Les pintades del pont de la Riera Bonet que es van fer en el festival Spray 4 colours han topat amb el rebuig d’alguns ciutadans i la mateixa Associació de Veïns, que es considera enganyada. L’Ajuntament admet errors i està treballant amb el col·lectiu artístic Interactu-art per trobar una solució de consens.
El festival Spray 4 colours va dedicar tot un diumenge a portar l’art urbà a Molins de Rei, als carrers de la Riera Bonet. Es tracta d’una iniciativa del col·lectiu Interactu-art, una nova entitat formada per persones de Molins de Rei que treballen la pintura, la fotografia, la música o la poesia, i que vol fer iniciatives artístiques al municipi.
L’acte es va fer en col·laboració amb l’Ajuntament, i també amb l’Associació de Veïns, amb qui es van reunir abans de fer la iniciativa. Però un cop vist el resultat, no hi ha hagut tant consens com semblava al principi. A l’Associació de Veïns de la Riera Bonet no paren de rebre dia rere dia queixes de veïns sobre els murs. Les crítiques que trasllada el president de l’associació, Sebastián Martín, són dues: “han pintat més enllà dels llocs habilitats i no han fet els dibuixos que ens van ensenyar que farien”, afirma a Viu Molins de Rei.
La zona pintada és al voltant del pont de la Riera Bonet: sota el pont, al carrer Mancomunitat, al carrer Amadeu Vives i al carrer Riera Bonet, en murs que van més enllà del pont en si, a les escales del carrer. Martín afirma que tant el carrer Amadeu Vives com el carrer Riera Bonet no constaven al mapa. En canvi, el regidor de Cultura, Carles Ros (CUP) assegura que aquests murs sí que formaven part de les zones habilitades, però “eren les zones de murs lliures”, en què cada artista podia fer la creació que volgués.
“El gran problema ve per aquesta zona de murs lliures”, admet el regidor. Mentre que a les cantonades del pont estava estipulat qui vindria i què faria -tenien 15 artistes convidats- a la resta de murs qualsevol podia pintar el que volgués. L’associació de veïns també es considera enganyada perquè els van presentar un dossier amb dibuixos d’il·lustracions d’art urbà. A la zona d’artistes convidats sí que n’hi ha que s’assemblen a aquest estil, però a tota la zona de murs lliures són tots letterings, la forma de grafiti més coneguda, on hi ha només la firma de l’autor, sovint simulant que tenen relleu. Al final, la immensa majoria han estat letterings i només una petita part eren il·lustracions.
Al barri, és sobretot la gent gran la que hi està en contra. “Jo no entenc què volen dir aquestes lletres”, comenta un veí que fa petar la xerrada just davant la cruïlla amb totes les pintades. Les il·lustracions sí que les entén més, però no les lletres. Un altre creu que les pintades perjudicaran al barri. “Ja ens tenen sempre abandonats i ara serà pitjor, ara semblem un barri marginal. I segur que els pisos que construeixen ara valdran menys”, considera, en referència al nou barri de les Guardioles. Una altra veïna considera que no es va comunicar prou prèviament, i que amb parlar-ho amb l’associació de veïns no era suficient.
Oriol Márquez, del col·lectiu Interactu-art, entén el rebuig que hi ha cap als letterings perquè “va ser la forma inicial dels grafitis, quan anaven associats al vandalisme i a la delinqüència i es feien per exemple als trens”. Però els defensa perquè “són una forma d’expressió artística, i un artista de lettering pot tenir encara més potencial que un il·lustrador”.
L’Ajuntament fa autocrítica i admet que no hi ha hagut prou control en la zona de murs lliures: “era el primer cop que ho fèiem i podia passar; en la propera edició haurem de deixar més clar quines imatges hi posarem, i potser sense murs lliures”, diu Carles Ros.
Pintar nous murals o pintar de blanc
Pel que fa a les pintures que ja estan fetes, creuen que caldria intervenir-hi trobant un “punt de consens entre els qui els agraden tots i els que no els agrada cap”. Ros no vol fixar quin ha de ser aquest punt i vol que siguin els artistes d’Interactu-art els que deicideixin. Però les línies generals que fixaran és “rebaixar les pressió visual”.
La solució pot passar per deixar més espai entre uns grafitis i uns altres, fer que tots tinguin una coherència i homogeneïtat -que era la idea inicial amb els artistes convidats-, i fer que totes les pintures tinguin un estil més semblant a la il·lustració i no pas als grafitis convencionals, els letterings. També es pot decidir pintar de blanc tot un tros de carrer i eliminar totes les pintures.
La decisió és ara a mans dels artistes, que estan dividits sobre què fer. “Entenc que hi hagi veïns que els pugui molestar i que per tant s’hagi de trobar una solució entre tots. Però com a artista també considero que no soc qui per tapar la creació d’algú altre”, diu Márquez d’Interactu-art. Si decideixen no intervenir-hi, és possible que es vagi a l’extrem contrari, eliminant completament els murs lliures.
Pintades en murs privats
Una altra queixa d’alguns veïns és que alguns participants van aprofitar el festival per fer pintades en murs privats. El president de l’Associació de Veïns, tot i queixar-se de que han pintat més murs del que havien parlat, diu no tenir constància de que s’hagin pintat murs privats. El regidor de Cultura afirma que “durant el festival ningú va pintar fora dels murs lliures” però que sí que hi podia haver alguns grafiters que es quedessin després i seguissin pintant, o ho fessin fora del camí. No obstant, assegura que moltes pintades en murs privats que han aparegut en xarxes socials ja estaven fetes abans.
