A la nostra Molins de Rei, des del 2009, Moix està gestionant amb arranjament de pròrroga forçosa el servei municipal de jardineria. A mitjans de 2014, el govern municipal va iniciar la tramitació d’un plec de prescripcions i d’un nou contracte per solucionar aquesta situació. Finalment durant el mes de desembre del 2015, el concurs es declara desert i cal convocar-ne un de nou. Aprofitarem aquesta excusa per analitzar per què es privatitzen els serveis, donat que ens sembla una discussió política de primer ordre malgrat que alguns pretenen reduir-la a una simple discussió de l’àmbit de la gestió.
Per analitzar políticament l’objectiu de privatitzar la gestió d’aquest servei, hem de saber que la tramitació administrativa d’aquesta privatització la regeixen dos documents. El primer, el plec de prescripcions, que és el document que explícita les condicions tècniques i administratives de les tasques a realitzar. En aquest cas: quines espais cal cuidar, amb quins productes i amb quina freqüència, quantes persones hi han de treballar i amb quins currículums, quina maquinaria s’ha de tenir. El segon, és pròpiament el concurs, una mena d’examen per entendre’ns, on la nota màxim a assolir és de 100 punts. Els 100 punts es repartien en dues parts: criteris objectius 70 punts (formula matemàtica en funció de la oferta econòmica presentada) i , criteris subjectius 30 punts. D’aquesta segona part se’n sol dir informalment millores, perquès les empreses solen ofertar aspectes per millorar el servei.
Del total d’aquests 30 punts de la part subjectiva, 18 són demandes concretes, amb un cost econòmic concret que assumirà el contractista a cost 0 per l’Ajuntament: personal de reforç sobre els mínims exigits en el plec, 8 punts; increment de vehicles i equips de treball sobre els mínims exigits en el plec, 3 punts; eines i maquinaria, increment sobre el descrit en el plec, 2 punts; inclusió de tercera podathor, trituradora de branques, increment sobre el mínim, 4 punts; muntatge i desmuntatge del parc de Nadal a la plaça de la Vila, 1 punt. Per tant, es demana al contractista que posi recursos humans i materials gratuïts per l’ajuntament a disposició del servei.
Per tant del total de 100 , 88 punts consisteixen en rebaixar el cost del servei i 18 dels quals en esperar que els contractistes posin recursos propis de manera gratuïta, fet que intuïm encaixa amb la teoria neoliberal que els serveis han de tenir el menor cost possible, però inevitablement també d’una reducció de la qualitat. Però anem més enllà, això també suposa:
- Saber que tens persones treballant al servei pels quals no pagues, el cost del qual l’assumirà integrament el contractista i per tant haurà de precaritzar llocs de treball, i que el cost l’intentarà recuperar d’una altra manera
- Saber que necessites tres podadores, però pagar-ne només dues, que el cost repercuteixi sobre el contractista i que l’intentarà recuperar per alguna altra banda
- Saber que inevitablement la qualitat del servei se’n ressentirà, perquè el contractista ampliarà la necessitat de buscar fonts de benefici a l’obligar-lo a sostenir un major cost a càrrec exclusiu seu
I per tant, suposa saber que dimensiones un servei per uns determinats recursos humans i materials, però que no els pagues tots. Suposa promoure la precarització de llocs de treball i la normalització de relacions econòmiques anòmales entre contractista i administració, perquè pagar menys del que saps que val una feina implica o bé acceptar la picaresca i saber que el contractista t’ho recuperarà per una altra banda o bé que no executarà la totalitat del que contractat o bé totes dues coses.
Pagar 60 per una cosa que saps que val 100 tot i que permet fer notes de premsa explicant què estalvies en el cost dels serveis, és fer-se trampes al solitari i promoure problemes, com els que han impedit poder contractar el servei de jardineria tal i com correspon els darrers 6 anys. I ja va sent hora que posem fil a l’agulla.
Ens sembla, a més, que en les condicions de crisi econòmica que estem vivint, les administracions públiques tenen la innegable obligació de promoure la recuperació a través de la creació de llocs de treball digne, i posar les condicions perquè les empreses cobrin ni més ni menys que un preu digne pels treballs executats. La promoció de contractes com aquests, promouen precisament el contrari de tot això.
