Des de CGT ja fa temps que venim dient: la utilització partidista per part del govern municipal dels plans d’ocupació, està fomentant la precarietat i el clientelisme polític, alhora que s’està substituint la creació d’ocupació pública de qualitat al no cobrir-se ni vacants, ni substitucions en la plantilla municipal. L’arrogància i la prepotència que està demostrant el govern socioconvergent en relació a aquest i d’altres temes laborals que afecten tota la plantilla, tant cap a l’oposició com cap a la representació sindical municipal, només tenen un nom: despotisme “democràtic”.
Els plans d’ocupació municipal tenen com a objectiu principal la contractació laboral amb caràcter interí, de persones en atur per a la realització d’accions d’interès general, social i econòmic a nivell local. De plans d’ocupació promoguts per l’Ajuntament de Molins de Rei hi ha hagut uns quants, en els últims anys. La majoria finançats, donat les limitacions pressupostàries de les administracions locals, per altres institucions com L’Àrea Metropolitana o la Diputació. Altres promoguts pel Servei d’Ocupació de Catalunya en base a un acord sobre ocupació local (16 de febrer 2010) entre Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i els sindicats CCOO i UGT relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com demandants d’ocupació. En el seu moment com CGT ja vam argumentar que ens desvinculàvem d’aquest acord, per considerar-lo insuficient pel que fa a les quantitats aportades per les administracions per a la seva realització, ja que ens temíem el que en realitat està passant: s’ha fomentat la precarietat salarial. El principi de “que a igual treball igual salari”, ha estat ignorat i substituït pel “més val un salari mínim que res”, la qual cosa la CGT com a sindicat combatiu mai acceptarà.
En qualsevol cas, sempre les Administracions Locals han tingut capacitat, si la voluntat política així ho decidia, no és el cas d’aquest Ajuntament, d’igualar les condicions laborals, econòmiques i socials dels treballadors contractats en aquests plans, a les que per conveni-pacte tenen la resta de treballadors municipals. Això es diu negociació col·lectiva. El que no depèn, però, de la voluntat negociadora del govern de torn municipal, és l’obligació de complir amb la legislació pel que fa a la contractació en les Administracions Publiques. És d’obligat compliment, si no es vol cometre una il·legalitat. En conseqüència, s’han de negociar amb els sindicats les bases de selecció de cada pla, per garantir la igualtat, la publicitat, el mèrit i la capacitat com en qualsevol altra oferta pública d’ocupació. I en aquests casos d’emergència social, a més, a qualsevol política d’ocupació pública se li ha d’exigir la màxima transparència per garantir que s’estan donant resposta a les necessitats socials més greus, intentar contractar a aquelles persones que més ho requereixen per risc d’exclusió social. Per tant és una obvietat , que els tècnics socials de l’Ajuntament haurien de formar part sempre dels tribunals de selecció en aquest plans d’ocupació. Doncs, no. Aquests tribunals quan es convoquen, es fan quasi clandestinament, doncs únicament participen els tècnics d’ocupació i empresa. Igual podríem dir de la representació sindical, simplement se li margina, tot i que haurien de tenir el dret a participar amb veu però sense vot.
Dit tot l’anterior des de CGT volem fer saber a l’Opinió Pública de Molins de Rei:
– Que tot i existir negociades unes bases per a casos urgents de contractació a l’Ajuntament, aquestes han estat totalment ignorades en les contractacions promogudes per aquests plans d’ocupació municipals.
– Que no només s’ha contractat de forma aleatòria, per dir-ho d’una forma políticament correcta, a més s’ha permès, al obviar-se la negociació col·lectiva, que aquests treballadors contractats pels diferents plans d’ocupació municipals hagin estat discriminats en els seus drets laborals: salaris per sota del conveni, amb la qual cosa s’ha implantant la doble escala salarial a la plantilla d’aquest Ajuntament. Per no parlar d’horaris i resta de condicions laborals en relació a la resta de treballadors municipals.
– Finalment, també denunciem que aquests plans d’ocupació han vingut, com a última instància, no només a promoure actuacions, com dèiem, d’interès general, social i econòmic, sinó també, a cobrir les mancances orgàniques en relació a les vacants i substitucions en la plantilla municipal.
L’últim d’aquests despropòsits ha estat el pla d’ocupació propi presentat en el Ple municipal del mes de maig, on es contracta a vuit persones per exercir diferents treballs. Com no podia ser d’altra manera, es llença a “so de bombo i platerets” la creació d’un nou pla d’ocupació municipal. Hi havia pressa, estàvem a la porta d’altres eleccions. Paradoxal, per cert, que Convergència, propulsora d’una de les Reformes Laborals que més desocupació ha creat en els últims quaranta anys, es vulgui posar la medalla de la creació d’ocupació, això sí precari i al més pur estil basat en el caciquisme ” democràtic “. Ens sembla més que una pressa de pèl, un insult a la intel·ligència. Per a alguns, això més que un problema sembla la millor eina per no perdre la poltrona: del que es tracta és de sumar uns quants vots. Aquest model de fer política endogàmica, lamentablement no és només exclusiu dels convergents, és el patró més generalitzat en política en aquest període d’Història que han donat per denominar la Transició (més aviat se li hauria de dir la TRANSACCIÓ con diu el mestre Muniesa), sinó que li preguntin a els Bustos, Chaves, Susana Diaz, Ritas Barberà i altres. Es pot dir més fort, però no més clar: no ens representen.
