Finalment, el govern sociovergent ha decidit tirar endavant dues coses importants, la reforma de la Carretera (allò que abans era la N340 al seu pas per Molins de Rei, però sempre ha estat la Carretera pels molinencs) i fer-ho en un procés de participació ciutadana (vilatana en aquest cas). Potser val la pena donar-hi un parell de voltes a l’assumpte.
La participació: els precedents
En això de la participació l’Ajuntament de Molins de Rei ja hi té una certa experiència (desapareguda en combat per la crisi i la nova política, fins ara). Hi han hagut diferents processos més o menys ordenats (futur de l’edifici de la Federació Obrera, Pl. del Mercat, Pl. Antoni Méndez) i d’altres fets amb més bona intenció que tècnica (nou Mercat Municipal i accessos).
Els resultats, vistos amb prou perspectiva, han estat més que discrets: La Federació va perdre la seva estructura interna (sala d’espectacles inclosa) mantenint només el perímetre i la façana i fent l’interior nou en l’edifici que tots coneixem, la Pl. del Mercat s’ha hagut de tornar a remodelar per reduir el nombre de búnquers enjardinats i guanyar espai per la zona infantil i la gent en general i la Pl. Antoni Méndez ha resistit millor potser perquè tenia menys impacte d’ús. Dels accessos a l’actual Mercat val la pena dir que es van fer a través de la pròpia plaça perquè una majoria de veïns del c. Barraquer es van oposar a que el seu carrer tingués la rampa d’accés a l’aparcament des del Terraplè (tot i que la majoria de veïns que no eren del carrer la veien bé). El govern en minoria del moment (Iniciativa i Esquerra, IiE), el paper contrari de l’oposició (l’actual majoria sociovergent d’avui) i del BOT-MOL i els dubtes de l’ERC de l’època (tot i que després van reconèixer que aquella opció era la bona) van comportar un dels nyaps més considerables de la historia recent, de la que en patim i en seguirem patint les conseqüències perquè afecta de manera absoluta la mobilitat de persones i vehicles pel centre de la vila.
A veure si amb la Carretera aprenem de l’experiència, tot i que em sembla que la cosa no va per aquí a la vista del que ha passat amb la Biblioteca i el seu canvi d’ubicació a l’edifici del Molí (originàriament anava a l’actual aparcament de la Pl. de la Llibertat) i tot el que això comporta (canvis urbanístics, pèrdua d’una parcel·la d’equipaments i impossibilitat d’ubicar el nou Ajuntament al Molí).
La Carretera: molts anys condicionada per un tranvia que no arriba
Els que hem estat a l’Ajuntament sabem bé el paper central de la Carretera a Molins de Rei. Quan l’Estat la va “traspassar” gairebé sencera, s’imposava una reflexió seriosa sobre la seva remodelació. Però els dubtes que generava no saber per on passaria el futur traçat del tramvia van aconsellar deixar la seva reforma en stand-by i actuar en altres zones de la vila. Totes les decisions que, en el seu moment, el govern de la vila (IiE) va saber prendre per fer permeables les vies de tren amb els ponts de la Riera Mariona i la Riera Bonet i el pas soterrani del carrer S. Antoni M. Claret (resolent un problema que encara avui té Sant Feliu de Llobregat) no es va prendre a la Carretera.
Així hem vist com el conjunt del municipi ha anat millorant i la Carretera ha quedat com una cosa a banda. Hem vist, en el seu tram més cèntric, un lent però constant tancament de comerços tradicionals o la seva substitució per nous establiments amb uns estàndards de qualitat que queden molt lluny dels d’altres carrers propers (amb excepcions, com hem vist darrerament amb la reforma del forn de Ca l’Arenas, però és l’excepció que confirma la regla). I hem vist la presencia constant de la guàrdia urbana en alguns establiments com a conseqüència de tota mena de conflictes. Aquesta és la Carretera que tenim, poc atractiva i que transmet una imatge ben grisa de la vila a tots els que no en coneixen la resta. I tot i que els programes electorals de molts partits ja ho contemplaven des de fa anys la cosa arriba ara, quan del tramvia, i és una llàstima, gairebé ja no se’n recorda ningú.
Els projectes de reforma: tres perquè potser en guanyi un de concret
A diferencia d’altres processos de participació més reglats (no era el cas del Mercat), en els que el govern permetia tot tipus d’idees i, a partir d’aquí s’elaborava el projecte final, ara la cosa ha anat al revés. És a dir, a partir d’un apartat prèvia amb un seguit de suggeriments recollits, els tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que són els que dibuixen Molins de Rei, perquè es veu que a l’Ajuntament no tenim tècnics per fer-ho) han redactat tres propostes (aquí molt ben explicades pels amics de Viu Molins de Rei). Ja veureu que la cosa és ben senzilla. La A proposa un rentat de cara important, però ho deixa tot tal com està, mantenint els actuals quatre carrils amb dos destinats a circulació i dos més a serveis (zona blava i aparcament, càrrega i descàrrega). La B, que manté dos carrils per a circulació, incorpora un carril bici i un carril per a serveis, que redueix pràcticament a la meitat els aparcaments. I la C, que amplia les voreres, manté els dos carrils de circulació, no contempla el carril bici i el mateix carril de serveis que l’opció B. És a dir, que la diferencia està entre el que tenim (Opció A) més arregladet que ara i les altres dues (Opció B i C) que, essent més trencadores, s’interfereixen una amb l’altre (carril bici a canvi de voreres més amples). Podria ser que les opcions realment de canvi B i C juntes sumessin més que la A, però que aquesta guanyés. Aquest és el tema.
