
L’associació ha donat el tret de sortida a la Festa Major amb diversos discursos que han combinat història, anècdotes i vivències, amb tocs d’humor i de nostàlgia. Al voltant de 500 persones han omplert la plaça de l’Ajuntament.

El 1979, amb el retorn de la democràcia, Molins de Rei va celebrar el seu primer pregó de la Festa Major, i també la primera Festa dels Miquels. Per rememorar-ho, el tret de sortida de la celebració popular d’aquest any ha estat un pregó de pregons en què diversos Miquels han anat succeint-se a l’escenari, explicant anècdotes, història i vivències amb tocs d’humor i de nostàlgia.
Al voltant de 500 persones han omplert la plaça de l’Ajuntament aquest divendres al vespre. Els discursos, subtitulats en una pantalla i traduïts a llengua de signes, s’han intercalat amb un ball dels Gegants i vídeos sobre la trajectòria del col·lectiu, els assistents de la primera Festa dels Miquels i el Camell.
40 anys més tard, els creadors del primer pregó de la Festa Major, Jaume Romeu, Miquel Rius i Josep Lluís Revenga, han decidit recrear el discurs que van fer el 1979, valorant com ha evolucionat i ha canviat la societat des d’aleshores.
El pregó, en vídeo
“La pujança agrícola i fabril ha quedat substituïda per altres activitats que l’evolució de la societat ha introduït”, ha apuntat Jaume Romeu, recordant que el pregó de fa 40 anys s’adreçava a molts col·lectius que ja han desaparegut. Tot i això, el creador ha defensat que alguns aspectes encara es mantenen, com el fet que aquell discurs buscava “engrescar a viure plenament la festa i refusar problemes i preocupacions”.
El pregó del 1979 també va fer renéixer el Camell. Feia anys que l’animal fantàstic, que en els seus orígens no treia foc, no sortia al carrer. Miquel Rius ha comentat que, amb el seu discurs, van decidir recordar la bèstia, descrita com “un feixuc ninot fet de fustes i teles, sostingut per dos homes”, que era “el centre de la gresca del jovent i la mainada”.

Arran d’aquell pregó, un grup de joves van apostar per recuperar el Camell i convertir-lo en la bèstia de foc per excel·lència de Molins de Rei, una de les atraccions més emblemàtiques de la Festa Major. “Nosaltres només vam provocar la guspira”, ha assegurat Rius. El creador ha aprofitat el seu parlament per recordar que el 1979 Catalunya “no tenia presos polítics ni exiliats” lamentant la situació actual.
Per la seva part, Josep Lluís Revenga ha reivindicat el pregó de la Festa Major en el seu vessant més tradicional, un “discurs literari” que “fa cinc cèntims de determinats detalls de la vila, de vivències o d’allò que més li plagui a l’orador”. Des del seu punt de vista, no s’ha de renunciar a “les escenificacions que determinats col·lectius” ofereixen per començar la festa, com l’espectacle dramatitzat que va fer el Consell Molins de Rei Solidària l’any passat, però no són “pròpiament un pregó”.

40 anys de tradició
La colla dels Miquels va néixer el 1979, i en els següents anys es va anar perfilant el seu emblema, la Festa dels Miquels. Miki Rosas ha donat a conèixer quines tradicions han anat consolidant des d’aleshores. La seva festa comença amb l’elecció del Miquel de l’any, una iniciativa que impulsen des del 1987 i que es porta a terme a través d’una votació. El col·lectiu llegeix el nomenament a l’elegit i després esmorzen tots junts.
Més tard arriben els Gegants i celebren una festa amb el nou Miquel de l’any i el més petit. Segons ha explicat Rosas, l’escollit ha de prendre nomenament. Se li entrega un barret de copa i una rajola que el distingeix, un pergamí amb els mèrits que han fet que sigui elegit i un bastó que simbolitza “l’orgull” d’haver-ho estat. La Festa dels Miquels acaba amb un pregó i un vermut popular.

Ainoa García demana que la festa es gaudeixi amb “civisme”
La regidora de Cultura, Ainoa García, ha remarcat que el govern municipal busca que la Festa Major d’enguany sigui més “inclusiva”, “responsable” i “saludable”. García ha demanat als ciutadans que gaudeixin de les activitats “amb civisme i des del respecte als veïns”.
Entre algun xiulet aïllat del públic, l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, ha donat la benvinguda a la Festa Major, que segons ell és “celebració popular, concerts, esports, exhibicions, actuacions, vermuts, gastronomia, comerç i trobades veïnals”.
El batlle socialista ha explicat que el pregó s’atorga a entitats que celebren l’aniversari, i que aquest any ha estat el torn dels Miquels, ja que fan 40 anys. Paz ha acabat recordant alguns Miquels de Molins de Rei que ja no hi són.

Els Miquels, un grup heterogeni
El pregó, que ha estat presentat pel periodista Oriol Romeu, ha acabat amb la intervenció de l’últim Miquel de l’any, Miquel Sánchez. L’escollit el 2018 ha remarcat que el col·lectiu agrupa “gent diferent, de diverses edats i generacions, i de vessants i àmbits molt variats”, però que això no els ha suposat un “impediment” per preparar conjuntament el pregó. “Tothom ha posat el seu gra de sorra”, ha indicat.
Sánchez ha fet una crida perquè les famílies tornin a posar Miquel als seus fills, ja que en els últims anys n’han nascut pocs. És un nom que els integrants de l’associació han dut “amb molt d’orgull” i que els “lliga fortament a Molins de Rei”.
L’últim Miquel de l’any ha apuntat que és un “honor” donar el tret de sortida a la Festa Major, un “còctel de gresca, alegria, tradició, música i cultura”, i un “excel·lent motiu de trobada i retrobament, de reunió i de disbauxa”. El pregó ha acabat amb un ball dels Gegants i focs artificials.
Fotos: Clàudia Ferràndiz
Des de que el PSC-Molins va tindre les regidories de cultura i que per manques d’idees , donada la cada vegada més escassetat cultural de prohoms de la vila capaços de fer un pregó, fer-ho a través d’entitats, el pregó d’aquest any igualment que el de l’any passat, ha estat una “cosa” de les més avorrides, ridícules i provincianes que s’ha vist mai Quants sords de Molins de Rei que hi estan empadronats coneixen el llenguatge de signes ? , Quant ens costa als contribuents tot aquest espectacle vuit de continguts?, Què aporta culturalment a Molins de Rei aquesta colla i en què s’ enriqueix la ciutadania d’ells, que no sigui la de una demostració d’ostentació personal una vegada l’any amb un trist vermut al carrer Sant Miquel? . Quants d’aquest miquels son exemple cultural i han trepitjat o trepitgen habitualment la nova Biblioteca El Moli ?