Doncs bé, ja podem avançar que la part sindical ha estat exclosa novament tant d’aquest procés per a la contractació de vuit nous empleats / des públics, com l’anterior pel qual es contractava per un altre pla de la Diputació a 10 auxiliars administratius/ves. Ens vam assabentar per la premsa, com deia aquell amb carnet del PSOE. Sembla que alguns ignoren que la nostra obligació com a sindicalistes i com representis elegits per la plantilla municipal, és lluitar pels drets de tots els treballadors públics, ja siguin funcionaris, laborals o contractats pels diferents plans d’ocupació, i difícilment ho podrem fer si es ens nega el dret a la negociació col·lectiva.
Com va dir la regidora de convergència en últim Ple Municipal: “si els sindicats volen alguna cosa estem a la seva disposició”. Doncs sí, volem que es compleixin els nostres drets i, sobretot, els/les de tots/es els candidats/es a accedir a un treball públic. Per això hem recorregut a Inspecció de Treball, com a primera instància, per denunciar tot el que estem dient. Perquè senyora regidora, aquí sí que l’ordre dels factors altera la suma. Primer les obligacions legals en relació a la contractació pública i al dret de la negociació col·lectiva, i després el posar-se les medalletes polítiques, que per molt legals i legítimes que siguin no deixa de ser, al nostre entendre, un acte de pur oportunisme electoral, sobretot venint, com hem dit, de qui ve. Es podran fer mil plans d’ocupació, però mentre no es derogui l’actual Reforma Laboral com a mínim, junt amb la Llei de la Reforma de les Pensions (herència del simpàtic senyor Zapatero) de la que poc es parla, tot i que va representar una retallada d’un 20% de les pensions, allargant l’edat de jubilació fins els 67 anys i eliminant pràcticament les prejubilacions per contracte de relleu, en aquest país no tornarem ni a crear ocupació, ni a tenir uns salaris, ni uns horaris, ni unes jornades, ni unes condicions laborals, en general, dignes i justes.
Per acabar, dir que qui està sota sospita és, per tant, el govern municipal. Són ells els que hauran de demostrar que no s’han realitzat irregularitats en la contractació de treballadors municipals per mitjà dels plans d’ocupació. I demostrar també, que el Servei d’Orientació Laboral (SOL), amb unes orientacions clarament partidistes, no s’ha convertit en una ETT pública, per a municipalitzar la precarietat laboral i la desigualtat social.
Martín Navarro, CGT Ajuntament de Molins de Rei
¿Estamos ya la España de régimen comunista, marxista mahoista, en dónde un empresario antes de contratar a un empleado tiene que pedir permiso a los sindicatos y al politburó? , ¿Han cambiado ya las leyes? , ¿ Gobiernan ya en España los de Podemos? , ¿El alcalde de un municipio, que disponiendo del acuerdo en el pleno municipal, con un Si , de todas las fuerzas políticas que representan democráticamente a la ciudadanía de Molins de Rei , debe someterse a los impulsos caprichosos de los sindicatos de funcionarios y de la Guardia Urbana del municipio? , ¿Sabiendo que los planes de ocupación no son ni más ni menos que unos empleos-caridad, se está utilizando de forma partidista per part del govern municipal para fomentar la precarietat i el clientelisme polític?, ¿Un agent cívic con su camiseta amarilla y cara de aburrido de pasear por las calles del pueblo o un pintor de brocha gorda para tapar las pintadas de los niñacos aún no domesticados en las escuelas, o los peones en la vía publica que más que arreglar rompen, o los leñadores del ADF, etc, etc son puestos d’ocupació pública de qualitat? , ¿Si ahora ya todo lo hacen los ordenadores, y los impuestos y las multas se subcontratan a la Dipu, y la mayoria de los empleados publicos de l’Ajuntament están una mano sobre otra, deben cobrir-se aún les vacants, i les substitucions en la plantilla municipal? , ¿Todo eso se debe a l’arrogància i la prepotència que con su mayoría absoluta està demostrant el govern socioconvergent CIU+PSC , o más bien és la incapacidad de mando e inutilidad manifiesta del alcalde y la ineptitud de sus regidores nombrados a dedo , más preparados para cobrar el sueldo y apalancarse en la silla?
Contrariamente a lo que unos y otros nos quieren imponer que creamos, los planes de ocupación son programas destinados a promover la contratación laboral de personas desempleadas para la realización de actuaciones de carácter temporal y de interés general y social del municipio. Es el Servei d’Ocupació de Catalunya con su dinero, y no l’ Ajuntament, quien subvenciona el coste salarial y de Seguridad Social derivado de la contratación laboral de personas desempleadas., Se tiene como objetivo proporcionar un empleo a las personas que de otra forma tendrían grandes dificultades para encontrar uno en el mercado abierto.
