El parc natural de Collserola presenta un alt risc d’incendi. Després del pas del temporal Glòria, el bosc ha quedat ple d’arbres caiguts i secs que, comprimits al sòl, són altament inflamables. L’ADF 249 Puigmadrona-Olorda alerta que si no es gestiona correctament, el parc té moltes possibilitats de cremar-se.
La situació de Collserola després del pas del temporal Glòria és crítica: el bosc corre un greu perill d’incendi. Segons les dades facilitades pel cap de manteniment del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Josep Oriol Soler, la violència del vent i les pluges ha arrasat gairebé 3.000 arbres. Branques, fulles i troncs ara s’acumulen al sòl del bosc, formant una mena de matalàs que, assecat, conforma el que el responsable de l’ADF 249 Puigmadrona-Olorda, Pere Royo, ha descrit com “el combustible perfecte”.
De fet, les zones dels corresponents als termes municipals de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat són les més afectades de tota la serralada. Pere Royo ha declarat a Viu Molins de Rei que no tem que es produeixin grans incendis, però que existeix una alta probabilitat de què es cremi una extensió que volti les 80, 90 o fins i tot les 120 hectàrees de bosc. A més, explica que els incendis a Collserola podrien generar “tempestes de foc que s’autoalimenten i són molt difícils de controlar”. En aquest sentit, adverteix que “un incendi a Collserola tindrà un impacte i unes conseqüències polítiques” perquè “hi haurà càrrecs públics que hauran de donar moltes explicacions”.
Amb la volta a la normalitat després de la borrasca, una feina primordial a la serra de Collserola ha consistit a recuperar l’accessibilitat de la xarxa bàsica de camins, per facilitar les tasques d’extinció en cas de produir-se un incendi. Així ho ha explicat l’ADF i, des del consorci del parc natural, asseguren que estan enfocant les actuacions en la mateixa direcció. Per tant, els troncs i les branques que impedien la circulació s’han anat apartant però encara resta per fer l’extracció d’aquest material tan inflamable.
En aquest sentit, el responsable de manteniment del parc assegura que ja està en contactes amb empreses que procedeixin a la retirada a les zones més extenses. “La intenció és fer la recollida abans de la campanya antiincendis”, indica. El material es reciclarà per fer palets i estella, afegeix Soler.
Xoc de l’administració amb la propietat privada
Un dels principals inconvenients de Collserola, que dificulta la correcta gestió del parc natural, és la seva titularitat. No només són diversos els municipis que abracen aquest territori que, per tant, està en mans de diferents administracions locals, sinó que, a més, gran part de la seva extensió, gairebé un 70%, és propietat privada.
“Si l’administració vol mantenir el pulmó verd de Barcelona, haurà de fer inversió, ja sigui directament sobre les finques de propietat pública o incentivant els propietaris privats per fer gestió”, opina Royo, i recorda que “la gestió forestal no es fa d’un dia per a l’altre”. L’expert alerta, a més, que Collserola està envoltada de molta població i que hi ha usuaris que utilitzen el parc diàriament i que poden córrer un greu perill.
També s’ha de tenir en compte el bloqueig d’alguns camins de muntanya a causa de l’existència d’horts il·legals, parcel·les ocupades o camins de titularitat privada que estan tallats. Pere Royo exposa l’exemple d’un dels camins de Sant Pere de Romaní que, tot i ser de titularitat pública, se n’està fent un ús privat.
La tala d’arbres: una tasca incòmode però necessària
“Les polítiques mediambientals han de ser valentes”, indica Royo. Talar alguns arbres, segons assegura el president de l’ADF, “pot ser incòmode però és necessari”. El vent arrossega els que són molt vells i dèbils o els que estan malalts. En el recorregut de la seva caiguda “trenquen molts arbres nous” i d’altres, com les alzines i els roures, que considera d’interès per la flora del territori.
Josep Oriol Soler, per la seva part, assegura que la majoria dels arbres caiguts tenien entre 70 i 80 anys. A més, indica que el terreny és poc profund i s’estova quan plou, el vent fa efecte vela i arrenca els arbres de soca arrel.
Royo explica la importància d’extreure els arbres que estan malalts o malmesos per aconseguir que els que neixen sans tinguin més capacitat per absorbir l’aigua i els minerals necessaris. Passejant per Collserola es poden veure els efectes del temporal sobre alguns troncs que encara no han caigut, però que han quedat torçats i que poder ser els propers en caure, provocant un efecte en cadena.