Sobre això una qüestió important. A Molins de Rei, en el mandat passat municipal, es va aprovar, sense consens, el Pla de Mobilitat on no quedaven ben resoltes moltes qüestions, entre elles la xarxa ciclable, Per tant incorporar una opció en aquest sentit sense una visió global ben resolta i consensuada no fa altra cosa que posar uns quants arbres més que no deixen veure el bosc. Però així anem.
Qui podrà votar a la reforma?
El govern municipal s’ha posat en un autèntic fangar en aquesta qüestió. Per votar ho podran fer els majors de 16 anys que, prèviament, s’hagin inscrit en un registre específic (de participació vilatana) i estiguin empadronats a la vila. També es podrà votar de manera presencial l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), amb la presentació del DNI (per comprovar edat i empadronament a la vila).
La cosa és complica quan, amb posterioritat d’iniciar-se el procés d’informació pública de les tres opcions, es decideix que puguin votar els comerciants o industrials de la carretera que, tot i no estar empadronats al municipi, hi tinguin l’activitat. Les queixes sobre aquest canvi de criteri en provoquen un altre, que aquests vots siguin només de “tipus consultiu”. L’embolica que fa fort posa de manifest que el Reglament de la votació es pot modificar quan es vulgui per, suposadament, beneficiar a determinats col·lectius.
Però la qüestió, ja de per sí greu, ha obert un altre debat: Qui pot votar i perquè? Només persones individuals? Només de la Carretera? De tota la vila? Perquè pot votar tota la vila la reforma d’un carrer concret? I els ciclistes de cap de setmana? I els comerciants de carrers veïns que segur que estaran afectats? Realment he escoltat tota mena de preguntes en relació a aquest tema i moltes d’elles ens situen en l’apartat dels greuges comparatius.
I finalment que passa si, per exemple, més veïns d’altres barris o zones de la vila voten per una opció que, finalment, obtingui més vots que la que votin els veïns de la Carretera? I remato amb una “boutade”: poden els ciutadans espanyols votar en el futur Referèndum de Catalunya? Com veieu alguna pregunta no es respon fàcilment i, en definitiva, posa de manifest que, tot plegat, a banda de mal plantejat, s’ha fet sense consens. I això no deixa ben parat al govern municipal i tampoc a l’oposició que, com tantes vegades (tot i que no sempre per culpa seva), arriba tard als problemes.
Ignoro si els propers dies ens depararan noves sorpreses. Però la cosa s’hauria de començar a votar, per via telemàtica, el proper dia 27 de febrer i fins el 5 de març (el vot presencial és els dies 4 i 5 de març). El dia 5 no sé si sortirem de dubtes o encara en tindrem més. En tot cas el meu vot, per una opció que ja us deveu imaginar, serà el d’algú que viu a la Carretera sense estar-hi empadronat (ep, però sí a Molins de Rei, que consti). Coses de la lletra menuda (no escrita) de la participació vilatana.
Jordi Romeu és ex regidor a l’Ajuntament de Molins de Rei per Esquerra Nacionalista
Senyor Romeu , No sabem a on vol arribar, El que ens explica no aporta res,i ja ha estat arxipublicat al Viu molins i arxirepetit a diari a la Radio Municipal, i no aporta cap criteri ni res de res, “palla “ pel ruc, en diriem…
Molts ciutadans de Molins de Rei, creiem que faltaría incorporar una 4ª opción la de “NO HACER NADA” importante ,excepto lo esencial de unas nuevas cloacas , reforzar el alumbrado y cambiar red de agua ya que tiene muchas pérdidas , y darle un toque de pintura.. Todas las opciones presentadas A,B, C , estarian bien si los comerciantes y vecinos de la Carretera , para financiar la obra, admitiesen un cambio en la de calificación del Cadastro y consecuentemente aumento del IBI , ya que destinar un pressupost, de 6 milions d’euros (mill millones de pesetas), para no solucionar nada,, és un vergonzoso derroche de nuestros dineros de impuestos.
En cuanto a las votaciones estaria bien que en vez de facilitar el voto a los niñacos, con clara ventaja en eso ya que dominan Internet, se restringuiesen exclusivamente a los que cumpliesen las 3 condiciones siguientes : estar empadronados en MdR + que paguen el IBI en MdR + que paguen el impuesto de circulación en MdR