Las entidades que pueden solicitar (los dineros) subvenciones para planes de ocupación son los Ayuntamientos l’Àrea Metropolitana o la Diputació. I altres promoguts pel Servei d’Ocupació de Catalunya en base a un acord sobre ocupació local (16 de febrer 2010) entre Federació de Municipis de Catalunya del Bustos de Sabadell, o su deuplicado clónico de l’Associació Catalana de Municipis, relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com demandants d’ocupació.
¿Quienes son estos sindicalistas liberados de la Confederación General del Trabajo CGT , que no han pegado aún un palo al agua en su vida, que se atreven a hablar en nombre de los parados inscritos en el plan, y que sin consultarlos a ellos, lo consideren insuficient pel que fa a les quantitats aportades per a la seva realització, que intuyan que s’ha fomentat la precarietat salarial, preocupados en que no se cumple su ocurrencia filosófica de “que a igual treball igual salari”, mientras que los parados creen que “més val un salari mínim que res”.
La diferencia entre los derechos de los trabajadores de la empresa publica y la empresa privada es que o publico no tiene que competir con nadie y puede disparar con pólvora del Rey grátis, La empresa privada no puede permitirse los lujos sociales de los trabajadores de la pública, En la pública si una mujer se queda embarazada se le pone una sustituta 3 meses y la privada eso no puede asumir el costo. Al final en España sólo quedarán embarazadas las mujeres funcionarias. A la administración se le nota que no paga el INEM , Las grandes diferencias entre la privada y la administración és que los funcionarios gozan de tantos privilegios como eso de que : gozan de mutuas médicas privadas, que su retiro laboral está muy bien, que hacen puntualmente sus vacaciones, que tienen sus dias de elección personal, etc , etc, y hay una gran diferencia.
Por lo que se ve, los sindicats de funcionarios y empleados públicos de Molins de Rei , no tiene otra cosa que hacer que menear la perdiz, una y otra vez, oponiéndose a les “formes” de fer del govern municipal, y son incapaces de detallarnos a la ciudadanía cual es su “índice de productividad” , al parecer , con la flojera de CIU +PSC , uno de los más bajos del Baix Llobregat. ¿En qué lugar de la Orden TRE/235/2009, de 8 de mayo, indica que los Ayuntamientos tengan que “solicitar permiso” de los planes de ocupación a els representants sindicals y que estos impongan unas bases negociades i que estos tengan derecho a pernada en comprovar unes garanties mínimes per a les persones que es presentin” ¿ No es compleix la normativa vigent? , ¿Qué normativa y qué punto en concreto no se cumple? ”, ¿ En qué parte de la Ley se dice que s’han de negociar amb els sindicats les bases de selecció de cada pla?, ¿Para estos empleos-caridad que se ofrecen, deben intervenir els tècnics socials de l’Ajuntament en forma de tribunal sumarísimo funcionarial en forma de oposición pública, en la selecció en aquest plans d’ocupació?, ¿No son suficientes los funcionarios tècnics d’ocupació i empresa de l’Ajuntament de Molins de Rei?, ¿ Cuantos más quieren chupar del bote? , ¿ Esto se puede incluir en ese todo del Ayuntamiento , en que tot el procés s’ha fet amb “poca transparència” , con su prepotencia y absolutismo de estar en mayoria?, Lo mismo ocurre con el Servei Local de Catalá que las inscripciones a los cursos de catalá los hacen “a dit” , “pito pito colorito…a cual mi amiguito” y han tenido que ser denunciados al Sindic de Greuges.
Los parados del plan no quieren, ni pretenden, igualar les condicions laborals, econòmiques i socials a les que per conveni-pacte tenen la resta de funcionarios de plaza fija y treballadors municipals con apalancamiento de por vida , ni quieren que se les incluya en la negociació col•lectiva, sólo quieren ganar un dinerillo en esos 6 meses de contrato y renuncian ya a cualquier solicitud de la privada que surja después del periódo y les inscriban 6 meses más en el paro, para ir braseando y tomando birras en el bar del chino del Mercat.
La ciudadanía, especialmente la que paga impuestos, quiere saber con exatitud que harán els vuit nous empleats / des públics, y con “transparéncia”, qué trabajos hicieron tanto administrativo/a, en l’anterior pel qual es contractava per la Diputació a 10 auxiliars administratius/ves amb carnet del PSOE., al mejor estilo socialista Bustos
Los ayuntamientos no tienen , ni deben tener autoridad supramunicipal alguna, sólo el Parlamento español lo tiene autoridad para que es derogui l’actual Reforma Laboral com a mínim, junt amb la Llei de la Reforma de les Pensions (herència del simpàtic senyor Zapatero) de la que poc es parla, tot i que va representar una retallada d’un 20% de les pension, i allargant l’edat de jubilació fins els 67 anys i eliminant pràcticament les prejubilacions, Todo ello , claro está, excepto para los funcionarios.