Antonio Valverde (PP): “Les línies vermelles estan vinculades a la política nacional i no a la municipal”

Antonio Valverde és l’alcaldable del Partit Popular a Molins de Rei. Considera que els dos últims anys de legislatura han estat un “caòtics” i un “retrocés” per al municipi. Assegura que donarà suport a qualsevol proposta que sigui “a favor de la gent”, si té una “explicació raonable” i una “gestió lògica”. Amb ell segueix la sèrie d’entrevistes de Viu Molins de Rei als candidats a l’alcaldia.

Ens trobem a la plaça del Mercat. Com és que ha volgut que ens reunim aquí?

Sé que la gent té moltes idees preconcebudes de què és una persona de dretes i del PP, però jo sóc un treballador, i la meva dona també. Ella treballa de dilluns a dissabte. Els dissabtes, quan em quedava sol amb la meva filla, passejava amb la nena, anàvem a totes les places i els parcs. La plaça que em porta més records és la del Mercat, on veníem a jugar una estona.

Vostè és una cara nova en la política molinenca. Quina relació té amb el municipi?

Visc a l’Avinguda de València. Vaig venir a Molins de Rei a finals del 2006. La família de la meva dona hi vivia, i quan tens fills petits, com més a prop la família, millor.

Parlem de la situació del partit que encapçala a Molins de Rei. El PP va perdre la representació al ple municipal fa 4 anys. Què creu que va portar la formació a aquesta situació?

Una mala connexió amb la militància i amb la ciutadania. He preguntat a representants polítics de l’Ajuntament i a altra gent per les persones que estaven en aquell moment, i tots reconeixien que els faltava un punt de vinculació amb la realitat de Molins de Rei. Lamentablement, durant quatre anys no s’ha establert aquesta connexió. 

Comencen de nou?

Partim de zero, no ens autoenganyem dient que estem en una situació meravellosa. Reconeixem que estem en una mala situació.

Com intentaran revertir aquesta situació?

Amb treball, il·lusió i ganes. No és una qüestió de les eleccions municipals, és una qüestió de fer la feina constantment, amb persistència, i fer l’esforç màxim que puguem. I si no es pot fer, no es podrà, però s’ha de posar el treball.

És un projecte a llarg termini?

M’ho estic passant molt bé. La veritat és que la idea és que sigui un projecte a llarg termini. Com que m’agrada la política, no tinc cap voluntat de deslligar-me’n.

Per tant, malgrat que el partit no obtingui representació al ple, PP Molins de Rei no desapareixerà.

Quan acabin les eleccions, la idea és tenir temps i espai per formar un PP a Molins de Rei amb més recursos i gent. Ara estic concentrant molt la feina en mi mateix, però no és per una qüestió de falta de gent. Després dels comicis farem una reunió i anirem assentant les bases d’un projecte més sòlid. No pots venir a unes eleccions, desaparèixer i pretendre que a les següents et votin. Ha d’haver-hi un projecte sòlid, persistent.

Després de les eleccions del 2015, això no va passar.

Fins on jo sé, no, tot i que em vaig implicar a partir del 2017.

S’ha decidit a liderar el projecte, però només vostè i la número 2 de la llista són de Molins de Rei. Li falta múscul al partit?

La realitat és que gent de Molins de Rei que sé que són de centredreta o de centre, que comparteixen les mateixes inquietuds que jo, no s’atrevien a fer aquest primer pas cap endavant en la política. Estic segur que col·laborarien amb nosaltres sense problema si fóssim dins del ple municipal, però que no volien formar part d’una llista ni significar-se com a membres de PP.

Per què?

Et puc explicar una anècdota de les eleccions generals. Passejava pel carrer, i dues persones quan van creuar-se amb mi, van xiuxiuejar: “Feixista”. Jo, que no m’he posat mai amb ningú en tota la meva vida, que no he estat capaç d’aixecar la veu a ningú. Davant d’aquesta situació, com puc obligar algú que es posi en una llista del PP?

Si la gent no dona la cara pel partit és per aquest tipus d’exemples?

Sí, però no només per això. Hi ha gent que, si no es dedica professionalment a la política o no té els típics estudis que sembla que poden donar lloc a ser polític, pensen que no tenen per què ser polítics. En realitat, en l’àmbit municipal, qualsevol persona amb voluntat de fer coses a favor del municipi serveix com a polític. 

Com valora l’última legislatura?

Desgraciadament, ha estat molt condicionada per la política nacional. Si som justos, hi ha hagut alguns avanços en la primera part de la legislatura, però els dos últims anys han estat caòtics, estrambòtics. Han estat un retrocés per a Molins de Rei.

Quins són els principals problemes del municipi?

Els dos problemes més greus que té ara, que es barregen, són el demogràfic i el de l’habitatge. En el demogràfic, ens trobem els dos extrems: d’una banda, la problemàtica dels joves per obtenir habitatge al municipi, i de l’altra, la situació de la gent gran.

