Després de nou anys, aquest diumenge ha marxat Mossèn Xavier Aymerich. Obert a col·laborar amb entitats com els Matossers, els Gegants o el Camell, ha aconseguit que Molins de Rei gestioni l’ermita de Santa Creu d’Olorda i obri cada dissabte. També ha impulsat iniciatives solidàries i ha intentat el diàleg entre diferents religions.
El 29 de setembre de 2008 -dia del patró de Molins de Rei, Sant Miquel- arribava un nou Mossèn a Molins de Rei vingut de Vilafranca: Xavier Aymerich. Venia amb un encàrrec per part del bisbat: “revitalitzar la vida parroquial de Molins de Rei”, relata Aymerich a Viu Molins de Rei, Ara, nou anys després, Aymerich ha fet el camí invers i des de diumenge passat, 23 de juliol, ha tornat al Penedès. Pel que ell percep, marxa amb l’encàrrec acomplert.
Després d’un any fent de rector de Sant Bartomeu de la Quadra, el 2009 va ocupar-se també de la parròquia de Sant Miquel -la principal- prenent el relleu de Mossèn Joan Soler, un rector molt apreciat encara ara pels feligresos, molt compromès socialment i que havia estat empresonat pel franquisme. Soler, però, “ja no tenia moltes energies per fer coses”, relata Aymerich. Des del Bisbat de Sant Feliu creien que “Molins de Rei podia tenir més activitat pastoral”. Una de les primeres iniciatives impulsades amb Aymerich al capdavant va ser el Pa amb oli solidari, que aquesta 8a edició ha donat 1.641 euros a l’ONG Proactiva Open Arms. També ha promogut la recollida d’aliments per Nadal i la constitució d’una junta directiva per a Càritas, que ha passat a ser ‘interparroquial’, de manera que s’engloba tot Molins de Rei.
Aquesta entitat ha ampliat la seva activitat amb l’acollida de persones sense recursos a la Llar d’acollida Magdalena Bonamich, un projecte del qual Aymerich està especialment satisfet, i que va sorgir després que una feligresa deixés en herència la casa a l’Església juntament amb una bona quantitat de diners.
Complicitat amb la vida associativa
Però Aymerich serà recordat per molts per haver col·laborat amb entitats emblemàtiques de Molins de Rei. Fidel a la tradició castellera de la seva terra d’origen, el Penedès, ha estat membre de la colla castellera dels Matossers de Molins de Rei. En col·laboració amb ells, va fer que les diades castelleres de la plaça de l’Església entressin fins a dins de la parròquia fent-hi pilars. Fins i tot s’han arribat a celebrar diades castelleres completes dins l’edifici quan ha plogut.
De fet, les portes de l’església s’han obert a moltes entitats mentre hi ha hagut Aymerich. Ara, per la Festa Major de Sant Miquel -patró de Molins de Rei- els gegants fan una ballada a dins, l’Ateneu Mulei organitza la cronoescalada al campanar, els Reis d’Orient surten de la parròquia i entitats de foc com el Camell i els diables han fet servir les dependències parroquials per guardar-hi material, a més de llençar castells de focs des de l’església.
Aymerich, que es podia veure habitualment pels carrers de Molins de Rei sense la indumentària dels capellans, prescindint de l’anomenat ‘alçacolls’, ha estat tertulià habitual de Ràdio Molins de Rei i ha col·laborat al programa dedicat al cristianisme de l’emissora municipal, “Obrint Camins”. Fins i tot va ser pregoner de la Fira de la Candelera del 2014.
Recuperació de Santa Creu
Una altra de les entitats amb qui ha col·laborat és l’Agrupació Folklòrica. Amb ells han impulsat les ballades de sardanes davant l’ermita de Santa Creu d’Olorda. Aquests actes vinculats als aplecs van precedir la que ha acabat sent una de les principals fites de la seva etapa de rector i que se li poden atribuir més directament a ell: recuperar aquesta simbòlica ermita romànica.
Mentre els ajuntaments de Molins de Rei i Barcelona estaven en ple litigi -encara no resolt- per canviar els límits del terme municipal de la zona d’aquesta ermita de Collserola en benefici de Molins de Rei, les parròquies molinenques van aconseguir un acord que tenia efectes més pràctics que es materialitzava al gener del 2017. L’arquebisbat de Barcelona segueix sent-ne propietari, però ha cedit al rector de Molins de Rei la seva gestió.
L’acord ha permès que l’històric edifici es rehabiliti i passi d’obrir de forma esporàdica a fer-ho tots els dissabtes gràcies a voluntaris. Una cosa similar ha passat amb l’església principal de Molins de Rei, la de Sant Miquel. Aymerich ha intentat que obrís “el màxim d’hores possible”. En aquest període també s’han fet nous vitralls per a la parròquia pagats amb l’herència de Magdalena Bonamich.
Poc diàleg amb els musulmans
Un altre acord al qual estava disposat la parròquia, que en aquest cas no va prosperar, és la cessió en règim de lloguer d’un antic centre de culte catòlic perquè la Comunitat Islàmica pogués instal·lar-hi un oratori musulmà, evitant així les restriccions imposades pel govern municipal a l’obertura de nous centres de culte. La situació, inèdita a Espanya, va requerir l’aprovació del Bisbat i la Conferència Episcopal, però no va tirar endavant pel rebuig dels veïns.
Aquest episodi, del 2013, va afavorir el diàleg de l’Església catòlica amb la comunitat musulmana. “En aquest moment vam parlar molt”, afirma el Mossèn. Tot i això, diu que s’ha anat perdent. “La Comunitat Islàmica no participa molt dels actes del poble. Així com amb l’Església Evangèlica ens anem trobant en diferents actes, els musulmans estan una mica aïllats de la vida social del poble”, lamenta el capellà.
En aquest sentit, està satisfet d’haver reforçat els lligams entre religions, però és el punt on creu que no ha fet prou. “Com més diàleg hi hagi més difícil serà l’integrisme, perquè dialogant es modela l’actitud”, assenyala Aymerich, que afirma: “M’hauria agradat aprofundir més el diàleg amb la Comunitat Islàmica”, com ha fet amb els evangèlics.
Consells per als successors
Des del mateix diumenge, Molins de Rei ha passat a tenir dos responsables religiosos, que ara passa a compartir amb el Papiol i Castellbisbal: el màxim responsable és Vicenç Guinot, rector, i com a ajudant té Joan Manel Serra, vicari. Aymerich els aconsella: “Que comptin molt amb la gent, ja que la comunitat de Molins de Rei és molt activa. Que s’integrin amb la comunitat del poble i la riquesa de la seva vida social, que en altres pobles no es troba”.
En aquest sentit, recomana “que la parròquia no sigui una realitat aïllada”. I un avís per experiència pròpia: “Que no s’espantin i tirin endavant, perquè la gent de Molins de Rei potser al principi està molt a l’expectativa”. És el que diu que es va trobar ara fa nou anys, i fent tot el que els ha aconsellat, ara es troba que li costa “desarrelar-se”.