La nostra proposta passa, un cop més, passa per re-municipalitzar el servei: contractar les persones adscrites al servei que fins a dia d’avui hi ha treballat i comprar la maquinaria a través d’inversió pressupostària (si no pot ser tota, treure un contracte de lloguer de la maquinaria que no es pugui comprar) i que la direcció tècnica del mateix es faci des dels serveis municipals. Caldrà fer òbviament els preceptius informes tècnics i econòmics per tal de justificar que aquesta municipalització es fa pel bé comú i és econòmicament més sostenible: els serveis gestionats directament, adaptats a escala, són més rendibles a mitjà termini, promouen la creació de llocs de treball de qualitat i de llarga duració i enforteixen l’administració local i per tant el municipi.
Incansables esos del la CUP-Molins que desde la cómoda oposición quieren hacer una municipalización mahoista de todo lo que huela a municipal, el agua, la jardineria, la biomasa, los paneles solares, etc etc. aún viendo que , como en este caso de jardinería , nadie quiere hacerlo, ya que durante el mes de desembre del 2015, el concurs es declara desert i cal convocar-ne un de nou. , ¿Per què es privatitzen els serveis? : pues, para dar un mejor servicio a menor coste, con un estricto cumplimiento al plec de prescripcions, que és el document que explícita les condicions tècniques i administratives de les tasques a realitzar (quins espais cal cuidar, amb quins productes i amb quina freqüència, quantes persones hi han de treballar i amb quins currículums, quina maquinaria s’ha de tenir, etc). Las relaciones laborales en el interior de las empresas, no es, ni tiene que ser misión , ni responsabilidad de los ayuntamientos , sino de los sindicatos de los trabajadores, y no hay que presuponer que el empresario de la contrata , tendrá a persones treballant al servei pels quals no pague, que hi haurà de precaritzar llocs de treball, o que intentara recuperar beneficios d’una altra manera, ni presuponer que si necessités tres podadores, pagar-ne només dues, o suponer de que inevitablement la qualitat del servei se’n ressentirà, perquè el contractista ampliarà la necessitat de buscar fonts de benefici, ¿y quien és el empreario que no busque su mayor beneficio?, El empresario, al buscar su máximo beneficio, indirectamente, busca también el beneficio de sus trabajadores , Es demasiada la suposición , de suponer de que el Ayuntamiento, suposa saber que dimensiones un servei per uns determinats recursos humans i materials, però que no els pensa pagar, ni que aixo suposa promoure la precarització de llocs de treball i la normalització de relacions econòmiques anòmales entre contractista i administració, Si en el pliego se paga menys del que saps que val una feina no implica acceptar la
picaresca i saber que el contractista t’ho recuperarà per una altra banda o bé que no executarà la totalitat del que contractat o bé totes dues coses, significa simplemente que nadie picará el anzuelo y que el concuso se declarará “desierto”. Ningún empresario acepta cobrar 60 per una cosa que saps que val 100
La creació de llocs de treball correspon al empesari i si aquest treball es digne o no correspon als sindicats i no al Ajuntament, L´Ajuntament no te que posar les condicions internes de les empreses, ni entrar en el bebefici ni en la rentabilitat i métodes de treball, perquè les empreses cobrin un preu digne
pels treballs executats, ni un benefici digne, ¿ En qué es medeix la “dignitat” del beneifici industrial digne?
Estem totament en desacord amb la proposta de la CUP-Molins que, un cop més, passa per volguer re-municipalitzar de forma mahoista , tots els serveis municiapls : a) Descontractar al personal de les empreses privades que presten el servei i contractar-los de nou com a funcionaris municipals a aquestes persones adscrites al servei que fins a dia d’avui hi ha treballat , b) Comprar la maquinaria a través d’inversió pressupostària , c) Que la direcció tècnica del servei es faci des dels serveis municipals,amb mes funcionaris. d) Contractar com a funcionaris o com càrrecs de confiança a especialistes botanics, enginyers agrónems i bioquimics per la lluita contra les plagues, etc , etc ,
Y después de tirar la piedra amagar como siempre la mano, con eso de que los de la CUP-Molins no están seguros de lo expuesto en la parrafada anterior y que : Caldrà fer, òbviament, els preceptius informes tècnics i econòmics per tal de justificar que aquesta municipalització es fa pel bé comú i és econòmicament més sostenible i que demostri que els serveis gestionats directament, adaptats a escala, són més rendibles a mitjà termini, promouen la creació de llocs de treball de qualitat i de llarga duració i enforteixen l’administració local i per tant el municipi. ¿Como se demuestra todo eso, o solo és la pura palabreria cansina de siempre?