Què passa amb la gent gran?

En l’última dècada, la qüestió demogràfica per a la gent gran ha canviat. La gent, afortunadament, viu més i millor, i vol quedar-se a casa seva o, si no pot, a residències a Molins de Rei. És un drama haver de marxar.

En aquest sentit, què opina de la residència per a la gent gran?

És imprescindible, però hi ha un problema, que tampoc és quelcom que es vulgui dir en veu alta per part del govern municipal ni dels partits polítics, perquè evidencia que la situació no és bona. L’Ajuntament de Molins de Rei té un deute de 14 milions d’euros. 

Què comporta, això?

T’impedeix realitzar totes les coses que vols; t’obliga a jerarquitzar i a deixar de fer coses. Per què l’Ajuntament no ha pogut fer una residència per a gent gran? Perquè has d’escollir amb molt de compte el model de gestió, ja que no pot assumir ni el cost ni la gestió d’aquesta residència amb caràcter fixe. 

Com es posiciona el PP al respecte?

Si som al ple municipal, donarem suport a la gestió d’una residència per a gent gran, impulsarem la seva construcció, demanarem que es potenciïn els serveis d’atenció domiciliària i, amb una comissió, buscarem figures i mètodes perquè la gent gran i la jove puguin tenir opcions vitals més importants a Molins de Rei. Cal buscar alternatives, com experiments que fan que gent jove i gent gran convisquin, donant-se suport mútuament. 

I com ho volen fer?

Des d’una òptica de transparència i claredat. No sóc partidari d’aquest esquema dels últims anys de l’Ajuntament de fer constantment plans que serveixen per dilatar durant dos o tres anys les gestions, i no haver de prendre aquestes decisions que jo considero ofegades pel deute de 14 milions d’euros. Jo li demanaria a l’Ajuntament menys plans i més actuació directa.

Parlava també de facilitar l’accés a l’habitatge. 

Vull estimular l’economia, que la gent tingui menys impostos i els joves i adults tinguin accés a la vivenda en unes condicions de lloguer o de compra factibles. Hi ha poques diferències entre el que jo vull i el que voldria un partit com abans era CiU o el que és el PSC en el seu vessant més socialdemòcrata. Hi ha una confluència de principis econòmics i d’ideologia.

Com vol estimular l’economia?

Potenciant aquells que tenen l’oferta, fent que tinguin uns estímuls perquè aquesta oferta no sigui excessiva. O ajudant als qui demanen aquests habitatges perquè tinguin beneficis econòmics per buscar-los, parlant amb els bancs, les administracions de finques, els constructors…

Quin paper juga l’habitatge públic en tot això?

Evidentment, jo no sóc partidari que tot això es faci a càrrec de l’habitatge públic. S’ha de promocionar i potenciar que la societat privada funcioni, i si no ho fa, llavors és quan l’habitatge públic i la societat pública han de funcionar. Des de la meva òptica de dretes, no sóc partidari de limitar per decret els lloguers o les rendes, però sí que és veritat que cal potenciar que no siguin abusives i que les persones tinguin dret a una estabilitat social al seu habitatge i amb la seva família. Això són drets fonamentals als quals cal donar suport.

El personal de l’Ajuntament pateix condicions laborals precàries amb, per exemple, baixes que no són substituïdes. Per què creu que s’ha arribat a aquesta situació?

Tot és el mateix problema. Per què estan en aquesta situació els serveis municipals? Perquè tenim un deute de 14 milions d’euros. Aquest deute t’impossibilita renovar llocs, pagar bons salaris als funcionaris, tenir una gestió lògica. No hi ha diners suficients per tenir uns bons serveis i equipaments municipals.

Veient el seu discurs, sembla que estem en ruïna. Tot i això, l’Ajuntament ha anat complint la Llei d’Estabilitat Pressupostària durant els últims anys.

Hi ha una diferència entre estar en ruïna, en fallida o limitat. No dic que Molins de Rei estigui en fallida o ruïna, però la realitat és que ens queden problemes que es van allargant en el temps. La limitació en la capacitat econòmica de l’Ajuntament ha impedit que els serveis municipals funcionin. 

I des del PP, com ho pretenen millorar?

Cal potenciar la capacitat econòmica de l’Ajuntament i jerarquitzar millor la situació. Entenc que l’Ajuntament no ha jerarquitzat bé les seves prioritats en els últims anys i ha deixat de banda els serveis municipals. Nosaltres donarem suport a qualsevol gestió que signifiqui planificar millor els serveis municipals i fer que siguin dignes. No podem confondre que nosaltres creiem en la societat privada i que ha de ser el motor de l’economia, amb la idea que estem en contra de l’actuació pública. La garantia que la societat privada és el motor del creixement és que hi hagi una supervisió i un control adequat per part dels organismes públics.

En matèria de cultura, quines mancances creu que té el model cultural de Molins de Rei?

