Reflexions des del meu balcó… i en la post pandèmia que farem?

Avui veient ploure des de la meva finestra, tot mirant com l’aigua de la pluja llisca pels vidres formant formes diferents i complexes, miro al carrer amb enyorança,  i m’ha vingut al pensament una reflexió: perquè i com ens ha caigut a sobre aquesta plaga de dimensions bíbliques?

És del tot evident que el maltractament que exercim diàriament els éssers humans cap a la natura i el nostre planeta té alguna cosa a veure: la generació de pol·lució constant, l’abandó del medi natural, l’ agricultura basada en adobs químics, la contaminació persistent del mar amb massius abocaments de residus i plàstics, una mobilitat basada en l’ús massiu de petroli, el consum energètic desmesurat amb una generació assentada molt majoritàriament en el carbó, el petroli, el gas i l’energia nuclear, i un llarg llistat més d’agressions al medi ambient.

Està clar que hem creat les condicions bioclimàtiques per l’aparició de malalties i pandèmies, desastres ecològics, desglaç del gel dels pols, grans canvis climàtics, etc. Tots els elements sumats han conformat una bomba de rellotgeria, generant l’hàbitat propici perquè aparegui aquest virus i d’altres que afecten a humans i a diferents animals.

L’emergència pel canvi climàtic és una evidència total, i les seves conseqüències les estem patint ja, i en el futur encara les patirem més si no actuem ràpidament. Ara estem confinats a casa i assistim passivament al que succeeix, excepte aquelles grans persones que els toca donar tot el possible pels altres, des del front sanitari, logístic, de seguretat, comercial, industrial, etc.

Està clar que el repte immediat ara i quan superem la pandèmia,  és donar suport social i econòmic a les persones, treballadors aturats, autònoms i comerços i industries amb dificultats, però no podem perdre la perspectiva del perquè hem arribat on estem. Per això l’endemà de la pandèmia, ens hem de replantejar que hem de fer tots i cada un de nosaltres i la mateixa societat en què vivim. Pot seguir tot com abans de la pandèmia? o bé per contra, hem de reiniciar un nou camí? Si estem d’acord que les coses no poden seguir igual, ens hem de preguntar que podem fer des de la nostra vila per traçar un nou camí.

Amb tota probabilitat haurem de fer a nivell local un renovat pacte d’emergència social  i caldrà no oblidar el que des de l’ajuntament amb bona voluntat però de moment amb poca concreció, es va aprovar per unanimitat una Declaració d’Emergència Climàtica en el Ple de 26/9/2019. Un document molt valuós, si la vila en conjunt és capaç de posar en marxa les mesures que recull.

Caldrà recordar també que posteriorment, es va aprovar el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, acordant destinar tots els recursos econòmics municipals possibles, per assolir els objectius marcats. Òbviament, això s’haurà de tenir en compte en el pressupost municipal, i pel que sembla, no s’ha recollit en els pressupostos presentats pel govern municipal per l’any 2020. Per cert, uns pressupostos que a hores d’ara ja estan totalment desfasats i caldrà refer-los a la llum de les conseqüències d’aquesta pandèmia i els objectius que ens marquem per superar-la.

Les mesures socials i econòmiques seran una prioritat y caldrà analitzar-les en detall a la llum de les conseqüències que aquesta plaga provocarà al conjunt la Vila. En aquest marc, les mesures previstes en la Declaració de Canvi Climàtic i en el Pla d’adaptació i mitigació del canvi climàtic aprovats, són certament un bon inici de treball en el nou camí que hem d’emprendre. Però quines són aquestes mesures?