Benvolgut Closa, només dos comentaris
1. Em sembla que a vegades el seu afany de ser el primer a comentar els articles, actitud absolutament lloable i remarcable, l’obliga a llegir massa ràpid o en diagonal. Repassi l’article, perquè enlloc dic que jo pensi que l’empresa deixarà de pagar els seus treballadors. El que estic dient és que l’Ajuntament pagarà 8 sous, i tindrà en ocasions més persones treballant, i per tant és l’Ajuntament qui no pagarà per la totalitat de les persones que tindrà treballant, i això obligarà l’empresa a precaritzar el seus llocs de treball.
2. Vosté insisteix en la idea d’altres vegades: l’Ajuntament no és responsable de la precarització de llocs de treballs dels seus contractistes. Hi estic profundament en contra d’aquesta idea: en contractes amb prestació de personal, com ho és en bona part aquest, tenir 9 o 10 treballadors, i pagar per 8 és precaritzar. O pitjor, privatitzar un servei per obligar a l’altre a precaritzar.
Aqui és precisament on subjau una de les idees polítiques més interessants: els serveis, com un mer exercici de gestió on estalviar diners o bé els serveis com una excusa per crear llocs de treball de qualitat i estables. Jo tinc clar quin Ajuntament (i quines administracions públiques) vull.
Salutacions,
Benvolgut Sr. Josep Raventós (Regidor de la CUP-Molins),
Sempre em pregunto : Hi ha vida a Molins?, Hi ha quelcom que llegeixi Viu Molins?, sembla que sí, Gràcies per la molèstia de llegir la meva opinió sobre el seu article, i per els seus comentaris
1. Sincerament, no tinc cap afany de ser el primer a comentar articles de Viu Molins , aprofito quan tinc un moment lliure i ho faig per no oblidar-me de fer-ho. Li agraeixo
que ho consideri , la meva, una actitud absolutament lloable i remarcable, Certament , moltes vegades, la poca profunditat del article m’obliga a llegir-los massa ràpid , en diagonal o en octogonal… .
Te tota la raó, enlloc diu , en forma clara, que vostè pensi que l’empresa de jardineria subcontractada per l’Ajuntament deixaría de pagar els seus treballadors, peró dona entendre que no els hi pagaran de cap de les manere, les hores extres, ni primes pels resultats del projecte, ni res de res.
De cap manera pot assegurar lo que està dient, de que l’Ajuntament pagarà sols 8 sous, i si tindrà o no, en ocasions, més persones treballant, i si l’empresari invertirà en nova maquinaria super eficient , ni si l’Ajuntament pagarà o no per la totalitat de les persones que tindràn de treballar o ho ferá per l’efectivitat i per la bona productivitat de l’empresa de jardineria, En cap moment pot suposar de que això que diu, obligarà l’empresa a precaritzar el seus llocs de treball.
2. Maleuradament , insisteixo en la idea d’altres vegades, de que l’Ajuntament no te assumir , ni és responsable de la precarització de llocs de treballs dels seus contractistes
de jardineria, de l’aigua, o de l’enllumenat , etc. ni de la precaritazió dels treballadors d’Endesa , que s.e.u.o , és el contractista principal del subministrament electric, ni dels treballadors que fan lesfotocopies municipals de “Caram quin Disseny”….
Lamento que estigui profundament en contra d’aquesta idea meva. No importa si en contractes amb prestació de personal, com ho és en bona part aquest de jardineria , el tenir 9 o 10 treballadors, i pagar-ne sols 8, és pot considerar precaritzar, Els
treballadors poden estar equipats amb una bona maquinaria i de una bona Direcció Tècnica i fer el mateix treball en menys temps. No te sentit aixo que diu, que privatitzar un servei obliga a l’empresa privada a precaritzar.
L’idea comunista (mahoista) de vosté , de la CUP i de Podemos-Camina, de munipatitzar els treballs municipals, com el mateix comunisme, no dona resultats, i actualment no son polítiques interessants, donat el baix rendiment i baixa productivitat dels funcionaris municipals a España , Els serveis municipals tenen de esser
subcontractats tots , amb una bona gestió i amb el propòsit constant d’estalviar diners dels nostres impostos i no solsament per volgué crear llocs de treball vitalicis de funcionaris i de bona qualitat i estables respecte a als treballadors de la privada. Jo, que pago religiosament els impostos municipals, vull un bon coeficient de productivitat a l’Ajuntament, que hores d’ara CIU ( JR. Casals) + PSC ( X. Paz) encara no saben lo que és, i tinc molt clar quin Ajuntament vull.
Dos aclariments finals
1. Jo sóc responsable del que escric, no del que vosté entengui. Ni afirmo ni insinuo que el contractista no pagui els seus treballadors. Si això es produís,ho denunciariem.
