ser titular per part del Molins en un partit de màxima exigència i el centrecampista del planter va rendir a un bon nivell. De fet, tot l’equip va estar bé. Solidaris en defensa, treballadors en la fase menys agraïda del joc. No van arribar, però, pilotes als homes d’atac, que no recordaran la humida tarda de dissabte com la més divertida de les seves carreres futbolístiques.
Tampoc va demostrar idees en atac el Torrelles. Els de Pedro Milla van guanyar al Josep Raich a la primera volta gràcies a les segones jugades i va semblar que buscaven el mateix guió de partit com a locals. Potser se li podia exigir una mica més al líder, que fins que no es va veure amb superioritat numèrica va estar més preocupat de no perdre que de guanyar. Amb poques ocasions i molta feina fosca es va arribar a la mitja part.

La pluja va aparèixer deixant el terreny de joc molt ràpid per a l’inici la segona part, on es preveien emocions més fortes que no van arribar finalment. Els minuts passaven amb un futbol travat, ple d’interrupcions, on els artistes dels dos conjunts es diluïen davant el treball defensiu. Al 57 va arribar una acció decisiva: Quim Oyón rebia la segona targeta groga i era expulsat. El mig centre del Molins va arriscar massa llançant-se a terra en una entrada al centre del camp, encara molt lluny de la porteria.

Amb 10 el Molins es va posar la granota de treball. Gosa i Chufo van entrar per aportar la seva feina en la pressió i homes com Carles Capella, tècnic i decisiu en atac, no van tenir cap problema en baixar a la defensa i desgastar-se fins a l’extenuació. L’equip ho necessitava. El lideratge també es demostra quan pinten bastos i lluir-se és el menys important. Al davant hi havia Àlex Agudo que, sol com una illa, va seguir barallant-se amb la defensa.
El Torrelles no va tenir idees per trencar la muralla molinenca, que va mostrar-se ferma com el formigó armat. El perill només va arribar a pilota aturada i quan faltaven 10 minuts una rematada en aquests tipus d’accions obligava a De Palol a fer una gran estirada. El rebot s’estavellava amb el pal dret. Va tenir sort el Molins en aquesta acció, també se la va merèixer durant els 90 minuts. Abans del final arribava la lesió d’Andreu Margarit. El mateix capità ha confirmat a Viu Molins de Rei que té molt malmès el canell víctima d’una luxació i, possiblement, haurà de ser operat. Si és així, aquí s’ha acabat la temporada per a Margarit. Una baixa sensible pel que aporta dins i fora del camp. Estava absolutament infranquejable a l’eix de la defensa fent un curs brillant.
El jove Xavier López assenyalava el final del partit i els molinencs ho celebraven com si fos una victòria. Punt d’or al camp de líder donades les circumstàncies adverses. El Torrelles tampoc va acabar trist perquè seguia primer a la classificació a l’espera del que passi entre Atlètic Incresa i Vallirana. Una victòria visitant al Ricard Ginebreda deixaria un empat a punts en el liderat. Si la Incresa no ho impedeix, el Molins quedaria tercer en discòrdia.