Objectiu prioritari: pacificar l’antiga Carretera

Pacificar i minimitzar el trànsit, el soroll i la contaminació és vital per la salut dels residents. Si ens donem una volta al matí per l’antiga carretera (avinguda Barcelona i avinguda València) i intentem relaxar-nos estem davant d’un desig impossible.

Si al soroll constant del pas de vehicles, els afegim el pas estrepitós de no poques motocicletes. El pas de policia, ambulàncies, autobusos, camions i les corresponents aturades i arrancades en semàfors, parades d’autobús, carregues i descarregues i per rematar els sorolls infernals i extemporanis dels camions de la recollida de residus a la nit, etc. Sols arribarem a una sola conclusió: pobres veïns que viuen allà i han de patir i veure com s’afecta la seva salut per l’excés de soroll imperant, que contravé les normatives existents.

L’any 2013, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSAMB), i dins de l’eix 5 de Salut ambiental, es va fer un innovador treball per saber la qualitat acústica global del territori metropolità, on es va recopilar i analitzar tota la informació existent, tant en l’àmbit municipal com de les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries més rellevants, definint una imatge del soroll total als diferents municipis metropolitans. Entre els quals estava Molins de Rei, incloent-lo en els 17 punts més crítics presents a l’AMB, que va tenir el següent resultat gràfic:

Posteriorment, l’any 2014 l’AMB va elaborar els Plans Específics per zones de conflicte acústic de l’AMB 2014-2020, incloent-hi Molins de Rei, i es van detectar un nombre molt important de superacions de llindar sonor que afecta la salut i es van formular diferents alternatives i propostes d’actuacions amb l’objecte de reduir el soroll. A Molins de Rei es van analitzar bàsicament dues propostes:

Alternativa 1: Construcció d’un apantallament lineal que protegeixi el casc urbà de Molins del soroll de l’eix B-23/AP-2. Longitud de 700 m i alçada variable de 3 a 7 metres.

És evident que aquesta primera alternativa dorm el somni dels justos, malgrat que es va aprovar al Ple una moció al respecte no fa molt, reclamant que tant la Generalitat com el Ministeri fessin les pantalles acústiques, quines actuacions ha fet el nostre Ajuntament al respecte?

Alternativa 2: Pacificació del trànsit al traçat de l’antiga N-340, i actuals avingudes de València/Barcelona.

Pel que fa a aquesta alternativa, el que ha fet l’Ajuntament és remodelar l’antiga carretera en dues fases, ampliant voreres i reduint carrils i estacionaments, cosa que està molt bé i agraïm tothom, però el cas és que el trànsit continua força intens i fins i tot amb més retencions i arrancades i parades dels vehicles. El que no ha suposat a la pràctica la reducció de soroll. Hi ha algun estudi de soroll després de la remodelació? … Crec que no s’ha fet cap.

En el document, quan s’analitza l’alternativa 2 s’indica entre altres aspectes: caldrà resoldre el repte de garantir la mobilitat proporcionant recorreguts alternatius, que no deteriorin l’ambient sonor a zones actualment sense conflicte. És del tot evident que això no s’ha fet.

Per què no s’ha realitzat abans de les remodelacions de les avingudes Barcelona i València el vial alternatiu que necessitem per a desviar el trànsit sense passar per l’antiga carretera i pel barri del Canal? Doncs tothom sap que aquesta realment és l’única solució que permet forçar el desviament real del trànsit de pas cap a Sant Feliu, l’accés a l’autopista i al polígon industrial el Pla. Perquè no s’ha apostat amb força davant d’altres administracions, per aconseguir que el carrer del Pla i aquest nou vial esdevinguin una via comarcal i de servei a l’autopista. (Si algú te dubtes d’aquesta servitud, cal tan sols veure el que succeeix a l’antiga Carretera quan es produeix un accident i es col·lapsa l’autopista).

Els veïns de l’avinguda Barcelona i València, són testimonis directes en els seus pulmons, oïdes, balcons, finestres i façanes de l’alta contaminació ambiental i acústica que pateixen i en especial de partícules en suspensió provinents del trànsit. Per veure-les tan sols cal passar un drap cada dos o tres dies per qualsevol lloc. Partícules que evidentment respiren i provoquen o agreugen malalties respiratòries., i és contrastable que continuen patint la contaminació acústica i els crítics decibels per sobre del llindar de la salut.

Està molt clar que l’única solució realment efectiva, és desviar la majoria del trànsit passant per un vial alternatiu, que malgrat les paraules, ningú ha defensat conseqüentment.

Doncs bé mentre no arriba aquesta solució, cal actuar intel·ligentment realitzant altres mesures viables, que caldrien executar-se per a pacificar i minorar en tot el possible el trànsit de vehicles per l’antiga Carretera.

• La primera mesura és orientativa: dissenyar i fer una senyalització orientativa viària, ben situada en carreteres i accessos viaris, que dirigeixin el trànsit pesat a circular per altres vies alternatives sense passar pel centre de la nostra vila.
• La segona també és orientativa: s’ha d’assegurar que en el Google Maps i altres navegadors GPS no dirigeixin els camions i el trànsit pesat per l’antiga Carretera.
• La tercera és de caràcter dissuasiu: cal reprogramar els semàfors, dessincronitzant-los fent que tots els vehicles s’hagin d’aturar en cada semàfor. És un sistema que va reduir el pas de molts vehicles pesants a l’antiga carretera a Sant Feliu de Llobregat. Evidentment cal fer l’excepció dels autobusos que haurien d’estar dotats d’un sistema de prioritat semafòrica per a evitar aturades innecessàries i millorar la velocitat del servei.
• La quarta també de caràcter dissuasiu: cal assolir que tots els passos de vianants de l’antiga Carretera siguin elevats (inclús els que estan en semàfors), provocant molèsties als vehicles i en especial als pesats. Dissuadint-los a cercar altres recorreguts sense tants entrebancs.
• La cinquena és de caràcter organitzatiu i de racionalitat: s’ha de modificar l’horari de recollida d’escombraries a tota l’antiga carretera, evitant d’aquesta manera els sorolls generats a hores que és quan comencen a descansar els veïns i veïnes. Cal que l’Ajuntament compleixi amb l’indicat als veïns de l’antiga Carretera respecte a fer la recollida amb illes flotants situades a les càrregues i descarregues, que serien retirades per uns vehicles remolcadors elèctrics silenciosos. En aquest cas l’incompliment és greu i hem d’exigir que es faci el previst i més encara quan afecta la nostra salut.
• La sisena és de caràcter punitiu i coercitiu: cal crear a l’antiga Carretera controls periòdics de soroll i emissió de fums per part de la Guàrdia Urbana rotatius, al menys un dia a la setmana (en dies i llocs diferents), especialment pel que fa a les motocicletes, perquè són aquestes un autèntic calvari sorollós i estrident pels residents a l’antiga carretera. Aplicant les sancions i la immobilització de vehicles que siguin necessàries.

Tal com he indicat fa força temps, la millor solució és fer el vial alternatiu, però crec que les mesures que proposo poden ajudar i molt a pacificar i minimitzar el trànsit, el soroll i la contaminació a l’antiga Carretera, minorant la incidència sobre la salut i millorant la tranquil·litat dels veïns i veïnes residents a les avingudes Barcelona i València, mentre no arriba el necessari i imprescindible desviament.

Lluís Carrasco Martínez, exregidor de l’Ajuntament i membre de Molins en Comú