2. Afirmo que l’Ajuntament pagaria 8 sous i puntualment tindrià més persones treballant al servei, perquè aixi queda recollit al concurs. Això no passarà perquè aquest concurs s’ha declarat desert. Si en els nous plecs pel nou concurs, s’empren la mateixa linia també ho denunciarem.
salutacions,
1. Sembla que no vulgui entendre, qué importa , potser es adiví añl afirmar que farrá o deixará de fer internament a la seva empresa o a la seva comptabilitat el contractista, i si precaritzará o no als seus treballadors, i si voldrá recuperar-ho o no ? , quan vosté diu : Saber que tens persones treballant al servei pels quals no pagues, el cost del qual l’assumirà integrament el contractista i per tant haurà de precaritzar llocs de treball, i que el cost l’intentarà recuperar d’una altra manera
2. ¿ I per qué la CUP no ho han denunciat a l’actual concurs? , ¿ Massa feina? ,
Los plenos municipales en Molins de Rei, no valen lo que nos cuestan , Recordemos que , sin apenas mover un dedo, los politicos locales se ensacan, por el simple hecho de asistir, calentitos, a un pleno, cada regidor, de los 21 que tenemos, cobra por el morro, 380 € (63.000 Ptas) , y que cada pleno municipal nos cuesta : 21 x 380 = 8.000 € (1.328.000 ptas) / Pleno , y que todo el tinglado político
en Molins de Rei, entre sueldos del alcalde, regidores a dedicación completa, cargos de confianza , , regidores de la oposición, etc. se nos llevan 874.114,64 € /año (145 milions Ptas ) de nuestro Pressupost Municipal , dineros que los sacan directamente del IBI que a pesar de la bajada reconocida por el mismísimo Montoro (PP) de valor de los pisos, no quieren rebajarlo de ninguna manera , eso del IBI, Sólo lo reivindican los de Podemos-Camina.
Sr. Raventós, Sobre lo dicho de las municipalizaciones, para muestra un botón, de la problematica constante de los funcionarios y trabajadores publicos en nuestro actual Ayuntamiento , que no todo el monte es orégano, con los problemas que dan amb denunciar les polítiques de personal de l’actual equip de Govern per les mostres d’autoritarisme, la falta de transparència, improvisació i clientelisme que està demostrant, posant en evidència un sorprenent desconeixement del potencial humà que té a la seva plantilla que porta 5 anys de retallades salarials, de pèrdua de drets laborals i socials, que els treballadors municipals estan cansats de patir les conseqüències de les decisions arbitràries i injustes de l’Ajuntament , i l’incompliment per part del Govern municipal de l’acord signat amb els sindicats que plantejava la recuperació salarial a partir de la recuperació econòmica, que les vacants de llocs base dels grups E i C no es cobreixen, la qual cosa provoca la contractació d’empreses externes per realitzar obres i
serveis i la utilització de plans d’ocupació per ocupar places estructurals vacants, que a els Plans d’ocupació no s’aplica el conveni municipal, fomentant la precarietat laboral i doble escala salarial, (com per exemple, l’últim pla d’ocupació per majors de 45 anys de 7 auxiliars administratives amb un salari brut mensual de 991’67 €) , que per a cobrir les suplències i vacants en la plantilla, l’actual equip de govern CIU ( JR Casals) + PSOE ( X. Paz) està suprimint els processos selectius ordinaris que garanteixen la transparència, equitat i publicitat per la contractació, amb :
a) Les assignacions de funcions a dit
b) Les productivitats per “decretazo” d’Alcaldia
c) Les càrregues excessives de feina que es tradueixen en un escandalós nombre d’hores extres, cuando las “horas extras” en la privada están prohibidas y ya se han suprimido
d) La falta d’una formació equitativa per tota la plantilla
e) El fomentar la formació de comandaments per interès polític i no per necessitats reals dels treballadors.
f) La falta de convocatòria de promocions internes de los funcionarios
g) Que l’ocupació pública sigui de qualitat, d’acord amb la llei amb transparència, equitat i publicitat per eradicar amiguismes i clientelismes polítics.
Todos esos lios y “poblemas” no ocurren en la empresa privada
Si el objetivo de un “bon govern” es el de “de millorar la gestió econòmica i millorar l’àmbit de la contractació de totes les àrees municipals“ , la solución está en la subcontratación a la empresa privada, Recordemos que : excepto algunos
privilegiados funcionarios, La empresa privada lo somos todos.