L’òrgan hereu del Consell de Seguiment de la Crisi comença a treballar amb una reunió plenària de constitució. En els propers mesos s’aniran reunint cadascun dels tres consells que l’integren i a principis del 2019 donaran els resultats. El nou òrgan busca un treball més consensuat amb dinàmiques participatives. Amplia els integrants però al mateix temps es divideix en tres.
El Consell de Seguiment de la Crisi, que integrava a les entitats socials i econòmiques per proposar mesures concretes per sortir de la crisi, va renéixer aquest dimecres amb el nom de Consell per a la Cohesió Social i Territorial. L’òrgan anterior havia rebut reconeixements, però portava des del 2015 -just abans de les eleccions- sense convocar-se.
Desencallar-lo formava part del pacte de govern entre CDC, CUP i ERC i, tot i que en el seu moment l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC) va acusar el seu exsoci Xavi Paz (PSC) de tenir-lo aturat, ara ha evitat incidir-hi. “Ja havíem parlat de reformular-lo i ampliar-lo, però no es va acabar de fer. Era resposabilitat d’un regidor concret i no se’n va acabar de sortir de tirar-ho endavant pels motius que sigui, però no vull fer sang perquè l’important del Consell és sumar”, respon Casals preguntat per la premsa sobre el motiu pel qual no s’havia convocat des de feia tres anys.
Sigui com sigui, el nou Consell per a la Cohesió Social i Territorial es va constituir dimecres 9 de maig en una sessió plenària que integrava tots els seus membres, representants de 44 entitats diferents. Són en total 85 persones, de les quals 68 tenen dret a vot. El nou Consell amplia els membres però alhora es divideix en tres: la Taula Local d’Habitatge -ja existent com a ens independent i que ara s’integra-, la Taula per a l’Ocupació i la Reactivació Econòmica, i la Taula Local de Benestar Social i Territorial.
Més entitats i més participatiu
“No és el germà petit del consell anterior, podem dir que s’ha fet gran”, afirma la regidora de Participació i presidenta de l’Àrea de Serveis a les Persones (ASP), Sílvia Guillén (ERC). “Hem incorporat noves entitats i hem aconseguit engrescar a d’altres que van marxar dels òrgans anteriors perquè deien que no servien per a res”, diu Guillén, en referència a la PAH, que va abandonar la Taula d’Habitatge. “També l’hem fet més participatiu, traslladant les reunions a La Gòtica en lloc de la sala de plens”, assegura. Ara treballen amb una empresa (Quorum) que es dedica a fer processos de participació ciutadana per dinamitzar els actes.
Aquesta empresa farà una diagnosi tècnica prèvia abans de cada reunió perquè els participants “tinguin una base de treball, amb dades i no a partir de percepcions que a vegades no s’ajusten a la realitat”, explica la cap de projectes de Quorum, Jessica Pujol. Els participants reben el document abans per poder-lo treballar i després durant la reunió fan dinàmiques participatives perquè surtin idees. També treballaran perquè de cada reunió en surtin “objectius quantificables”.
El nou consell està pensat, de moment, per al que queda de mandat. Després de la reunió plenària amb totes les entitats, cadascuna de les tres taules que l’integren s’aniran reunint a partir del 12 de juny. Cadascuna farà una primera reunió de diagnosi i, a partir del 3 de juliol, faran segones reunions per definir els objectius.
A partir d’aquí es treballarà en un pla de xoc que inclogui totes les accions que s’han plantejat, a efectuar entre maig de 2019 i maig de 2023. Tot i això, probablement les primeres accions no es podran fer fins al cap d’un any perquè ja no hi haurà temps per incloure-les al pressupost.