• Promoure la reducció de l’ús dels vehicles privats de combustió fòssil, especialment en els  trasllats al centre de la vila i  l’ús de vehicles ecològics.
• Convertir en zona de vianants el centre de la vila i altres zones.
• Incloure criteris constructius de vila sostenible i resilient en les obres i projectes urbanístics.
• Millorar la recollida de residus enfortint el projecte residu zero.
• Millorar i incrementar els espais verds, incloent-hi els arbres viaris.
• Reduir les emissions de CO₂ i gasos d’efecte hivernacle a Molins de Rei com a mínim un 40% fins el 2030, mitjançant la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica, i un ús més gran  de les energies renovables en l’àmbit públic, privat, industrial i comercial, tot  fomentant la sobirania energètica, i realitzar un Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima.
• Treballar per la transició ecològica, l’economia circular, la mobilitat i el transport sostenible.
• Preparar el municipi per ser resilient i adaptar-nos als impactes del canvi climàtic

D’altra banda, el Pla Local d’adaptació del Canvi Climàtic ja ens indica quins són els riscos potencials a Molins de Rei més rellevants i amb un alt grau de risc global, indicant que per aquesta raó cal actuar específicament i prioritàriament en:

• Impactes negatius per a la salut humana.
• Episodis de contaminació atmosfèrica.
• Canvis en els patrons de demanda energètica.
• Canvis en els patrons de consum d’aigua.
• Augment de les males olors.
• Efectes negatius sobre la biodiversitat.
• Impactes negatius en els ecosistemes terrestres.
• Impactes negatius en els ecosistemes aquàtics.
• Impactes negatius sobre el sòl.

El Pla recull també altres riscos amb menor impacte, però que ens poden afectar greument i puntualment: incendis forestals, inundabilitat, desbordament del clavegueram, problemes d’abastament d’aigües, afectacions al verd urbà, etc…riscos pels quals també s’ha d’actuar. Sincerament trobo a faltar la suficient informació i comunicació al conjunt de la ciutadania respecte a aquests riscos i els plans elaborats en relació amb la lluita contra el canvi climàtic.

Per aquest motiu faig una crida al nostre ajuntament perquè ens  expliqui bé quins són els riscos i quines són les possibles solucions, incloent els diferents plans que cal executar;  perquè si bé a l’Ajuntament li toca posar en marxa moltes accions, en la pràctica i sense la col·laboració de totes i tots els molinencs avançarem poc.

La nostra actitud personal i el canvi que hem de fer a les nostres formes actuals de viure són més importants del que pensem, si realment volem lluitar contra el canvi climàtic i les conseqüències que aquest ens està portant, entre elles aquesta miserable pandèmia. Malgrat les accions públiques que ja tenim previstes a la vila contra el canvi climàtic, cal preguntar-se:  són suficients o hem d’abordar altres fronts que permetin donar la volta a la cruel realitat que estem vivint?

És obvi que cal abordar i posar en qüestió altres aspectes socials i econòmics molt importants en altres nivells institucionals com poden ser: la sanitat pública potent, front a la privatització existent, els serveis de cura de la gent gran i persones discapacitades sense atenció sociosanitària suficient i privatitzats, l’enfonsament del comerç local front a les grans superfícies i l’e-comerç, la deslocalització industrial que pot provocar el desproveïment, la mobilitat contaminant,  la poca rendibilitat i els problemes de subsistència de la nostra pagesia, el greus problemes d’habitatge i necessitats bàsiques de moltes persones, etc…

Ara ens correspon estar confinats… però l’endemà ens tocarà afrontar una nova etapa i fer-nos un replanteig individual i col·lectiu de moltes actituds respecte a la nostra relació amb el planeta i la natura. Si no ho fem, amb tota seguretat les mesures que es realitzin des de les administracions seran insuficients. Molt  depèn de nosaltres mateixos, de la nostra acció individual de cada dia i també en la col·lectiva, més enllà de les institucions.  Estic segur de que si volem ho podem assolir. Reiniciem-nos i posem-nos a fer possible un nou futur.

Lluís Carrasco Martínez és ex-regidor de l’Ajuntament de Molins de Rei i membre de Molins en Comú