A mi em falta un cinema, una vida teatral més plena. No sóc capaç de veure quin és el model cultural de l’Ajuntament. Jo diria que més que un model cultural, té un model d’associacionisme. L’Ajuntament ha de potenciar associacions, però no pot substituir-les. Han de tenir vida pròpia. A vegades algunes associacions només tenen vida quan l’Ajuntament les potencia.

Què proposen?

Donarem suport a totes les associacions de Molins de Rei, comprovarem que l’Ajuntament tingui una voluntat real de potenciar la cultura en tots els àmbits, i intentarem que els equipaments municipals serveixin per potenciar aquesta cultura.

Per tant, creu que el model cultural actual està poc definit.

Quin és el model cultural? No ho tinc molt clar. El de l’Ajuntament? De la CUP? De Junts per Molins? Hi ha hagut una preocupació excessiva en l’últim any per fer coses que no són les que ha de fer el municipi. 

A què es refereix?

Campanyes constants de participació ciutadania, de transparència, de violència de gènere… Qualsevol cosa menys apropar-se als problemes directes del municipi. 

Les campanyes per prevenir la violència de gènere no són necessàries a Molins de Rei?

Hi ha una diferència entre creure que no són necessàries i estar constantment fent-les. L’Ajuntament no és la Generalitat ni l’Estat. Ha de lluitar activament contra la violència de gènere, i contra qualsevol tipus de maltractament infantil o domèstic. Però a vegades tinc la sensació que en l’últim any gran part de l’actuació de l’Ajuntament es dirigeix només això. Sé que són paraules políticament incorrectes, però aquesta no és la finalitat primordial de l’Ajuntament, és una de les seves finalitats.

També comentava que s’han dut a terme moltes campanyes de participació ciutadana. Què n’opina al respecte?

Els qui potencien aquestes campanyes de participació ciutadana en realitat estan soscavant la democràcia representativa, perquè no creuen en ella. La CUP no creu en la democràcia representativa, part de l’esquerra tampoc. Creuen en la democràcia directa que ells desgraciadament imposen. Com que no hi creuen, el que volen fer són campanyes de participació ciutadana constantment. Cal retornar les decisions a l’Ajuntament i al ple municipal.

Té línies vermelles amb alguns partits a l’hora de fer pactes de govern?

Les línies vermelles estan vinculades a la política nacional i no a la municipal. Si no hi ha cap interferència en l’àmbit nacional, en el sentit de grans conceptes ideològics i sobiranistes, no hi ha cap línia vermella. Jo parlo amb tothom. Ara, hi ha coses a les quals no podré donar suport, i d’altres a les quals sí, encara que me les digui un noi de la CUP.

Hi ha alguna proposta a la qual sàpiga ja que no hi donarà suport?

Una cosa que no m’agrada és aquesta voluntat constant i reiterada d’apartar els cotxes de la via pública. És una tendència general que vol que ara, a les viles, els pobles i les ciutats, no hi hagi cotxes. Ho diu una persona que no té ni carnet. Aquesta tendència no m’agrada i difícilment hi donaré suport. Però sí que en donarem a qualsevol cosa que sigui a favor de la gent, si té una explicació raonable i és una gestió lògica.

Quin resultat esperen aconseguir a les eleccions?

Sóc optimista per moltes raons. No són només eleccions municipals, sinó que són també europees. Hi ha un flux de persones que potser no votarien si només fossin locals, però que en ser també europees sí que ho faran. Tinc una base ferma i sòlida, i un bloc de vots que flueix entre diversos partits. Si em donen suport, em permetran aconseguir almenys dos o tres regidors.

La part més personal del candidat

Què va estudiar?

Vaig estudiar Dret i sóc advocat autònom.

Quines són les seves aficions?

Quan era petit, era molt aficionat als còmics, sobretot de superherois. Tinc una col·lecció d’uns 2.000 o 3.000 còmics. També m’agrada la literatura, el cinema, la televisió, l’esport professional americà… 

I si hagués de triar un llibre, una pel·lícula o una sèrie, i un grup de música?

De llibre, Fundación, d’Isaac Asimov. La pel·lícula, La Guerra de las Galaxias, tot i que ara estic entusiasmat amb tot el cinema de Marvel. De sèrie de televisió moderna, Joc de Trons, però també Expediente X, Start Trek… I de música, haig de dir un cantant: Bruce Springsteen.

Podria definir un defecte i una virtut seus?

Crec que sóc bona persona. Un defecte potser és que m’excedeixo en algunes coses. Els advocats sovint hem de conciliar molts interessos confrontats. A vegades intento no perjudicar a ningú en excés. Potser m’excedeixo a l’hora de no voler perjudicar la gent.

Quin lloc triaria per reunir-se amb els amics a Molins de Rei?

Normalment ens reunim a la Granja, perquè els meus dos fills han anat a la Sínia, així que és un punt de trobada que ens ajunta a tots.

Viu de lloguer o de compra?

En un pis de compra. Bé, encara estic pagant-ne el préstec.