Tanmateix, el responsable de l’ADF recorda que encara s’està arrossegant la falta de gestió i els efectes del temporal del 2009 i les ventades del 2012. “Hi ha un abandonament important del parc”, lamenta Royo. Assegura que abans hi havia més zona agrícola, que conformava “un mosaic que permetia que els incendis no s’escampessin fàcilment”. Ara, el boscatge és continu i augmenta el perill de què el foc s’expandeixi. “El bosc té un creixement lent però implacable”, conclou.
[Els socis de Viu Molins de Rei han llegit aquest reportatge abans que els lectors. Si vols donar suport al periodisme de Km0, fes-te soci de Viu Molins de Rei. I si ja ho ets, moltes gràcies!]
Maldita mania que tienen los periodistas, y los de Viu Molins con el José Polo de articulista en la Vanguardia Digital , de no poner el segundo apellido ( el materno) de las persones que consideran relevante o influençers , la prueba la tenemos en el astículo de JOSE POLO, SANT BOI DE LLOBREGAT , 02/03/2020 , titulado : “ Pere Royo un defensor de Collserola, ‘influencer’ del Baix Llobregat y L’Hospitalet” (del Llobregat)
Muchos Pere Royo deben haber en el Baix Llobregat y si no nos detallan su segundo apellido , debemos suponer que el que describe el articulo se trara de Pere Royo Fernández, del que poco sabemos de él : que es uno de los voluntarios de más edad en la ADF ( Agrupació Defensa Forestal) Puigmadrona – Olorda, de que vive en el barrio de La Rierada en pleno bosque de Collserola, que és o era albañil, que està casado, que apareció en las listas del PSC-Molins en las elecciones locales del 2019, que és comentarista habitual, los martes por la mañana, junto con otros y con el responsable del articulo ce La Vanguardia (digital) en la Radio Municipal de Molins de Rei, y (noticia en exclusiva) : que el pasado viernes dia 28 de Febrero 20120 fué nombrado Presidente de la Federaració de las ADF’s del Baix Llobregat, (13 ADF’s 25 muncipios) .
Nos parece envidiable que todas esas agrupaciones, sin ser bomberos profesionales, con los pocos recursos de que disponen, puedan hacer tanto como hacen por nuestros bosques a pesar de que en Estados Unidos estas agrupaciones, por no ser profesionales y para evita riesgos en seguridad física, no se les permitirían entrar en la “zona caliente”.
Sabemos que una de las funciones del ADF és : la de realizar trabajos de lucha contra incendios, dando informacion, y realizando prevencion e intervencion inmediata en incendios forestales. En prevencion de incendios realizar trabajos a través de los voluntarios en limpiar zonas de bosque que sirvan de cortafuegos, limpiezas y franjas de seguridad y que tienen varios proyectos en marcha, como la creación de zonas de pastos para ganado y realizar carbón solidario de los restos de las limpiezas realizadas , sin embargo nos choca que en la pag 38 del Programa de Festa dels 3 Tombs 2020 de Molins de Rei, aparezca el anuncio de una empresa Pere Royo de tala de arboles y “venta de leña”.
PREGUNTA :
1) ¿ De que se hacen de los arboles que se caen por la acción del viento o nieve, por los caminos y parcelas de Colserola, algunas de difícil determinación de sus propietarios? , ¿ No sería bueno que las gentes de Molins de Rei que les guste disfrutar de la calidez de una chimenea de leña, puediese bajo vigilancia del esos ADF, cortar libremente estos arboles para su consumo propio, y así sensibilizar aún más a la ciudadanía sobre la limpieza de los bosques ?
2) ¿Es verdad lo que afirmaba el reciente Presidente de ADF’s , en la tertulia del pasado dia 18 de Febrero 2020, que la empresa Molins Energia , ahora 100 % municipal , su maquinaria no està preparada para quemar “astilla forestal” y ha estado quemando desde su creación y sigue quemando, “melaminas” , “ palets Industriales”, osea “astilla industrial” El gestor de residus tritura esas maderas y luego se la vende “low cost” a Molins Energia ?
3) ¿Eso del ADF , se trata todo de ser voluntario y llevar uniforme ADF o hay intereses de por medio ?