L’Ajuntament ha tornat a permetre que s’enderroqui un edifici amb valor històric, en aquest cas al passeig del Terraplè amb el carrer Foment. Tot i estar inscrita al precatàleg de patrimoni, fins que no s’aprovi el text definitiu aquest i qualsevol altre edifici poden anar a terra.
Una de les poques cases aïllades que es conserven de la construcció original del passeig del Terraplè està a punt de perdre’s. És la casa que fa cantonada amb el carrer del Foment, ubicada justament en l’única cruïlla que conservava -encara avui- tots els edificis originals del passeig, dels anys 20.
L’edifici data del 1929, i si tot segueix com està previst, anirà a terra aquest 2016. Porten una setmana fent els treballs previs per enderrocar l’edifici, i dilluns 17 d’octubre ja va arribar l’excavadora, que de moment ha començat a emportar-se runa del soterrani i en els propers dies començarà a tirar la casa a terra. En el seu lloc, hi anirà un edifici amb uns 40 pisos aproximadament.
L’Ajuntament ha admès a Viu Molins de Rei que l’edifici forma part del precatàleg de patrimoni que ja tenen redactat i que li atorga una protecció que impediria l’enderroc, però expliquen que aquest text no és vinculant legalment fins que no s’aprovi el definitiu. Per això, quan van demanar la llicència d’enderroc “no se’ls podia denegar perquè compleix tots els requisits legals i han pagat les taxes que corresponen”. De fet, tenien el document d’abans de l’estiu i d’aquí poc se’ls acabarien els sis mesos que dura la llicència.
L’Ajuntament ha tornat a donar els mateixos arguments que al gener del 2016, quan van donar permís per enderrocar el singular pont de Can Capellans sobre el Canal de la Infanta. En aquell moment es van comprometre a aprovar el catàleg de patrimoni que digui quins edificis s’han de conservar i evitar així que un cas així es repetís. Preguntat sobre per què deu mesos després segueix sense aprovar-se, l’Ajuntament recorda que “els governs anteriors tampoc van fer-ho” i que al gener “es va crear una Comissió de Patrimoni que hi treballa”.
Una font havia indicat que l’Ajuntament havia intentat comprar la casa per posar-hi equipaments i així evitar l’enderroc, però el consistori ho nega rotundament. “L’ajuntament no fa fet cap acció en aquest sentit, s’ha tractat com un cas d’enderroc més”, afirmen.
Un símbol
La casa que anirà a terra és singular en si mateixa, però és encara més important històricament perquè és “un símbol de l’Eixample de Molins de Rei”, explica l’historiadora Gemma Tribó a Viu Molins de Rei. Forma part del conjunt d’edificis que es van construir quan es van fer carrers com el del Doctor Barraquer o el de Rubió i Ors, que connectaven el carrer de Baix (Rafael Casanova) i el passeig del Terraplè, en aquell moment el Rec Vell. La connexió va permetre la primera expansió de Molins de Rei, igual que l’Eixample barceloní.
Molins de Rei, no obstant, va anar més tard que Barcelona: aquí es va fer als anys 20. En aquella època es van fer edificis tan emblemàtics com el Mercat Municipal o el Foment (llavors Foment Agrícola, Industrial i Comercial). Aquest últim es troba a la mateixa cruïlla que l’edifici que s’enderrocarà i, de fet, és una cruïlla única perquè “el quadrat que formen aquesta casa, el Foment, la casa del doctor Fàbrega i les escoles nacionals és l’únic que es conserva amb tots els edificis originals”, explica Tribó.
Sobre la casa en si, la historiadora assegura que “faria mans i mànigues perquè no es tiri a terra”, i lamenta: “sap molt greu que encara no s’hagi aprovat el catàleg” per evitar-ho. Considera que tot i haver-hi alguns altres edificis d’aquella època que encara es conserven al passeig, aquesta és “de les poques que és aïllada, amb façana als quatre vents, i amb un pati molt gran”. També és singular la columna que hi ha a fent cantonada amb les finestres, o la xemeneia.
El llibre “Molins de Rei, paisatge urbà i memòria” diu d’aquesta casa que “sembla buscar una vida a a l’aire lliure” amb les terrasses que hi ha a les dues bandes de l’edifici. També en destaca els elements decoratius, que mitjançant l’arrebossat simulen pedres grosses, amb dibuixos pintats a sota el voladís de la teulada simulen ceràmiques romanes. Segons el llibre, “amb referents mediterranis s’evoca la domus romana”, en comptes de “reproduir estrictament l’atmosfera bucòlica a l’entorn del primer terç del segle a Catalunya”.
D’aquí pocs dies, l’excavadora hi passarà per sobre i ho convertirà tot en runa.
Disculpen les molèsties, però ho he de dir: l’Ajuntament ha permès el que la llei preveu, res més. Si les propietàries s’han vengut la casa a un tercer i aquest tercer ha decidit enderrocar-la i contruir pisos, què pot fer l’ajuntament. No és cert que la casa tingui valor arquitectònic; informeu-vos be. Per què aquests tan preocupats per aquestes cases no se les compren als propietaris i les mantenen dempeus? L’Ajuntament ha de comprar- amb els diners de tots- totes les cases de els leus legítims propietaris decideixin vendre-se-les?